‘Personal shopper’ i agència convencional no són models oposats sinó complementaris, als quals es pot recórrer en funció dels interessos del comprador i el venedor
La figura del personal shopper s’ha fet un forat en el mercat immobiliari. No és estrany, si tenim en compte que la compra d’un habitatge és, possiblement, la inversió més important de la nostra vida (o una de les més importants). Qualsevol ajuda és benvinguda en un procés que, sovint, presenta certes dificultats, per la qual cosa comptar amb un professional és imprescindible.
El mercat ha vist com el personal shopper ha irromput amb força. I ho ha fet amb tanta força que els seus treballadors ja s’han organitzat en l’Asociación Española de Personal Shopper Inmobiliario (AE-PSI), una entitat que aglutina aquests professionals, que defineix el personal shopper com “un assessor immobiliari que es posiciona, de manera exclusiva i determinant, en els interessos del seu client comprador o inversor i els defensa” i que en l’últim any ha crescut un 50 %. La pregunta clau és: es tracta d’una figura oposada a la immobiliària tradicional o és complementària?
Una immobiliària tradicional t’ajudarà a comprar i vendre una propietat. Un personal shopper t’ajudarà a buscar-la com si hi anessis tu mateix.
Una immobiliària tradicional t’ajudarà a comprar i vendre una propietat. Un personal shopper t’ajudarà a buscar-la com si hi anessis tu mateix. Aquesta és la diferència principal entre el personal shopper i l’agent immobiliari. La immobiliària fa una feina d’intermediació entre les parts: comprador i venedor. En canvi, el personal shopper representa el seu client i vetlla per satisfer els seus interessos.
Quin paper tenen?
Són moltes les persones que volen formar part del procés de compra sense deixar res sota la supervisió d’un altre. En aquest cas, el millor és optar per una agència immobiliària convencional, que assumeixi un paper més equidistant entre les parts. En canvi, de vegades hi ha persones que necessiten o prefereixen delegar al 100 % aquesta mena d’operacions. En aquest cas, el personal shopper és la millor opció, ja que té un paper més representatiu.
Com treballen?
Les immobiliàries tradicionals treballen amb una cartera de propietats. Aquest és el seu gran actiu. Ells s’encarreguen de fer una feina comercial que va des de la promoció fins a la gestió de l’operació (papers, contracte, notaria…). Per la seva banda, el personal shopper treballa per al comprador i s’encarrega de tenir un ampli coneixement del mercat immobiliari, ja que la seva funció és buscar i trobar la propietat perfecta segons cada client.
Què aconsegueixen?
El personal shopper estudia i analitza les necessitats i els gustos del comprador per poder dur a terme una cerca personalitzada que tingui un bon desenllaç. El client posa tot el procés a les mans del personal shopper, que s’encarregarà de visitar les cases i descartar les que no compleixin els requisits del comprador. L’objectiu principal de la immobiliària és tancar la venda de les seves propietats en cartera.
Gestió del temps
Segons estimacions de l’Asociación Española de Personal Shopper Inmobiliario, la contractació d’un personal shopper immobiliari suposa per als seus clients una reducció del 70 % de les visites que es fan amb una immobiliària tradicional. L’explicació és senzilla: com que es posiciona de manera alineada amb el comprador, el cribratge i el filtratge són les funcions que més el diferencien i que li permeten detectar defectes, desperfectes o, simplement, incompatibilitats.
Cost dels serveis
Els honoraris de les agències tradicionals varien entre el 3 i el 5 % més IVA. En canvi, el personal shopper no estableix el preu en proporció del valor del pis, ja que podria posar en dubte la seva imparcialitat. Ho fa sobre la base d’una tarifa fixa que s’obté a partir d’una taula de valors que s’estableix prèviament segons el valor de la venda. O sobre la base d’una tarifa mixta, que combina una part fixa i una part variable en funció de l’èxit de l’operació.
La veritat és que, lluny de ser competència, parlem de dos models d’entendre la gestió immobiliària de manera diferent i on el client haurà d’escollir segons l’operació i les seves necessitats. Tots dos models fan la seva feina des de dos angles diferents però necessaris, el comprador i el venedor, la qual cosa els converteix en activitats més complementàries del que podríem pensar.
