El glossari de termes que componen l'argot del sector immobiliari és molt ric i, alhora, poc conegut. Sovint, el significat que tanca aquest ampli vocabulari pot equilibrar, per exemple, la balança cap a un costat o un altre de la decisió de compra o de lloguer d'un habitatge.
Impost sobre béns immobles (IBI), hipoteca amb interès fix o variable, nota simple, etc. Tots aquests termes formen part d'un argot immobiliari que és fonamental conèixer per completar amb èxit una operació de compravenda.
Agent de la propietat immobiliària (API): professional, degudament qualificat, que presta serveis d'intermediació, assessorament i gestió relacionats amb les diferents transaccions immobiliàries: fonamentalment, la compravenda i el lloguer. Per ser API és necessari estar en possessió del títol oficial expedit pel Ministeri de Foment o tenir un títol universitari, i és recomanable adscriure’s a un col·legi professional.
Base imposable: magnitud tributària, expressada en diners o en elements de fet, utilitzada com a punt de partida per calcular la quantia d'un impost. Per exemple, a l'impost sobre el patrimoni, la base imposable és el patrimoni que pertany a un subjecte.
Carència: període dins de la vida d'un préstec durant el qual només es paguen interessos i no s’amortitza el capital. Aquest període té una durada màxima de dos anys.
Cadastre: registre públic i estadístic de les propietats immobles, siguin rústiques o urbanes, que té com a funció primordial la recaptació fiscal, tot i que ha anat assumint cada vegada més competències fins a esdevenir un registre total de les característiques físiques dels immobles.
Pot interessar-te: Com formalitzar el pagament d'un habitatge?
Cèdula d'habitabilitat: document administratiu que ratifica que un habitatge reuneix les condicions bàsiques per ser habitat.
Certificat energètic: document obligatori a Espanya des de l'1 de juny de 2013 per poder llogar o vendre un immoble o local. Informa sobre el consum energètic i les emissions de CO2 de la propietat. El seu contingut es resumeix en l'etiqueta energètica en una escala que va de la A, més eficient, a la G, menys eficient.
Certificat registral: document que expedeix i legitima el Registre de la Propietat en què s'exposa la situació de càrregues d'una finca.
Contracte d'arres: bestreta en un contracte privat on les parts pacten la reserva de la compravenda de béns o immobles i lliuren com a prova una quantitat de diners en concepte de senyal.
Quota d’amortització: quantitat de diners que s’han de pagar en el període establert al contracte d'una hipoteca i que normalment es paguen un cop al mes.
Dació en pagament: figura jurídica en virtut de la qual un deutor extingeix l'obligació que té amb el seu creditor; no mitjançant el reemborsament dels diners que li deu, sinó amb el lliurament (dació) d'un bé en concret que, en el cas de deutes garantits, sol ser el bé objecte de la garantia. Per al préstec hipotecari, es tracta del lliurament de l'habitatge en concepte de pagament del deute hipotecari, sense que operi de forma posterior la responsabilitat universal del deutor. Amb el lliurament del bé, se salda el deute en la seva totalitat.
Divisió horitzontal: serveix per dividir un edifici amb zones comunes en diferents propietats. Aquestes propietats són els habitatges o els locals d'un edifici. Les propietats d'una comunitat en propietat horitzontal han de respectar un conjunt de normes perquè hi ha veïns i zones comuns. Aquest conjunt de normes es denomina estatut.
Escriptura pública: document públic signat i ratificat per un notari en què es recullen negocis jurídics; per exemple, la compravenda o la hipoteca, i és susceptible d'inscriure’s al Registre de la Propietat.
Euríbor: l'índex de referència hipotecari més comú a Europa. Indica el tipus d'interès mitjà a què les entitats financeres s'ofereixen a prestar diners al mercat interbancari de l'euro.
Hipoteca: un dret real de garantia. En el cas del préstec hipotecari, la hipoteca és la garantia que el pagament del préstec es durà a terme. És un dret real que s'ha d'inscriure en el Registre de la Propietat i que queda unit a l'immoble, de manera que quan el préstec hipotecari s'hagi pagat, si es vol vendre l'habitatge, el venedor ha de cancel·lar la hipoteca en el Registre de la Propietat.
Pot interessar-te: La primera hipoteca, què cal tenir en compte?
IBI: l’impost sobre béns immobles (IBI) és un tribut municipal directe que han de pagar els propietaris, usufructuaris, concessionaris o titulars d'un dret de superfície de qualsevol bé immoble (pis, plaça d'aparcament, traster, local, casa, despatx, etc.). El càlcul de la quota a pagar es realitza en funció del valor cadastral del bé.
Immoble urbà: els que es troben en zones catalogades com a tals pels ajuntaments, com ara cases, edificis, naus i locals.
Immoble rústic: construccions de caràcter agrari situades en terrenys rústics i indispensables per al desenvolupament de les activitats agrícoles, ramaderes o forestals.
Immoble de característiques especials: immoble que constitueix un conjunt complex d'ús especialitzat (integrat per sòl, edificis, instal·lacions i obres d'urbanització i millora) que, però, té caràcter unitari i està lligat de manera definitiva per al seu funcionament. Per exemple, els aeroports, les autopistes, les carreteres o les centrals nuclears.
Interès fix: tipus d'interès que roman constant durant tota la vida del préstec; és a dir, tant si pugen o baixen els tipus d’interès en el mercat, el consumidor sempre paga el mateix. Aquesta invariabilitat ofereix una certa seguretat al prestatari i el protegeix en escenaris de pujada dels tipus d'interès, ja que el préstec no se’n veuria afectat.
Interès variable: tipus d'interès que es revisa en els terminis pactats entre l'entitat financera i el client al contracte de préstec hipotecari, i els terminis de revisió més freqüents són de 6 o 12 mesos. Per revisar-lo, el tipus d'interès es vincula a un índex de referència del mercat —que normalment és l’Euribor—, al qual se suma un marge o diferencial per incorporar la mesura de risc del client que assumeix l'entitat, l'evolució del qual determinarà l'increment o la reducció en el pagament d'interessos.
Interès mixt: tipus d'interès que es caracteritza per tenir un període inicial durant el qual l'interès roman fix, normalment entre dos i cinc anys. Un cop ha transcorregut aquest període, hi ha dues possibilitats: que el tipus d'interès es converteixi en variable i es vagi ajustant al mercat, o que l'entitat i el prestatari renegociïn un nou tipus d'interès fix (circumstància poc freqüent).
Pot interessar-te: Les hipoteques a tipus fix baten el rècord l'any de la COVID-19
Llicència d'obra: permís municipal necessari per iniciar obres o modificacions arquitectòniques en un habitatge.
Moratòria: ampliació del temps que es concedeix per fer una cosa, especialment per complir una obligació o pagar un deute. Segons el concepte de pagament, hi ha diferents tipus de moratòries; per exemple, la fiscal, que consisteix en la pròrroga que ofereix l'Estat a certs contribuents que no han complert amb el pagament dels seus impostos a temps. Durant aquest temps, i sempre sota circumstàncies extraordinàries, els ciutadans poden regularitzar la seva situació i complir adequadament les seves obligacions fiscals. Amb la pandèmia de la COVID-19 es va establir la possibilitat d'acollir-se a moratòries com la hipotecària o de quotes a la Seguretat Social.
Pot interessar-te: Les moratòries en moments de crisi
Nota simple: document merament informatiu en què consta la descripció de la finca, la titularitat i les possibles càrregues.
Notari: funcionari públic en règim professional autoritzat per donar fe de contractes, testaments i actes extrajudicials, conservar-los i expedir-ne còpies d'acord amb les lleis vigents.
Novació: substitució o extinció d'una obligació per una altra anterior, amb l'anul·lació d'aquesta última. El sentit més freqüent de novació és la modificació del contracte de préstec hipotecari perquè varia el tipus d'interès, el termini, les comissions, etc., i consta en escriptura pública.
Plusvàlua: impost que grava l'augment de valor dels terrenys urbans.
Préstec immobiliari: producte financer, generalment bancari, mitjançant el qual una part (el prestador) lliura una quantitat de diners a l'altra part (el prestatari), que assumeix l'obligació de restituir i pagar uns interessos d'acord amb les condicions i el calendari que pactin lliurement totes dues parts. La seva característica principal, i d'aquí ve el nom d’hipotecari, és que, a més de la garantia personal, l'immoble queda afectat com a garantia del pagament del préstec.
L'immoble hipotecat, a diferència del que passa amb l'habitatge de lloguer, és a tots els efectes propietat del prestatari, que pot vendre’l, llogar-lo o fins i tot tornar-lo a hipotecar; sempre que el prestador no surti perjudicat d’alguna d'aquestes operacions, que en alguns casos pot limitar però no prohibir.
El préstec hipotecari és el deute que s'estableix i la hipoteca és la garantia que aquest deute es pagarà i recau sobre l'immoble que s'adquireix.
Registre de la Propietat: oficina pública que té com a funció fer públiques les inscripcions i les anotacions que es practiquen als seus llibres, la qual cosa afavoreix la seguretat i la protecció del tràfic jurídic immobiliari.
Subrogació: l'acte pel qual es modifiquen les condicions d'un contracte per substituir el titular del dret o de l'obligació existent per una altra persona, física o jurídica. En el cas de la subrogació en un préstec hipotecari, o bé se substitueix el creditor (entitat financera) o bé el deutor (el prestatari).
Superfície construïda: tots els metres quadrats de l'immoble, incloent-hi el gruix de les parets, els patis i els conductes de ventilació.
Superfície útil: tots els metres quadrats de l'immoble, inclosos els balcons però sense tenir en compte les parets. Els terrats i els patis s'indiquen a part.
TAE: la taxa anual equivalent, més coneguda per les seves sigles TAE, és una magnitud que, expressada en percentatges, pretén mesurar el cost efectiu o real d'una operació financera, tenint en compte el tipus d'interès i altres elements del seu cost. Als préstecs hipotecaris, la TAE és el resultat d'una fórmula matemàtica que incorpora el tipus d'interès nominal, les comissions bancàries, el termini de l'operació, la forma d'amortització i determinades despeses que suporta el client en formalitzar la constitució del préstec; per exemple, les despeses de registre, taxació i impostos, entre d'altres.
Taxació: valor d'un immoble certificat per societats constituïdes a aquest efecte. Amb aquest certificat no només es coneix el valor real de l'immoble, sinó que també serveix de referència per obtenir el finançament necessari.
TIN: el tipus d'interès nominal (TIN) és el percentatge fix que es pacta com a concepte de pagament pels diners prestats. Indica el tant per cent que rep el banc per cedir els diners.
Tipus d'interès: el preu que cobra l'entitat financera per concedir el préstec hipotecari. S'expressa com a percentatge sobre el capital prestat i es refereix a un període de temps concret (normalment anual). Pot ser fix o variable.
