La crisi econòmica derivada del coronavirus està afectant centenars de comerços de proximitat, una situació que a molts ja els ha obligat a tancar. Malgrat que alguns d'aquests establiments asseguren que han notat un augment de clients durant aquests mesos, els experts informen que les dades generals són molt negatives.
La Confederació Espanyola de Comerç (CEC) proposa algunes mesures concretes per evitar, segons les seves estimacions, una "cascada" de tancaments massius. "Les xifres que fem servir són que, si no es fa res, el 25 % d'aquests negocis hauran desaparegut per cap d'any", explica Pedro Campo, el seu president. El primer pas que Campo proposa és simple: la societat ha d'entendre que comprar al comerç al detall és una garantia perquè la situació financera provocada per la COVID-19 no acabi per asfixiar-nos a tots.
El primer perill que percep la CEC és la "por" de gastar que té la ciutadania. De fet, el Banc Central Europeu (BCE) va apuntar a començaments de mes que l’estalvi a les llars espanyoles havia arribat a "nivells sense precedents". El Banc d'Espanya estima que aquest ha crescut un 7,5 % més que el 2019. "Ara, la gent amb feina estable només compra l'imprescindible. I això és un autèntic drama que pot destruir milers de llocs de treball", indica Campo.
A Espanya operen més de 450.000 negocis al detall que donen feina a més d’1,3 milions de treballadors i que representen el 13 % del Producte Interior Brut (PIB). Si se segueixen les estimacions de la CEC, a final del 2020 tancaran 110.000 d'aquestes petites empreses i unes 325.000 persones es quedaran sense el seu lloc de treball.
Ajudes de les Administracions
Comprar en aquests negocis també pot reduir el fatídic efecte dòmino que previsiblement arribarà a altres sectors econòmics de manera indirecta, com els de la logística o de la producció. A més de promoure les campanyes de conscienciació ciutadana, la CEC també aposta per dur a terme iniciatives municipals que fomentin els bons de compra, com la mesura que s'estudia implementar a Bilbao els pròxims mesos per subvencionar part de l'import de la compra. "És una bona opció perquè els petits empresaris tinguin liquiditat per pagar als proveïdors, fer front a les despeses (ara més elevats per les mesures sanitàries que han d'aplicar) i retornar préstecs", explica Campo.
Molts ciutadans van confessar en una enquesta de la consultora britànica Kantar que durant els primers mesos del confinament van descobrir que les botigues dels seus barris van ser un salvavides per proveir-se enmig de l'estat d'alarma. Ramón García, director d'innovació i projectes del Centre Espanyol de Logística (CEL), assenyala que gràcies al teixit d'empreses al detall que hi ha a Espanya i a la seva logística es va aconseguir evitar les mancances de mercaderies essencials, fet que sí que van patir altres països europeus com ara Alemanya o Bèlgica. "La xarxa d'aquests negocis va permetre una efectivitat més gran perquè la societat tingués un accés ràpid i segur a productes de primera necessitat", analitza García.
Dels centres comercials al comerç de barri
La preocupació per la salut ha portat els consumidors a locals amb menys afluència, més propers als seus domicilis i de confiança.
Per entendre com han canviat els patrons de consum en la ciutadania, es pot observar l'evolució del consum en un sector que s'ha mantingut obert durant tota la crisi: el de l’alimentació. Els espanyols fan la compra igual que abans del coronavirus? La resposta és "no". Des de l'abril, els habitants de grans ciutats com ara Barcelona o Madrid compren més en petits comerços que en grans supermercats.
Ho demostren les dades de Pulso, l’eina de Banc Sabadell que, a través de les interaccions amb Terminals de Punt de Venda (TPV) del banc, permet analitzar en temps real l'evolució econòmica. Les dades obtingudes reflecteixen una evolució favorable en l'activitat comercial dels comerços petits d'alimentació en els últims sis mesos, comparada amb el mateix període de l'any 2019.
Un sector estratègic
Els experts assenyalen que mantenir actius aquests negocis a través de l'increment del consum és una forma de protegir-se davant els efectes negatius de noves limitacions de mobilitat. Per això, el president de la CEC estima necessari que l'Administració consideri el comerç al detall com un "sector estratègic", especialment de cara als nous rebrots, perquè funcioni com un escut contra el desproveïment.
Una altra de les tendències que més s’ha enlairat durant la pandèmia ha estat l’e-commerce (amb un creixement acumulat del 86 %, segons les últimes dades de la consultora Nielsen), un canal de venda al qual també s'han afegit molts comerços de proximitat per vendre els seus productes més enllà dels seus barris.
No obstant això, puntualitza Campo, les vendes més importants es realitzen en grans plataformes que operen a tot el món. "El consumidor també ha de ser conscient d'on compra i, especialment, d'on van els impostos. De vegades, el client pensa: "Que barata és aquesta web!". I en realitat no és que el producte en si sigui econòmic, sinó que la plataforma que el comercialitza no paga impostos a Espanya. Això genera un impacte indirecte molt greu en la sanitat, l'educació, les pensions, etc.", subratlla el president de la CEC.
Per solucionar aquesta situació, els comerciants demanen a les administracions que garanteixin les mateixes normes de funcionament per a tots els operadors de comerç, amb independència del canal de venda.
En els últims mesos, centenars d'experts han elogiat alguns dels atributs del comerç de proximitat durant la pandèmia. Entre els quals, la seva sostenibilitat. Una botiga online requereix el doble d'embalatge que una botiga física local i, a més, aquesta última funciona com a dinamitzador social als barris, ja que fomenta les relacions socials entre veïns. Un punt positiu en un període de crisi com l'actual, en què s'han aguditzat els problemes d'aïllament.
