L’estalvi de les llars va arribar als 882.100 milions d’euros el mes de maig, cosa que suposa un increment de l’1,13 % respecte a l’abril i del 7,22 % respecte al mateix mes de l’any anterior, segons les últimes dades publicades pel Banc d’Espanya.
Veure’s afectat per un ERTO, o fins i tot perdre la feina i viure amb la incertesa econòmica. Les conseqüències de la pandèmia per a les famílies espanyoles han suposat bastants contratemps. No obstant això, la pandèmia també ha incrementat la seva capacitat d’estalvi per sobre de les seves expectatives, ja que han hagut de canviar els seus hàbits, amb menys activitats d’oci, consum en restaurants, compres en establiments físics, etc. D’aquesta manera, l’estalvi de les llars va arribar als 882.100 milions d’euros el mes de maig, cosa que suposa un increment de l’1,13 % respecte a l’abril i del 7,22 % respecte al mateix mes de l’any anterior. Aquestes xifres representen la pujada interanual més gran des del juny del 2009, segons les últimes dades publicades pel Banc d’Espanya.
Els factors decisius en aquest increment en l’estalvi han estat la paràlisi de l’activitat econòmica en molts sectors per la crisi sanitària i el fort descens del consum que s’ha produït de manera generalitzada. A causa del confinament, no poder sortir de casa per fer cap activitat que no fos anar al supermercat, a la farmàcia, a l’hospital o a la feina, és a dir, només per fer alguna activitat essencial, va deixar fora de joc qualsevol tipus de compra física. Això ha implicat que la despesa en consum de les llars nacionals hagi experimentat un descens del 5,2 % en termes interanuals, la qual cosa equival a 172.515 milions d’euros.
Et pot interessar: Què puc fer amb els meus estalvis davant d’una possible recessió?
Quant i com estalvien els espanyols?
Les persones amb edats compreses entre els 36 i els 45 anys destinen una mitjana de 293 euros al mes a l’estalvi, segons la calculadora Quant estalvia la gent com jo? de Ser on siguis, i, pel que fa als objectius, els qui estalvien destinen el 48 % a l’estalvi en si, l’11 % a un habitatge, el 10% a futurs viatges i el 9 % a ‘altres coses’. Quant al consum, és a dir, allò que gasten cada mes, aquest segment de la població inverteix un 33 % en despeses ‘diverses’, un 30,06 % dels seus ingressos mensuals en l’habitatge i els subministraments, un 14 % en alimentació, un 13 % en transport i un 10 % en restaurants i hotels.
Les persones d’entre 46 i 50 anys, tanmateix, incrementen la seva mitjana d’estalvi al mes fins als 315 euros, amb la finalitat que un 53 % d’aquest estalvi estigui destinat a l’estalvi en si, un 10 % a viatges, un 9 % a l’habitatge i un altre 9 % a ‘altres coses’. Pel que fa a les seves despeses mensuals, són exactament iguals que les del tram anterior d’edat.
La major part d’aquest estalvi dels espanyols està dipositat en comptes corrents, segons les dades del Banc d’Espanya. No obstant això, també s’han mantingut en dipòsits, al final del primer trimestre del 2020, 925.000 milions d’euros, una quantitat que representa la xifra més elevada dels darrers anys i certifica la forta aversió al risc que ha marcat el comportament d’estalviadors i inversors en els primers moments de la crisi, tal com mostra un informe del Banc d’Espanya.
Quines tendències segueix l’estalvi de les famílies després de la COVID-19?
L’estudi sobre Confianza del Inversor español del primer trimestre de 2020, que trimestralment elabora J.P. Morgan des del 2007, destaca que la manca de previsió i de planificació és el denominador comú entre els espanyols a l’hora d’estalviar o invertir, atès que el 30 % dels enquestats estalvien o inverteixen només quan disposen d’una quantitat de diners acumulada, mentre que un 15 % afirmen que fan aportacions quan “veuen una bona oportunitat”, independentment del moment.
En un segon bloc trobem els espanyols que miren d’estalviar o invertir cada any d’una manera més o menys organitzada, però intuïtiva, amb un 18 % que estalvien o inverteixen de manera periòdica, però sense cap planificació prèvia. D’altra banda, només el 16 % d’espanyols declaren que es marquen objectius financers i planifiquen un esquema d’estalvi i inversió per assolir-los.
Et pot interessar: Les aportacions periòdiques i l’estalvi intel·ligent
To i que encara és aviat per confirmar la tendència, cal destacar, però, que cada vegada hi ha més inversors i estalviadors que tendeixen a no planificar els seus estalvis, des que es va començar a monitorar aquest comportament, el tercer trimestre del 2019. Per aquesta raó, hi hauria marge per millorar l’educació financera dels espanyols, amb l’objectiu que adoptin hàbits d’estalvi i inversió més organitzats i adaptats a les seves necessitats dins d’un horitzó temporal adequat.
D’altra banda, s’observa que, a l’hora de buscar consell sobre decisions financeres, al llarg del primer trimestre els estalviadors i inversors espanyols han fet més estret el seu cercle de confiança. D’aquesta manera, s’ha consolidat la figura de l’assessor del banc com a font a la qual acudir per obtenir informació i consell: més de quatre de cada 10 espanyols (42 %) recorren a aquesta figura abans d’invertir, davant del 38 % que l’últim trimestre del 2019 afirmaven fer-ho.
Finalment, pràcticament nou de cada 10 espanyols continuen tenint diners en un dipòsit bancari com a mínim (88 %), malgrat l’entorn persistent de tipus d’interès negatius a la zona euro. És, de lluny, l’instrument d’estalvi predominant, perquè els plans de pensions, que són els que venen després, estan presents en les carteres del 42 % dels espanyols. Tanmateix, només un de cada quatre espanyols s’aventura a comprar accions (26 %) o fons d’inversió (25 %).
Et pot interessar: Comença a estalviar amb menys del que val un cafè
