No hi ha dubte que la COVID-19 ha donat un autèntic impuls a la digitalització del teixit productiu espanyol. El teletreball, entre altres mesures, ha actuat com a catalitzador d'una digitalització que fa anys que s’està gestant. És el cas dels col·lectius professionals col·legiats que s'han adaptat i han evolucionat en funció de les noves necessitats, a través de la innovació i de la posada en marxa de nous acords i noves eines.
Davant la irrupció de la pandèmia, els col·legis professionals exerceixen una tasca especial en determinats àmbits d'actuació. Un d'ells és, sens dubte, el seu paper com a canal de participació ciutadana, unint les iniciatives, les demandes i les reclamacions dels seus col·lectius. Així mateix, actuen com un referent en la funció deontològica, com orientadors en ètica professional i aglutinadors de les bones pràctiques corporatives. I finalment es posicionen com a solucionadors de problemes a través d'un criteri tècnic professionalitzat, que disminueix l'impacte que la crisi pot tenir en l'àmbit econòmic i social.
Per al vicepresident d’Unión Profesional, José Antonio Galdón, «les professions en el seu conjunt no només hem de liderar, sinó també impulsar la transformació digital de les empreses, les administracions i la societat, i hem de servir, a més, d'instrument vertebrador per democratitzar la tecnologia».
Pot interessar-te: Digitalització, com hem evolucionat aquest 2020?
Les professions col·legiades ja comptaven amb eines i amb un llarg recorregut digital. Tanmateix, «les noves necessitats han estat realment el detonant per accelerar tot aquest procés», explica Galdón, que afegeix que «quan tot evoluciona tan ràpid i, a més, es viuen unes circumstàncies tan excepcionals, cal respondre de manera proporcional».
En aquest context tan canviant, les corporacions col·legials han posat en marxa o han ampliat els serveis de formació online, e-learning i de videoconferències. «Hem millorat les plataformes virtuals de comunicació amb els col·legiats i s'han inclòs noves eines de treball», assenyala Galdón. Però, a més, s'ha fet especial èmfasi en la recerca de noves oportunitats, en el reciclatge i la reorientació professional, en l'assessorament i la formació i en l'impuls a través d'ajudes directes, entre altres accions.
La penetració del teletreball
El teletreball ha tingut una alta penetració en els col·lectius professionals, ja que, en general, requereixen menys presencialitat en les seves actuacions professionals o aquesta presencialitat fins i tot es pot substituir amb els mitjans digitals.
Per contra, Galdón recorda que «hi ha professions com les sanitàries, entre d'altres, que a més estan en primera línia i que no sempre tenen aquesta possibilitat real de teletreballar». Segons les dades de la institució, els àmbits jurídic i sanitari, donada la seva particularitat, van registrar durant els mesos de confinament una taxa de teletreball d'entre el 80 % i el 90%, enfront d'una mitjana del 98 % de la resta de sectors.
Per al vicepresident d’Unión Profesional, el teletreball ha arribat per quedar-se i ha de servir per «millorar les condicions de vida i la conciliació familiar, però també ha de fer augmentar la productivitat». En aquest sentit, destaca que «la Llei de Col·legis Professionals s’ha modificat recentment per tal d'habilitar reunions telemàtiques dels òrgans de govern de les corporacions col·legials».
El paper dels gestors administratius
L'aturada empresarial i administrativa que va experimentar Espanya la primavera passada va fer incrementar la tasca dels gestors administratius. Tot i que la crisi ha tingut un impacte en totes les àrees d'activitat d'aquests professionals, els canvis introduïts, sobretot en matèria laboral i fiscal, han fet que un cert tipus de tràmits cobrin especial protagonisme, com l'aparició dels expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) o certs ajornaments en el pagament d'impostos, explica el president de l'Il·lustre Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Madrid, Fernando-Jesús Santiago Ollero, que a més és membre d'Unión Profesional.
Per sort, el sector comptava amb un bon punt de partida. Els professionals ja tenien a la seva disposició una «infinitat de plataformes telemàtiques, tant nacionals com autonòmiques», que els han permès continuar amb la feina sense necessitat de contacte físic i «poder oferir el mateix servei amb les mateixes garanties» que abans de la pandèmia.
Amb tot, han evolucionat a través de la creació de nous convenis i de l'adaptació dels llocs i les formes de treball. Ara, afegeix Santiago Ollero, han portat a terme «la signatura de noves col·laboracions, la creació d'eines i el desenvolupament de les ja existents, com Mobilegest o l’EMANDATO, que estan a disposició de l'Administració» des de l'inici de la pandèmia.
A més, han «creat una plataforma online per poder continuar oferint als col·legiats cursos formatius en àrees especialitzades sobre els canvis produïts per la crisi sanitària», explica el president de la institució.
Reptes de futur
La transformació digital fa anys que està al full de ruta de les empreses privades i de l'Administració Pública. I la COVID-19 ha elevat encara més el seu protagonisme a les agendes de tots dos sectors. Prova d'això és la rellevància que atorga el Fons de Recuperació Europeu a la digitalització, com un dels vectors principals als quals aniran destinats aquests recursos. Així, del total de fons assignats a Espanya, el Govern ha previst dedicar a aquest pilar un terç del total; un llindar que se situa sensiblement per sobre del percentatge mínim taxat per la mateixa Comissió Europea en les seves comunicacions als països membres de la UE (20 %).
Pot interessar-te: El Fons de Recuperació Europeu i la digitalització a Espanya
Aquests recursos suposaran un impuls a la digitalització, per exemple, de la mateixa Administració Pública, que encara té un llarg camí per recórrer. I és que, tal com afirma el president de l'Il·lustre Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Madrid, «és indubtable que l'Administració ha mostrat un retard considerable en els seus procediments digitals».
En aquesta mateixa línia, el vicepresident d'Unión Profesional apunta que «encara hi ha un marge de desenvolupament per a la interconnexió de sectors d'activitat professional que, mitjançant l'aplicació de la digitalització a la seva extensió òptima, aconseguiria més eficiència tant en el sector públic com en el privat», i afegeix que «la prioritat estatal i europea de digitalització produiria millores puntuals i globals» en aquesta matèria.
Pot interessar-te: Banc Sabadell t'ajuda a descobrir les claus dels Fons de Recuperació Europeu
