Només l’any 2018, més de 1.800 locals de restauració van obrir portes a Espanya. S’unien a una llarga llista que suma, en total, gairebé 280.000 bars i restaurants a tot el país. En algunes ciutats, com Lleó, hi ha gairebé cinc bars per cada 1.000 habitants.
Cada vegada més emprenedors decideixen reinventar els conceptes d’aquests locals i apostar per nous formats que els diferenciïn. En repassem alguns que són tendència a Espanya i altres països d’Europa. La majoria, enfocats a un públic jove que busca practicitat o viure una nova experiència.
Bars i restaurants pop-up
El seu èxit es basa en l’exclusivitat. El fenomen pop-up fa referència a negocis que obren portes durant períodes curts de temps. I no es limita a bars i restaurants: botigues i molts altres negocis opten per aquest format que, combinat amb bones estratègies de màrqueting, sol donar molt bons resultats.
“O ho proves ràpid o t’ho perds”. Aquesta és, en poques paraules, la filosofia que hi ha darrere del moviment pop-up. En el món de la restauració sol anar lligat a àpats gurmet i a plats que es preparen exclusivament per a l’ocasió. Els restaurants i bars pop-up solen obrir en llocs originals i alternatius (una antiga estació, fàbriques rehabilitades, una llibreria o fins i tot cases particulars), que fan que la visita sigui ja una experiència.
El públic objectiu d’aquest tipus de negocis sol ser gent jove, predominantment urbanita, amb ganes de provar noves experiències. Alguns exemples d’iniciatives pop-up a Espanya són The Table By i We Pop Barcelona.
El boom del menjar sa i ecològic
L’interès per portar un estil de vida sa i equilibrat, unit al compromís amb el medi ambient, fa que cada vegada més persones optin per acudir a restaurants i bars amb opcions saludables. Sobretot als de cuina vegetariana o vegana, o que aposten per productes de proximitat i ecològics.
Solen oferir informació nutricional sobre els plats, ja que es s’adrecen, sobretot, a persones amb un compromís ètic i sostenible i a les que tenen intoleràncies o al·lèrgies (que no solen tenir gaires opcions en els locals més tradicionals).
També són part del seu públic els treballadors que mengen cada dia fora de casa i volen accedir a menús saludables. Per aquest motiu, molts d’aquests restaurants obren prop d’edificis d’oficines de les grans ciutats. Però no tots: hi ha iniciatives com la gallega Culler de Pau, on molts dels productes procedeixen del seu propi hort.
Locals monoproducte
Com el seu nom indica, fan referència a negocis que s’especialitzen en plats o begudes molt concrets. Una cosa que s’ha fet tota la vida als negocis tradicionals i en algunes franquícies de menjar ràpid. Ofereixen una carta molt reduïda (a vegades, amb només tres o quatre opcions) amb un ingredient principal. Els nous locals de cerveses artesanals en són un bon exemple.
El secret queda a la vista: poca varietat (fet que redueix en gran manera les despeses) i especialització. Triomfen sobretot entre aquells que volen consumir un producte molt concret. Sovint, prioritzant la qualitat davant la quantitat.
Pay-per-minute
El 2010 obria les portes a Moscou Ziferblat, una cafeteria en què no es paga pel que es consumeix, sinó pel temps que es passa al local. El menjar i la beguda són gratuïts. El secret d’aquest format és fer que els clients se sentin com a casa: els locals d’aquesta cadena russa estan decorats com una sala d’estar i tenen sofàs, instruments musicals, jocs de taula, llocs de treball… Són molt populars entre treballadors freelance i altres professionals creatius.
Ziferblat té locals a diferents ciutats de Rússia, Ucraïna, Eslovènia i el Regne Unit (a Manchester, i molt aviat també a Londres). El pay-per-minute és una tendència que (encara) no existeix a Espanya.
Food halls i mercats
Convertir antics mercats o fàbriques en centres gastronòmics ja és una tendència global. Tant en ciutats grans com en nuclis més petits, és habitual trobar diversos negocis que comparteixen el mateix espai. La clau: els clients poden compartir taula sense que importi d’on venen el menjar i la beguda.
Això permet als negocis apostar per l’especialització. De fet, molts es decanten per oferir plats i begudes de diferents parts del món, atraient així foodies, persones joves amb ganes de provar noves experiències i turistes.
La reinvenció del take-away
Encara que no es tracta d’una novetat, podria dir-se que el fenomen del menjar per emportar o a domicili s’ha reinventat els últims anys. Sobretot, gràcies al servei de plataformes com Deliveroo, Glovo o Just Eat. Dins del sector de la restauració, el segment de l’enviament a domicili és el que més va créixer el 2018, amb un augmentar d’un 17% de les vendes.
En total, un de cada tres espanyols demanen menjar online per consumir a casa. Els que més, els joves entre 25 i 34 anys (el 60% de les persones d’aquesta franja d’edat ho fan). Encara que, globalment, és un servei usat per persones de totes les edats.
La veritat és que el sector, en general, creix a Espanya. En total, els espanyols vam fer 7.450 milions de visites a locals de restauració el 2018. Més o menys, una visita cada dos dies. I tot sembla indicar que les xifres continuaran creixent aquest 2019. Acompanyades, segurament, de nous formats i locals.
