Tota empresa necessita estar en constant evolució. L’estancament és el que mata els negocis perquè la competència és constant i està viva. Per fomentar el creixement intern de les companyies existeix la figura dels intraemprenedors que són emprenedors interns que estan integrats en l’estructura orgànica i que, desenvolupen la tasca de buscar noves oportunitats.
Els intrapreneurs són treballadors que porten a terme iniciatives emprenedores, algunes innovadores i altres més antigues que no s’han atrevit a emprendre per por a la incertesa, o perquè en el moment necessari no comptàvem amb els recursos econòmics i humans òptims per dur-ho a terme. La seva funció és la d’estar molt atents i detectar les necessitats de les empreses. Per tant, dediquen el seu temps i esforç a generar canvis a través d’accions creatives i trencadores.
Els intrapreneurs són carismàtics, tenen una visió global del mercat i un pensament obert i estratègic. Són conscients que per progressar s’ha d’arriscar, perquè no fer-ho pot estancar el negoci. Detectar un emprenedor intern no és tasca fàcil, ja que no tots els treballadors tenen aquesta capacitat de lideratge i de treball en equip. La funció dels tècnics de Recursos Humans és esbrinar qui pot tenir el perfil adequat per escometre aquest canvis i, una vegada seleccionada la persona, afavorir les condicions perquè pugui emprendre les funcions.
La diferència entre els emprenedors i els intrapreneurs és senzilla. Un emprenedor tracta de desenvolupar una idea nova, innovadora i desconeguda per posar en funcionament una empresa o startup des de zero, mentre que els segons estan integrats a l’empresa, desenvolupant funcions i tractant d’introduir nous codis interns. Els intrapreneurs estan avalats per l’empresa, no es juguen el seu patrimoni personal ni emprenen un negoci propi. Treballen per a la companya fent ús dels recursos que li ofereixen. És una relació de win-win, tots hi guanyen. L’empresa explora nous negocis i el treballador desenvolupa una carrera empresarial dins de la companyia.
Intrapreneurship, empresaris dins de les empreses
Es considera l’empresari nord-americà Gifford Pinchot III pare del terme intrapreneur. Va publicar als anys 80 el llibre “Intrapreneuring: Why You Don´t Have to Leave”, (per què no ha de deixar la Corporació per convertir-se en empresari), i des d’aquell moment va expandir el concepte a tots els àmbits empresarials. La seva empresa, Pinchot &Co, treballa per ajudar a les petites empreses perquè puguin crear estructures intel·ligents, rendibles i innovadores. Als seus estatuts hi assenyala, textualment: “Existim per alliberar-nos, ajudar-nos a potenciar-nos i educar els intèrprets perquè puguis utilitzar els teus talents més plenament”. Aquesta és la filosofia dels intraemprenedors, explotar el talent d’aquells que el tenen que serveixi per al bé comú.
Pinchot & Co ha treballat amb més de la meitat de Fortune 100, l’índex que classifica les principals companyies del món, i amb moltes companyies internacionals, sense ànim de lucre. A més ha ajudat a posar en funcionament més de 800 nous productes, serveis i negocis.
Aquesta figura no està extremadament desenvolupada al nostre país, ja que moltes empreses no s’atreveixen a diversificar-se en el terreny creatiu. El més normal és que els rols estiguin molt marcats i no deixin lloc a noves fórmules. Perquè un intrapreneur pugui fer bé la seva feina, l’empresa ha de fomentar un ambient de llibertat a l’hora d’expressar idees i nous negocis, també ha de facilitar als treballadors el procediment d’assaig-error, ja que molts dels grans avenços han sorgit després de diversos intents fallits, i fins i tot a través d’ells.
A les pimes, petites o mitjanes empreses, la figura d’intrapreneur pot ser decisiva per marcar la diferència amb la competència. Si regentem un comerç i no som capaços de renovar-lo i introduir nous conceptes, pot ser que els que ens envolten s’emportin la nostra clientela. La competència és agressiva i, atès que existeixen tants canals de comunicació, hem de marcar el valor afegit al nostre negoci de cara als usuaris.
Permetre certa llibertat i capacitat creativa a un emprenedor dins de la nostra empresa pot solucionar certs problemes que a vegades no som capaços de detectar, ja sigui per la voràgine de feina del dia a dia o perquè no tenim temps d’estudiar a la competència.
Per tant, hem de ser valents, innovar i sobretot permetre’ns l’opció d’explorar noves opcions. Si treballem amb persones que posseeixen grans capacitats en estratègia, presa de decisions i persuasió no els hauríem de tancar les portes, i hauríem de deixar que el talent s’expandeixi.
