L'envelliment de la població és una realitat comuna a tots els països desenvolupats. L'augment de l'esperança de vida s'accelera a tot el món de forma generalitzada, una bona notícia que, però, té serioses implicacions per a qualsevol societat. Viure més anys suposa un major cost per als sistemes sanitaris, els sistemes públics de pensions i per a totes les persones que vulguin assegurar el seu nivell de vida després de la jubilació.
No tots els països estan exposats a aquesta complexa situació de la mateixa manera. Segons les últimes dades oficials de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), recollits en l'estudi Pensions at a Glance, l'hivern demogràfic està arribant més ràpidament a Grècia, Corea, Polònia, Portugal, Eslovàquia, Eslovènia i Espanya, tot i que el Japó i Itàlia segueixen i seguiran sent els països amb la població més envellida.
Les dades ajuden a veure la magnitud de el problema. Als anys seixanta, hi havia 20 persones majors de 65 anys per cada 100 persones en edat de treballar en els països que formen part de l'OCDE. En 2018 aquesta xifra havia pujat a 31 persones per cada 100 persones. I en 2060 és probable que s'hagi duplicat fins a arribar a les 58 persones de més de 65 anys per cada 100 ciutadans que formen part de la població activa.
L'envelliment a Espanya
Per posar el focus a Espanya, es pot recórrer a les xifres de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que mostren com la població de 65 anys o més suposava el 10,2 % del total l'any 1975, el primer dels registres, mentre que avui dia suposa el 19,6 % de la població, pràcticament el doble. El 2035 arribarà al 26,5 %, el que significa que dins de menys de 15 anys un de cada quatre espanyols tindrà 65 anys o més i serà pensionista.
A més, tal com explica Miquel Perdiguer, CEO de Pensium, «a Espanya la població està creixent sobretot per la part alta de la piràmide». Una altra dada reveladora: la població centenària; és a dir, els ciutadans amb 100 anys o més, es multiplicarà per tres en aquests 15 anys i passarà de les 12.551 persones en l'actualitat a les 41.836 persones el 2035.
El temps de la jubilació
Hi ha un indicador que convé tenir en compte a l'hora de pensar en les conseqüències de l'envelliment per a una societat: l'esperança de vida restant, que mostra el temps que s'espera que visqui una persona després de la seva sortida del mercat laboral. És una dada que ofereix per gènere l'OCDE en el citat estudi. En 2018 va ser de 22,5 anys de mitjana per a les dones i de 17,8 anys per als homes.
França i Espanya van tenir la major durada esperada, de més de 26,5 anys per a les dones i més de 21,5 anys per als homes. Són, per tant, els països de la zona euro que més temps han de mantenir els jubilats i pensionistes després de la vida activa. Corea i Mèxic, en canvi, ocupen els últims llocs de la taula, amb una esperança de vida restant de 16,3 anys per a les dones i 12,9 anys per als homes en el primer cas, i de 17,5 anys per a les dones i 12,9 anys per als homes en el segon.
Font: OCDE
Aquest indicador ha evolucionat molt amb el pas el temps. El 1970, les dones i els homes dels països de l'OCDE passaven una mitjana de 14,5 i 10,5 anys de la seva vida gaudint de la jubilació, respectivament. En 2018, les xifres van augmentar a 22,5 anys en el cas de les dones i a 17,8 anys per als homes. I seguiran pujant en els propers anys.
Una altra dada important que es pot extreure d'aquest estudi: els homes viuen 4,7 anys menys de mitjana que les dones després de la seva sortida del mercat laboral. I són també els que cobren pensions més altes. La combinació d'ambdues dades exposa a les dones a un major risc de pobresa en la vellesa. A Hongria, Lituània, Polònia i Eslovènia la diferència entre els dos sexes és de sis anys o més.
A Espanya, per exemple, al gener de 2021 les dones pensionistes van cobrar, de mitjana, 400 euros menys que els homes, un 34 % menys. L'origen de la bretxa de gènere en les pensions està en el mercat laboral: una menor presència per dedicació a les tasques de la llar, una feminització de l'ocupació a temps parcial i la bretxa salarial per raó de gènere.
Pot interessar-te: Així pugen les pensions el 2021
Complementar la pensió
Les xifres demostren les dificultats que hauran d'afrontar els sistemes de pensions per mantenir els jubilats en el futur. Com ja s'ha comentat, la pensió que percep cada ciutadà té una relació directa amb les quantitats que s'han aportat al llarg dels anys com a treballador. Tot i que les pensions a Espanya són comparativament generoses, les reformes paramètriques dels últims anys han tendit a contenir la despesa moderant les prestacions per assegurar la viabilitat del sistema a llarg termini.
I amb tota probabilitat arribaran noves reformes que necessàriament hauran de seguir retallant les prestacions. Com mantenir llavors el nivell de vida després de la jubilació durant tant de temps? La solució és senzilla, cal preparar-se per a la jubilació i estalviar per complementar la pensió. Els espanyols viuran més anys i és important que es preparin bé per gaudir plenament de la jubilació.
Hi ha molts instruments per planificar la jubilació, els més coneguts són els plans de pensions, un producte finalista pensat per estalviar a llarg termini. Tal com explica Pichardo, les inversions d’aquests productes es realitzen amb l’objectiu d’estalviar a molt llarg termini, intentant aprofitar els avantatges que els mercats ofereixen per a aquest llarg horitzó temporal.
A més, tenen una liquiditat limitada, ja que es poden recuperar els estalvis en cas de necessitat, però no amb total llibertat, i d'aquesta manera evita que es pugui caure en temptacions i destinar els diners de la jubilació a altres finalitats. En qualsevol cas, planificar i complementar la pensió pública són elements clau en el context actual i aniran adquirint cada vegada més importància en el futur. El primer pas, sens dubte, és conscienciar la societat de la necessitat de començar a estalviar més aviat possible per assegurar el seu nivell de vida després del retir.
Miquel Perdiguer, explica en el Podcast de Banc Sabadell la importància de començar a planificar i estalviar per a la jubilació al més aviat possible. A seu parer, d'aquí a vint anys la gent es jubilarà una mica més tard i tindrà «menys diners a la butxaca».
