L’expansió i l’abast de la COVID-19 han agafat tothom per sorpresa. Més enllà de la crisi sanitària, en termes de mercat, ningú no podia preveure el desastre que ha suposat la pandèmia. Al llarg d’aquests mesos, els inversors, els gestors i els actors del mercat han operat en un entorn marcat per la incertesa. Gestionar el risc i la volatilitat ha esdevingut un veritable exercici a llarg termini que requereix calma i tenir el cap fred, sobretot en el cas d’aquells que aposten per solucions d’inversió amb rendibilitats atractives.
Et pot interessar: Volatilitat: què és i com reduir-ne l’impacte en les nostres inversions
Una de les opcions que cada vegada té més popularitat són les megatendències. I és que la crisi sanitària actual no ha canviat moltes de les tendències de fons de la societat que ja es donaven, com l’envelliment de la població, el canvi climàtic o l’escassetat de recursos. És més, les ha accelerat. Apropar-se a aquest món és sinònim de llarg termini, ja que estem parlant de forces transformadores que provoquen canvis estructurals en la societat i en l’economia, i per a això calen anys, cosa que, d’altra banda, fa palès que no és tard per invertir-hi.
Hi ha diverses temàtiques disponibles com la intel·ligència artificial (IA), la robòtica, la ciberseguretat o la internet de les coses (IoT, segons la sigla en anglès) si parlem de tecnologia. En camps com la sociodemografia, hi ha branques com la salut, el comerç electrònic o l’envelliment de la població, mentre que en l’àmbit mediambiental es pot invertir, per exemple, en energies verdes.
Et pot interessar: La digitalització, la robòtica i la sostenibilitat, opcions d’inversió temàtica reforçades per la COVID-19
«Els canvis culturals i de patrons de consum s’han accelerat i se seguiran duent a terme per companyies disruptives provinents de sectors tradicionals, que aposten per la revolució tecnològica i la sostenibilitat. En aquest sentit, la digitalització, la robòtica, el sector biotecnològic o la sostenibilitat poden ser algunes de les opcions d’inversió que sortiran reforçades d’aquesta crisi», assenyala Javier Rúa, expert de l’Àrea de Direcció d’Estratègia de Clients de Banc Sabadell.
De fet, índexs com el tecnològic NASDAQ-100 acumulen aquest any 2020 una pujada de més del 35 %, mentre que a Europa cap dels principals selectius s’anota xifres positives. Companyies com la de videotrucades Zoom o la biotecnològica Moderna se situen entre les que han augmentat la seva rendibilitat arran de la pandèmia, amb repunts en borsa que superen el 200 % des de gener.
«Aquesta gamma d’inversions ofereix una versatilitat més gran de cara a la selecció d’actius, i faculta l’inversor amb la possibilitat d’invertir directament en temàtiques concretes. A més, aquestes es poden alinear amb la seva manera de pensar i els seus valors i, per tant, oferir alguna cosa més que no tan sols rendibilitat, sinó també la possibilitat de contribuir amb finançament a aquestes causes en les quals un creu. Per aquest conjunt de raons, les inversions temàtiques ofereixen un potencial altament atractiu», explica Javier Rúa.
Salut i biotecnologia
Precisament, el sector de la salut ja era un dels cridats a canviar el món abans de la COVID-19 pels canvis demogràfics que es produeixen constantment, com l’augment de la classe mitjana als països emergents, l’increment de la longevitat, els canvis d’hàbits o l’envelliment progressiu de la població. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), entre el 2015 i el 2050, la proporció de la població mundial amb més de seixanta anys passarà de 900 milions fins a 2.000 milions, la qual cosa representa un augment del 12 % al 22 %. Per la seva banda, institucions públiques i privades es troben immerses en una carrera per aconseguir una vacuna contra el coronavirus, mentre que l’ús de serveis com la telemedicina s’ha disparat i ha mostrat la seva eficàcia. Un dels factors més positius que presenta aquest sector és que la seva demanda és inelàstica, és a dir, no cau malgrat la situació macroeconòmica.
Com passa al sector de la salut, la biotecnologia es veu impactada per tendències com el creixement de la població, el sorgiment de noves malalties o l’envelliment dels éssers humans, però també per l’escassetat de recursos, la millora dels aliments o el canvi climàtic. Es tracta d’utilitzar organismes vius per a la creació o la modificació de productes per a diversos fins. Per això, la seva aplicació a disciplines diverses i dispars la converteixen en una de les megatendències més prometedores a llarg termini.
Així, més enllà de les seves aplicacions sanitàries, altres segments en què destaca la biotecnologia són, per exemple, la creació d’aliments que poden suportar grans períodes de sequera o resistir millor les plagues, la recerca de noves fonts d’energia (biocombustibles) basant-se en algues i altres organismes marins o, fins i tot, la clonació d’éssers vius amb l’objectiu de preservar espècies.
Tecnologia
La crisi sanitària i econòmica ha alterat el dia a dia de milions de persones a tot el món. Gràcies a la tecnologia que ja hi havia, avui moltes persones poden teletreballar, fer la compra en línia, fer transaccions sense sortir de casa, fer videotrucades, i un llarg etcètera. El major ús de la xarxa beneficia infinitat d’empreses: les de semiconductors, les de programari o maquinari, i les de processadors o serveis de pagament, per posar-ne alguns exemples.
No obstant això, la tecnologia és molt més que el que s’ha descrit més amunt. Aquesta tendència abasta també les dades massives, per la qual cosa es recapten quantitats ingents d’informació que després permeten extraure conclusions que ajuden les empreses a desenvolupar millor els seus negocis, i també l’IA, que es construeix sobre els fonaments de les dades massives. Aquest tipus de tecnologia té usos diversos: diagnòstics mèdics, seguretat domèstica, transport, inversions financeres o serveis d’atenció al client automatitzats, entre altres.
Medi ambient
La transició energètica és una altra de les tendències amb més potencial. El confinament de la població, com també la paralització de l’activitat industrial i la reducció dels desplaçaments, van disminuir els nivells de contaminació i van tornar a les ciutats cels més blaus i aigües més netes, entre altres. Unes conseqüències que comencen a dissipar-se amb la «nova normalitat».
Et pot interessar: Què ens ha ensenyat aquesta aturada sobre medi ambient?
Les mesures que es prenguin ara per a la recuperació econòmica configuraran el món del futur, cosa que fa que la lluita contra el canvi climàtic esdevingui vital. Respecte d’això, el novembre de 2019 es va saber que el Banc Europeu d’Inversions (BEI) no atorgarà nou finançament per a projectes d’energia de combustibles fòssils a partir del 2022. Per la seva banda, el Banc Central Europeu (BCE) bonificarà les entitats que concedeixin finançament a operacions orientades cap a la transició a una economia menys intensiva en carboni.
En aquest context, les empreses que apostin per l’energia neta podrien sortir-ne reforçades. De fet, els tipus d’interès baixos a la zona euro beneficien aquest tipus d’empreses perquè els permet mantenir el ritme d’inversions en la divisió de renovables sense haver-se d’endeutar massa.
Criteris socialment responsables
Una altra de les tendències que s’ha accelerat en el món de la inversió és l’aposta per empreses que són socialment responsables i que compleixen amb els criteris mediambientals, socials i de governança empresarial (ESG, segons les sigles en anglès). Segons les dades de Morningstar, els fons domiciliats a Espanya etiquetats sobre la base d’aquests criteris van acumular, al tancament de maig, entrades netes per valor de 841,85 milions d’euros. Mentrestant, els productes no ESG van registrar en el conjunt d’aquests cinc mesos sortides netes de 3.661,3 milions.
Així mateix, d’acord amb les dades de BlackRock, en el primer trimestre de 2020 els fons sostenibles a escala global (fons d’inversió i ETFs) van captar 40.500 milions de dòlars en nous actius, la qual cosa va suposar un increment del 41 % en la taxa interanual.
Et pot interessar: Així són les inversions que recompensen les empreses responsables i sostenibles
Respecte d’això, «la COVID-19 també serveix de recordatori del fet que, en el món actual estretament interconnectat, cal fer una bona anàlisi de factors ESG per a una valoració integral de la vulnerabilitat i la solidesa intrínseca d’un país. Els països amb puntuacions ESG elevades han estat més capaços de contenir el virus, mentre que les puntuacions ESG baixes s’associen amb càrregues virals més grans i mesures de contenció menys eficaces», explica Max Schieler, analista IS sènior de RobecoSAM i autor de l’última edició del rànquing ESG per països de la firma, en el qual es destaca com els països nòrdics tornen a dominar la classificació pel seu elevat grau de sostenibilitat.
Actius refugi
En moments d’incertesa econòmica, els anomenats actius refugi són una bona alternativa per aconseguir rendibilitats atractives. És el cas de l’or, la demanda del qual augmenta en períodes d’inestabilitat. Al llarg d’aquest any, el preu del metall ha escalat gairebé un 30 % (l’agost va superar la barrera dels 2.000 dòlars). De fet, des de Bank of America prediuen que la cotització assoleixi els 3.000 dòlars en l’últim trimestre de 2021.
La debilitat del dòlar i de les polítiques monetàries acomodatícies per part dels principals bancs centrals del món és uns dels principals catalitzadors de la recuperació de l’unça d’or, que és superior fins i tot a la registrada l’any 2008. Des de Morningstar recorden que l’or té al seu favor aspectes com una correlació baixa amb la renda variable, que es comporta bé en un entorn d’incertesa i que hi ha una certa correlació entre el balanç dels bancs centrals (en augment) i la seva cotització.
A més de l’or, uns altres actius de refugi tradicionals són les divises com el ien o els bons governamentals de les economies que ofereixen més seguretat, com els Estats Units.
Et pot interessar: Invertir en or i altres actius amb poc risc
