Saps realment què és la llibertat financera? | EDE
movi-image-lainformacion-sabs-realmente-libertad-financi-1
Envia'ns suggerències
Jubilació
4 min del teu temps

Saps realment què és la llibertat financera?

28/12/2020

Aquest concepte que està tant de moda fa referència a viure sense preocupar-se per qüestions econòmiques i, per aconseguir-ho, l'estalvi i la inversió són fonamentals.

Viure sense problemes econòmics és una situació amb la qual somien moltes famílies espanyoles, encara més avui amb la pandèmia i la consegüent crisi que s'està vivint a l'actualitat. Segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), la taxa d'estalvi de les llars es va situar en el 31,1 % de la renda disponible en el segon trimestre de l'any; el seu nivell més alt des de 1999. A més, segons les dades del Banc d'Espanya, la riquesa de les famílies a Espanya també ha crescut gairebé un 5 % amb la pandèmia. Però això no es deu a una optimització de la gestió dels ingressos, sinó a una contenció de la despesa com a resposta a la incertesa del moment. 

Precisament amb l'objectiu de contrarestar l'efecte del context en les finances personals ha tornat a guanyar importància el terme de llibertat financera. Aquest concepte fa referència a l'estalvi, però també a fer una gestió dels ingressos que permeti una independència econòmica per aconseguir l'objectiu de viure sense preocupar-se pels diners.

Per a Euge Oller, fundador d’Emprende Aprendiendo i reconegut per la revista Forbes com un dels 100 millors influencers, la llibertat financera «és entendre les teves despeses, cosa que jo recomano a tothom a través d'un mètode tan simple com una taula d’Excel o una app, i invertir els diners que vas generant en actius, des d'una hipoteca fins a invertir en una pàgina web; actius amb què també estàs generant riquesa».

Escolta el podcast de Banc Sabadell Com pots aconseguir la llibertat financera i jubilar-te aviat, amb Euge Oller.

 

Aquesta filosofia es coneix també com a moviment FIRE —acrònim de Financial Independence, Retire Early, que es podria traduir com a independència financera per jubilar-se aviat—; una forma més organitzada de gestionar els diners per ser independent econòmicament.

Pot interessar-te: Així és l'estalvi FIRE

Per a molts, aquest concepte també es podria entendre com el nombre de mesos que pots viure sense treballar o com pots jubilar-te més aviat; cosa que es pot aconseguir augmentant l'estalvi i reduint les despeses, a través de la inversió, creant la teva pròpia empresa o participant en negocis que et proporcionin una font d'ingressos passius.

Això sí, convé no confondre aquest concepte amb la riquesa, ja que no consisteix a tenir molts ingressos, sinó a guanyar en temps i qualitat de vida. «La llibertat és acceptar els compromisos que tu vulguis, però continuen sent compromisos», apunta Oller en el podcast de Banc Sabadell.

Una jubilació anticipada?

Per a molts, seguir aquesta filosofia financera que defensa la independència econòmica és comparable amb jubilar-se o no tornar a treballar mai més, ja que se sobreentén que es gaudeix amb la font d'ingressos. És el que Steve Jobs definia com: «L'única manera de fer una bona feina és estimant el que fas». Oller, en la mateixa línia, afirma: «Si trobes el que t'agrada i pots treure-li rendiment econòmic, no cal que et jubilis mai». «Venim d'un sistema que ens ha tractat com a màquines: des de la Revolució Industrial els treballadors són només un número a l'empresa, i per això sembla que la jubilació és un moment d'alliberament, però no crec que quan arribi tot siguin bons moments 24/7. Per a mi el més important és trobar allò que t'apassiona, aixecar-te al matí amb ganes de continuar creant i aportant valor», explica.

«Jo crec que deixar de treballar no és l'objectiu que cal perseguir; és més interessant buscar els ingressos a través de la creació de riquesa i de valor mitjançant quelcom que t'agradi, perquè així no treballaràs mai més. Per a mi la llibertat és dedicar-te a alguna cosa que t'agrada i que a sobre et paguin per fer-ho», afegeix.

Sobre com aportar valor, l'expert al·ludeix a l’educació financera: «No entenc per què no ens ensenyen d'on venen els diners; és obvi que no ens els regalen. Si vols diners, has de generar valor, és a dir, crear una cosa per la qual una altra persona estigui disposada a pagar i que, a més, rebi una satisfacció en fer-ho», assenyala.

Juntament amb aquesta qüestió, Oller al·ludeix també a la relació que les noves generacions —millennials  i centennials— tenen amb els diners: «Tot està tan digitalitzat que amb un telèfon mòbil tenim accés a tot el que necessitem. Està de moda el minimalisme i molts joves, més que centrar-se en la manera de generar més diners, tenen una filosofia de com reduir les seves necessitats i, per tant, les seves despeses i s'adonen que no cal acumular tant, com feien els nostres pares o avis, per ser feliços».

Com podem aconseguir la llibertat financera?

Per aconseguir viure d'aquesta manera, l'estalvi i la inversió esdevenen dos factors fonamentals, ja que en funció dels diners que s’hi destinin, abans o després s'aconseguirà una certa independència econòmica. De fet, el perfil del seguidor del moviment FIRE és aquell que intenta estalviar més del 50 % del seu salari, enfront del 10 % o el 20 % d'estalvi que realitza la majoria de la població. Tot i que estalviar aquesta quantitat no és possible per a tothom, hi ha altres coses que poden ajudar a aconseguir aquesta llibertat financera o, almenys, acostar-s'hi.

El primer pas és fer un control exhaustiu de totes les despeses que es tenen al mes, apuntant les fixes —com pot ser el lloguer o la hipoteca, les despeses de llum, aigua i telèfon— i les variables, per molt mínimes que semblin, com pot ser prendre un cafè, comprar-se alguna peça de roba, tenir un capritx... D'aquestes últimes és d'on més diners es podran reservar per destinar-los a l'estalvi.

Un cop analitzades, i després d’intentar reduir les despeses innecessàries, cal fer un càlcul dels ingressos. A més, és important buscar fonts d'ingressos passius; és a dir, els que obtenim independentment de si treballem o no, com podrien ser els guanys d'un immoble llogat o els drets d'autor d'un producte. Un cop es fa una valoració dels diners que resulten de restar les despeses dels ingressos, cal saber què fer amb aquests diners perquè rendeixin i continuïn produint ingressos passius. Fons i plans d'inversió, dipòsits bancaris, accions en empreses... Les opcions són molt àmplies, encara que convé consultar un expert per tenir molt present quin és el risc d'inversió que s'està disposat a assumir perquè el resultat mai sigui desfavorable per a l’economia personal.

Pot interessar-te: Aconsegueix una font d'ingressos passius

Fotografía d'Ümit Bulut a Unplash
-Temes relacionats-
up