Des de fa uns quants anys, un dels debats macroeconòmics més estesos és el de la reforma del sistema públic de pensions. Cada vegada es jubilen més persones que han cotitzat en uns nivells alts, cosa que els permet optar a pensions més altes. El 2021, el Govern va decidir augmentar les pensions un 0,9 %, mentre que, en el cas de les pensions mínimes, la revaloració va ser de l'1,8 %. Avui, la pensió mitjana d'un jubilat a Espanya és de 1.170,26 euros, és a dir, 15 euros més que el 2020. Només en l'última dècada, la Seguretat Social acumula un dèficit de 151.000 milions d'euros, al voltant del 13 % del producte interior brut (PIB).
En paraules d’Esther Pichardo, directora d'Estalvi i Pensions de BanSabadell Vida i Pensions, «perquè el sistema sigui sostenible a llarg termini, la suma de les prestacions que cada jubilat rep durant la seva etapa de retir hauria de ser igual a la suma de contribucions realitzades al sistema, per ell i per la seva empresa, durant tota la vida laboral». Actualment, la suma de contribucions d'un empleat que hagi treballat durant 38 anys correspon al pagament de 12 anys de pensió de jubilació. Segons indica l'experta, «per sort, vivim en un dels països més longeus del món, el tercer després del Japó i Suïssa; això fa que, de mitjana, un cop jubilats visquem una mitjana de 18 anys (xifra que va in crescendo). Aquesta diferència d'anys és la que provoca el dèficit que està patint el sistema i que actualment està en sis anys (entre els 12 i els 18 anys)».
El 2020 es van recollir 21 recomanacions en l'Informe de Evaluación y Reforma de la Comisión del Pacto de Toledo, que el Govern s'ha compromès a analitzar per emprendre canvis importants en el sistema de pensions i garantir-ne la sostenibilitat. De fet, a finals de 2020 es van introduir algunes novetats significatives, tot i que, pel que fa als instruments de previsió social empresarial, s'ha intentat impulsar els plans de pensions d'ocupació. En el terreny pràctic, hi ha diverses mesures que ja s'estan duent a terme, com intentar retardar l’edat de jubilació a 67 anys, desincentivar les jubilacions anticipades i bonificar les jubilacions tardanes.
No obstant això, el que encara no s'ha desenvolupat en un document oficial és la creació d'un Fons Públic de Pensions articulat a través de plans d'ocupació d'aportació definida, tot i que des de l'Executiu sí que s'ha traslladat que veurà la llum abans que acabi 2021. Entre les opcions que s'estan estudiant, una de les que té més força és la de crear un sistema d'adscripció automàtica als plans de pensions d'empresa, de manera que cada persona, simplement pel fet de treballar, en tingui un, tret que hi renunciï de manera expressa. En països com el Regne Unit o els Estats Units, aquesta fórmula s’aplica des de fa anys i està afavorint l'increment de l'estalvi individual i familiar.
Pichardo descriu el model britànic com un mecanisme semiobligatori: «l'empresa està forçada a inscriure tots els empleats que compleixen uns requisits mínims, tot i que els empleats hi poden renunciar, si bé per defecte ja estan aportant al pla un percentatge del seu sou». Al Regne Unit, la contribució ha anat pujant des que es va començar amb aquest model el 2012, i ha passat del 2 % inicial a l'actual 8 % del salari. El repartiment d'aquest cost és del 3 % per a l'empresari, del 4 % per a l'empleat i de l'1 % per a l'Estat. Aquest últim fa la seva aportació a través de deduccions fiscals. Les xifres són positives, ja que el 87 % dels empleats britànics està cobert per aquest pla, mentre que només el 9 % hi ha renunciat.
Com indica Pichardo, «exemples com el britànic subratllen encara més la necessitat de promocionar el segon pilar de les pensions a Espanya, el de l'estalvi privat, a través de les empreses, que tan important és en molts països d'Europa per poder complementar la pensió pública».
Pensat per a la jubilació dels treballadors
Encara falta conèixer molts detalls del Fons Públic de Pensions espanyol; poc a poc, van veient la llum algunes novetats que incorporarà. Per exemple, el Govern ha recalcat que tindrà com a objectiu canalitzar l'estalvi dels treballadors de les pimes i dels autònoms que, avui, no poden accedir als plans d'ocupació.
També se sap que estarà alineat amb les noves tecnologies. Així doncs, comptarà amb una app digital des de la qual el treballador podrà obtenir informació personal sobre els seus estalvis, i que es podrà descarregar de manera gratuïta en qualsevol dispositiu digital.
Tot i les expectatives, des d'entitats com l'Associació d'Institucions d'Inversió Col·lectiva i Fons de Pensió (Inverco) han demanat a Govern que dediquin més esforços al desenvolupament dels incentius fiscals que oferirà aquest fons per a les empreses. De fet, aquesta entitat ha assegurat que l'Administració està en condicions de fer servir els gairebé 580 milions d'euros que va aconseguir gràcies a la rebaixa en els beneficis fiscals dels plans de pensions individuals per posar en pràctica mesures que estimulin la contractació dels plans d'ocupació.
En l'actualitat hi ha al voltant de dos milions d'espanyols que ja tenen subscrit un pla d'ocupació, tot i que aquesta xifra encara està lluny dels més de 7,5 milions que compten amb un pla de pensions individual. Tot i la reducció dels beneficis fiscals, Pichardo sosté que continua resultant interessant disposar d'un pla individual «perquè permet adaptar el producte al perfil inversor, dona l'opció de traspassar els estalvis d'un pla a un altre quan vulgui i possibilita compatibilitzar les contribucions de l'empresa en el pla d'ocupació amb les aportacions individuals en el pla individual, la qual cosa fa que els nostres estalvis estiguin més diversificats, cosa que sempre és molt interessant en inversió».
Per la seva banda, els plans d'ocupació tenen, en l'actualitat, un topall màxim de desgravació en l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) de 10.000 euros l'any, sumant tant les aportacions que faci l'empresa com les de caràcter voluntari que faci el treballador. Les aportacions que fa una empresa en un pla de pensions d'ocupació redueixen els rendiments del treball a la declaració de la renda de l'empleat, igual que les aportacions individuals a plans d'ocupació o plans de pensions individuals que fa qualsevol estalviador.
En qualsevol cas, Pichardo recorda que «la solució real al problema de la sostenibilitat de les pensions exigeix la col·laboració de tots: les empreses han d'assumir un cert cost, els empleats han d'estar disposats a derivar una part dels seus ingressos a l'estalvi, i l'Estat ha d'aportar beneficis fiscals perquè tant empreses com empleats estiguin incentivats a fer l'esforç».
Canviar l'estalvi dels espanyols
Un dels principals objectius del Govern amb el Fons Públic de Pensions és promoure una modificació estructural en la planificació de l'estalvi de les famílies. Tradicionalment, a Espanya ha proliferat la contractació de dipòsits i altres productes de renda fixa, juntament amb la compra d'immobles. No obstant això, pensant en el llarg termini, sembla que totes dues estratègies tenen les seves complicacions. D'una banda, els tipus d'interès baixos desincentiven els actius més conservadors si es vol batre el comportament de la inflació; pel que fa a l'adquisició d'habitatges, cal tenir en compte que els béns immobiliaris són, per definició, els actius més líquids que existeixen, perquè cal esperar un determinat temps fins que es poden vendre.
Segons l'estudi El reto del envejecimiento desde una perspectiva integral, elaborat pel Servei d'Estudis del Consell General d'Economistes, cal apostar per un sistema de previsió social complementària forta, per la qual cosa s'han d'establir més estímuls fiscals. Aquests incentius fiscals addicionals, a més d'altres no fiscals com les aportacions compensatòries públiques o les subvencions, garantirien el seu creixement estable en el futur i, d'aquesta manera, en paral·lel es podrien emprendre reformes estructurals en el sistema de pensions per assegurar-ne la sostenibilitat sense haver de condicionar el poder adquisitiu dels jubilats del demà.
