L’èxit d’un negoci no és una qüestió fortuïta, sinó que requereix implementar diverses estratègies que permetin que l’empresa sigui viable econòmicament. No obstant això, no ens hem de centrar només en les vendes, sinó també a saber per què, com i de quina manera s’aconsegueixen aquestes vendes. Per fer-ho, és imprescindible conèixer el negoci i analitzar el comportament de les principals ràtios financeres per prevenir contratemps, evitar el fracàs o, simplement, reduir al màxim l’impacte davant d’una possible caiguda.
Segons que apunten els especialistes en gestió empresarial, entre els principals indicadors que s’han de tenir en compte per desenvolupar un negoci destaquen la ràtio de liquiditat o grau de solvència, la ràtio d’endeutament i la ràtio de rendibilitat, tot i que també se’n poden trobar d’altres com ara la ràtio de palanquejament financer i la d’autonomia financera.
1. Ràtio de liquiditat. Aquest indicador fa referència a la capacitat que té la companyia per generar actius líquids amb els quals pugui fer front als pagaments i als deutes en un moment determinat. Els paràmetres que estudien la liquiditat es poden agrupar en dos en funció de la seva anàlisi en el curt o llarg termini. El primer es refereix al cicle de vida de les operacions de la companyia o, en altres paraules, la materialització en diners des que s’obté la matèria primera o producte fins al cobrament de la venda, i es calcula en un període inferior a un any. En canvi, en el llarg termini, aquest indicador s’utilitza per conèixer si l’empresa disposa d’actiu suficient per afrontar els seus deutes sobre la seva estructura de finançament. L’indicador més important és l’anomenada ràtio de solvència, que ens donarà informació sobre si la companyia no pot fer front als seus deutes i, per tant, s’ha de declarar en fallida.
2. Ràtio d’endeutament. S’utilitza principalment per conèixer si l’empresa posseeix suficients recursos per fer front al seu deute.
Una companyia té dues opcions per finançar-se: o bé per mitjà de recursos propis i inversors o mitjançant crèdits bancaris. En el primer cas, l’empresa es pot finançar de manera autònoma. En el segon, generaria un deute i, per gestionar-lo correctament, cal calcular la ràtio d’endeutament esmentada, per conèixer si hi ha un equilibri entre el patrimoni que posseeix l’empresa i el deute que s’ha contret.
3. Ràtio de rendibilitat. Totes les empreses han de ser eficaces i donar beneficis. Per això, és necessari conèixer l’índex de rendibilitat del nostre negoci.
Aquest conjunt de paràmetres financers i econòmics determinen la bona salut de l’empresa i ajuden a avaluar-ne la gestió. Dins de les ràtios de rendibilitat, les més importants són:
- ROI. Return On Investment (retorn sobre la inversió). Determina l’eficiència de la inversió en actius. En altres paraules, ens informa del percentatge invertit en béns que es transforma en beneficis. No té en consideració els deutes de l’empresa.
- ROE. Return on Equity (rendibilitat dels accionistes). Té en compte el patrimoni net, és a dir, la diferència entre els actius i els deutes. Pren en consideració els deutes de la companyia i acostuma a ser una de les mètriques que interessen més els accionistes de la companyia, atès que calcula la rendibilitat obtinguda com a propietaris.
Conèixer bé la nostra empresa és imprescindible per analitzar-ne la situació economicofinancera i l’eficiència en les operacions i determinar si creem o no valor en l’organització. Per prendre bones decisions i evitar un possible fracàs empresarial, cal estudiar el present i poder preveure el futur. A més, si disposem de les dades de dos estats financers consecutius, podrem analitzar l’evolució d’unes partides respecte a d’altres i veure si ha millorat o empitjorat en el temps.
Resumint, gràcies a aquesta anàlisi podrem modificar el rumb de la corporació si les dades no són les esperades i ens donarà avantatge davant dels nostres competidors que deixin a l’atzar el rumb de la seva companyia.
