La majoria d'empreses han recorregut a l'endeutament com a única via per garantir la supervivència dels seus negocis, i això ha convertit els crèdits ICO en el producte estrella. No obstant això, amb unes vendes que no acaben d'enlairar-se i un període de carència que s'acosta a la seva fi, és urgent trobar altres formes de finançament que garanteixin la viabilitat de les pimes.
El passat 17 de març el Consell de Ministres va aprovar un reial decret pel qual es posava en marxa una línia d’avals de l'Estat de fins a 100.000 milions d'euros. L'objectiu era facilitar el manteniment de l'ocupació i pal·liar els efectes econòmics de la crisi. El 70 % d'aquesta línia anava destinada a pimes i autònoms i l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) era qui en gestionava l'ajuda. En paraules de Jordi Llobet, director de Riscos d'Empreses de Banc Sabadell, «els crèdits i els préstecs ICO han fet el paper d'amortidors d'impactes per fer front al gran shock que ha suposat la gairebé paralització de l'economia per efecte de la pandèmia, especialment en alguns sectors que s'han vist molt afectats».
Pot interessar-te: Per què el Fons Europeu de Recuperació marca una nova era per a la societat i les empreses espanyoles
El marge de reacció de les pimes a la irrupció de la COVID-19 s'ha vist molt limitat per la caiguda dels ingressos, que ha anat molt més enllà que la de les despeses. Aquesta situació ha aguditzat la dependència que aquest tipus de companyies té del finançament. I és que, amb més o menys dificultats per accedir-hi, en molts casos ha estat l'única via que els empresaris han trobat per sobreviure. Així doncs, l'endeutament ha arribat fins al 80,5 % en el cas de les microempreses i fins al 76 % en les companyies d'entre 5 i 10 empleats. La xifra baixa fins al 57,8 % en les organitzacions amb més de 25 empleats, segons dades d'un estudi realitzat per Iberinform.
Fins a quin punt és positiu l'elevat endeutament de les pimes?
No obstant això, l'inconvenient principal d'aquests préstecs, que les pimes sol·liciten a través de les entitats financeres i que estan avalats en un 80 % per l'Estat, el constitueixen els terminis. Les línies compten amb un període de carència d'un any, de manera que s'han de començar a retornar a partir del març o l’abril del 2021 i tenen una amortització de cinc anys. A això s'afegeix que, el que es preveia com una solució temporal fins que arribés una recuperació econòmica que s'esperava més aviat, moltes pimes veuen que s'acosta el moment de retornar els préstecs quan les xifres dels seus negocis no han remuntat. Tant és així que, segons el tercer i últim baròmetre de la Confederació Espanyola de la Petita i Mitjana Empresa (Cepyme), més del 90 % d'aquestes societats han disminuït els seus ingressos per la pandèmia i el 48 % ha recorregut, o ho farà, a l’ICO.
Fins al moment, s'ha gestionat l'emergència immediata i s'han aportat solucions de liquiditat. Ara, amb la segona onada de la pandèmia, «estem veient que potser no és suficient», comenta Llobet, i afegeix que «el que cal buscar ara són solucions d'hibernació del deute». Poden ser solucions de crèdit a més llarg termini, a tres o fins i tot a cinc anys i sense compromisos de devolució del capital a curt termini, així s'aconseguiria ajornar el problema per quan la situació estigui plenament normalitzada; per això, les entitats financeres també requeriran que els organismes reguladors flexibilitzin en certa mesura els criteris de classificació comptable. A partir d'aquí, quan vencin aquests crèdits d'auxili financer, s’hauran d’estructurar convenientment en el temps d'acord amb la capacitat de devolució i amb la realitat de cada empresa. Si les companyies ja estan veient que, encara que la situació millori, no es podrà tornar el deute perquè hi ha dèficits estructurals, «cal buscar un altre tipus de solucions més finalistes».
Pot interessar-te: El meu negoci necessita liquiditat, com accedeixo al finançament?
Solucions de finançament empresarial més enllà dels crèdits ICO
Les empreses es troben en una situació sense precedents i han de plantejar-se redefinir seva estratègia en aquest escenari. Per això, les solucions han de ser, sobretot, sostenibles i realistes amb les capacitats de cada empresa, tal com comenta Llobet. Així, en cas que sigui insostenible endeutar-se més amb el banc, els socis han d'aportar recursos propis i, si no disposen d'aquesta capacitat, potser els han de buscar en inversors externs, donant entrada al capital a nous accionistes com a recurs de finançament permanent o explorant altres solucions amb l'ajuda de les entitats financeres.
Una opció per obtenir finançament és acudir a un fons de deute (o alternative lenders, com se'ls coneix en el sector), que consisteix en un tipus d'inversió en què l’inversor fa una aportació de capital al fons que es farà servir per finançar el deute d'una empresa. Tot això amb la condició de generar una rendibilitat o devolució dels diners en un termini acordat. Es tracta d'un mecanisme de finançament diferent del que s'ha dut a terme tradicionalment a Espanya, on el mecanisme de finançament per excel·lència és el crèdit bancari. El fons de deute és un dels recursos més utilitzats en altres economies, com pot ser la nord-americana.
Pot interessar-te: Les noves mesures fiscals de suport per a pimes i autònoms
Un avantatge que ofereixen aquests fons de deute és que els dirigeixen professionals amb coneixement i experiència en gestió empresarial i, a més, l'amortització del capital normalment és entre cinc i set anys, de manera que, en la conjuntura actual, ofereixen un termini més dilatat per donar temps perquè la situació millori i es torni a la normalitat. No obstant això, s'ha de tenir en compte que les empreses que financen aquests fons tenen exigències molt similars a les que requereixen els fons de capital risc i que els tipus d'interès són superiors als del finançament bancari tradicional, ja que els riscos que s’assumeixen són superiors i, per tant, no es garanteixen amb actius ni sol haver-hi covenants (condicions que limitin la capacitat de gestió). Tal com explica Jordi Llobet, «aquests fons aporten solucions de reestructuració del deute financer d'un balanç per passar a llarg termini allò que està finançat a curt termini i sense compromisos de devolució exigents a curt termini»..
Les fusions i les adquisicions (M&A, per les seves sigles en anglès) són també altres alternatives per captar finançament i consisteixen en pràctiques relacionades amb la venda o l'adquisició d'una empresa. Es tracta d'operacions corporatives que persegueixen la generació de valor per al propietari i/o l’accionista. Es poden dur a terme per raons de creixement o de recerca de recursos financers, reorganització de l'accionariat o increment de les solucions de viabilitat a la companyia. Algunes entitats financeres ofereixen aquest servei d'intermediació en operacions d’M&A.
En definitiva, els finançaments ICO han contribuït a evitar el col·lapse total de l'economia i de la cadena de cobraments i pagaments. S'han fet més de 100.000 operacions d'ICO i més de 40.000 moratòries, comenta Llobet, que afegeix que han estat solucions «pedaç» o conjunturals i que, ara, el que cal buscar són solucions estructurals i més creatives.
Pot interessar-te: Decàleg per optimitzar la liquiditat del meu negoci
