El passat mes de desembre va entrar en vigor el reial decret pel qual es va fixar la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) a 900 euros mensuals, amb 14 pagues. Per tant, si l’empleat té les pagues prorratejades haurà de cobrar un total de 1.050 euros bruts mensuals, o el que és el mateix, 12.600 euros bruts anuals. Això vol dir que les empreses estan obligades per llei a abonar aquest sou, com a mínim, a cada treballador per una jornada completa de 40 hores setmanals, llevat d’algunes excepcions.
Com afecta això les empreses?
Avui dia no hi ha cap estudi que provi de manera fefaent si aquesta pujada afecta positivament o negativament l’ocupació al nostre país, ja que mai no s’havia produït un augment tan elevat com aquest, del voltant del 22 %, uns 150 euros mensuals. No obstant això, des del primer moment les petites i mitjanes empreses han posat el crit al cel dient que són les principals afectades per aquest augment.
La pujada del SMI es pot veure des de múltiples perspectives. El primer organisme a parlar va ser la patronal dels empresaris, la CEOE, que va manifestar que la pujada del salari mínim posaria en qüestió el diàleg social i tindria efectes negatius en la negociació col·lectiva. A més, va estimar que aquesta pujada costaria a les empreses al voltant de 2.000 milions d’euros a l’any. Al seu torn, el Banc d’Espanya va assenyalar el passat mes de febrer que l’increment del sou mínim podria suposar la destrucció de 125.000 llocs de treball, encara que el supervisor es va basar en meres estimacions. No obstant això, les dades de l’atur i d’afiliació a la Seguretat Social en el primer semestre de l’any, de moment, no li han donat la raó.
Conseqüències directes i indirectes de la pujada del SMI
La primera conseqüència directa de la pujada del SMI en l’economia en general és l’augment del consum. Si ens apugen el sou generalment gastem més diners, ens comprem més coses, sortim més i fins i tot ens plantegem alguns petits o grans canvis de vida com ara comprar una casa o canviar de cotxe. Això és molt positiu per al conjunt del país, ja que aquest moviment genera activitat i al seu torn comporta la creació de llocs de treball; és un cercle viciós.
D’altra banda, com a conseqüència indirecta, la pujada del SMI pot portar dificultats de contractació en les petites i mitjanes empreses. Amb l’augment del salari també puja el cost del treballador i moltes empreses no poden fer front a aquests costos. L’augment dels salaris no afecta de la mateixa manera les grans corporacions que una empresa familiar, per exemple. Malgrat tot això, segons els informes de Randstad i Cepyme, són les grans corporacions les que han experimentat una destrucció més gran d’ocupació, al voltant del 0,6 % en el primer trimestre de l’any, mentre que les pimes van generar gairebé 60.000 nous llocs de treball en aquest període.
L’empresa paga gairebé 400 euros per treballador
Espanya és un país de pimes; el 2018, gairebé el 95 % de les empreses espanyoles no superaven els 10 empleats, segons un estudi de l’Instituto de Estudios Económicos. Aquest tipus de companyies són les més afectades pels efectes col·laterals de la pujada. Quan una persona cobra el nou SMI, és a dir, 900 euros al mes —1.050 euros amb les pagues prorratejades—, l’empresa paga aproximadament 1.500 euros en total per aquest treballador, uns 400 euros més del que percep l’empleat. Això inclou el que l’empresa abona a l’Estat en despeses de Seguretat Social, de formació, aportacions al Fons de Garantia Salarial, jubilació, prestació per atur, etc. Per tant, l’empresari pagarà uns 6.200 euros a l’any per cada treballador, la qual cosa suposa un augment del cost per treballador d’aproximadament un 28 %, des que es va dur a terme la pujada.
Què li suposa al treballador?
Per a l’empleat la pujada ha estat una cosa molt positiva. El cost de la vida ha augmentat molt en els últims anys —per exemple, els lloguers fa anys que pugen— i aquestes pujades no es corresponen amb els sous. Amb aquest últim ascens, Espanya se situa com el desè país de la Unió Europea amb millors SMI. Luxemburg té un sou fixat de 2.071 euros mensuals, Irlanda de 1.656 euros al mes i Holanda de 1.600 euros, aproximadament.
El Govern va calcular que el decret beneficiaria automàticament més de dos milions de treballadors. Els empleats que no disposen d’un conveni col·lectiu que reguli la seva relació laboral són alguns dels més beneficiats amb aquest canvi. A una banda se situen els empresaris, que se senten agreujats pels efectes d’aquest decret i senten que estan perdent molts diners, i a l’altra, els treballadors, que abracen la llei perquè veuen una millora en la seva qualitat de vida. Caldrà esperar per conèixer els veritables efectes i les conseqüències d’aquesta mesura.
