Fa exactament 10 anys que Simon Sinek va explicar a un petit grup de persones la seva teoria sobre com els grans líders inspiren una acció o una compra. Era una xerrada TED de 2009, però la història ha volgut que fos un dels talks més vistos fins a la data, a través de YouTube. Una visió particular sobre perquè hi ha persones, organitzacions i empreses capaces d’inspirar i liderar i perquè altres, la gran majoria, no. Tan vigent com necessària.
La resposta a aquesta pregunta s’amaga darrere d’un patró al qual responen tots els líders. Perquè, segons Sinek, tots els ‘grans’ líders, els de veritat (siguin persones, empreses o organitzacions) pensen, actuen i es comuniquen de la mateixa manera. El que avui és un dels oradores més aclamats a nivell internacional senzillament va estudiar aquest procés i el va codificar. Segons les seves paraules, era la idea més simple del món i la va anomenar el Cercle d’Or.
Cercle d’Or
Per això, llapis en mà, hem de dibuixar un cercle. És el cercle que correspon al què. És a dir, a allò que fem o allò que fa qualsevol persona o empresa. És el cercle més gran perquè cada persona, empresa o organització sap el que fa en un 100%. Ja sigui fabricar ordinadors, operar en borsa o comprar i vendre immobles… Tots saben què és el que fan. Seguidament, dibuixem un cercle més petit, dins del primer cercle: és el cercle del com.
Algunes persones, però ja no totes, saben com ho fan: model de negoci, processos, etc. A continuació, dibuixem un tercer cercle més petit que el segon. És el que correspon al número de persones que saben per què fan el que fan. Segons aquesta teoria, molt poca gent ho sap. El per què, a més, no són els diners. Segons Sinek, mai ho són. Els diners són un resultat, però no és un verdader per què.
El quid de la qüestió és que hi ha molt poques persones o empreses que sàpiguen quin és el propòsit o la causa d’allò que fan. El motor. Per què existeix la companyia? Quina és la raó d’aixecar-se aquest matí i realitzar una determinada activitat? Visualitzats ja els tres cercles, Sinek identifica la direcció que pren qualsevol tipus de comunicació, especialment l’empresarial. Aquesta, per norma general, va de fora cap a dins. Del cercle més gran (què) cap el més petit (per què).
Un model necessari
Això explica per què tot el món sap el que fa però molt pocs saben per què. Una visió que determina per què hi ha (poques) persones capaces de liderar des d’un canvi, un moviment o una compra. Perquè ‘venen’ de fora cap a dins. Van del cercle més definit, què, al més difús, per què. Segons Sinek, és el més fàcil. No obstant això, la teoria del Cercle d’Or dona la volta a la situació mostrant que hi ha algunes companyies o líders que prenen la direcció contraria.
Van desde dentro hacia fuera del círculo, siendo el centro de todo el por qué. Líderes o empresas que, independientemente de su tamaño o sector, piensan, actúan y se comunican en esa dirección. El ejemplo más claro y que forma parte inherente del paradigma es Apple, pero puede aplicarse a cualquier otra compañía. Según esta teoría, si Apple fuera como todos los demás fabricantes, su discurso hubiera sido muy diferente. Y sus resultados también.
Hauria anat del què (fabricar ordinadors), passant pel com (amb la millor tecnologia) per finalment preguntar-nos: en vols un? Però el seu discurs és un altre i comença per aquell que ningú respon perquè ningú es pregunta. Què diu el discurs d’Apple? Que existeix una nova manera d’entendre i pensar, un nou status quo (per què). La seva manera de desafiar aquest status és a través de productes molt ben dissenyats, senzills i fàcils de comprar (com). Al final, el què: fabriquem ordinadors.
És la gran lliçó de per què la teoria del Cercle d’Or és un model necessari en qualsevol àmbit empresarial ja que al final, en paraules de Sinek pronunciades en aquella mateixa xerrada TED, “la gent no compra allò que un fa, sinó que compra el per què un ho fa”. Si no hi ha un per què, no compra. Però aquesta metodologia no només s’aplica en la compra. Parlem d’inspirar un canvi, una acció i aquesta pot ser la presa de decisions, un vot, el que sigui.
El Cercle d’Or explica, segons Sinek, per què a l’agost de 1963 més de 200.000 persones es van congregar per escoltar el mític ‘Tinc un somni’ de Martin Luther King. Apel·lava al per què: al somni. I no al què. Si hagués començat al revés, hauria dit ‘tinc un pla’. “Els líders tenen una posició de poder i autoritat, però els que lideren inspiren als que els segueixen”, sostenia el coach anglès. Compartir una creença és fonamental, també en la empresa: “L’objectiu -com va dir en aquella xerrada TED- no és fer negoci amb el que la gent té o necessita, sinó amb allò que la gent creu”.
