El Black Friday, Sant Valentí o el mateix Pare Noel tenen una cosa en comú: són esdeveniments que succeeixen en dates molt assenyalades, mundialment conegudes i fruit d’una potent campanya de màrqueting. Molts d’aquests moments, tan integrats a la societat, van ser creats per empreses o marques comercials amb l’objectiu de donar-se a conèixer i vendre.
El màrqueting és un terme anglosaxó que fa referència al comportament dels mercats i a les necessitats dels consumidors. Va néixer a començaments del segle XX però va tenir el seu apogeu als anys 70 i 80 quan va sorgir Internet i, per tant, una nova forma d’arribar al món de manera instantània i directa. El màrqueting té com a objectiu crear totes les estratègies que siguin necessàries per ajudar les companyies a aconseguir allò que es proposen, ja sigui vendre, ampliar el seu negoci, buscar nous nínxols de mercat i, per descomptat, crear necessitats en el consumidor.
Pot interessar-te: Vols vendre més? Fixar-te en la teva competència pot ser la clau
El naixement del Blue Monday
Això és el que van pensar fa 15 anys els directius de l’agència de viatges britànica Sky Travel quan van tractar de determinar, de manera científica, quin podria ser el dia més trist de l’any. En aquell moment l’agència de comunicació Porter Novelli va encarregar un estudi a Cliff Arnall, investigador de la Universitat de Cardiff (Regne Unit) perquè pogués crear una teoria al respecte.
Arnall va desenvolupar una teoria pseudocientífica amb una sèrie de paràmetres, tals com el factor climàtic, els deutes adquirits després de les vacances de Nadal, les motivacions, les necessitats o els propòsits que ens plantegem a finals d’any i que no acabem duent a terme. Tots aquests conceptes, conjugats sota una fórmula matemàtica (1/8C+(D-d) 3/8xTI MxNA), van determinar que el dia més trist de l’any és el tercer dilluns del mes de gener.
El resultat va ser sorprenent, Sky Travel va publicar aquestes dades i els mitjans de comunicació se’n van fer ressò. El concepte es va estendre ràpidament i el Blue Monday va passar a ser una data més al calendari. Cada any, des de aquell 24 de gener de 2005, el Blue Monday ocupa un espai en la crònica diària, durant aquesta jornada és trending topic, la gent en parla amb els seus amics i les empreses intenten aprofitar-ho per augmentar les seves vendes.
Què hi ha darrere del Blue Monday?
La veritat és que el Blue Monday no existeix, no és res més que una campanya de màrqueting. Realment no hi ha evidència científica que demostri que aquesta data marca un dia trist al calendari, perquè els sentiments, encara que siguin col·lectius no es poden mesurar i la ciència entronca amb les emocions. A més, al cap de poc temps que es publiqués, tota la teoria es va desmuntar: la Universitat de Cardiff va emetre un comunicat explicant que aquest investigador ja no formava part de la seva institució i diversos experts van riure-se’n dels seus càlculs demostrant que aquesta fórmula no era científica i que, per descomptat, es pot ser feliç un dia qualsevol del mes de gener, fins i tot encara que totes aquelles conjuncions tinguessin lloc.
Tot era una farsa, una idea creada amb un missatge potent, fàcil de transmetre i emmarcat en dades numèriques, que sempre són més creïbles. En realitat, es tractava d’una campanya de màrqueting, una estratègia per llançar un concepte i vendre. L’agència publicitària darrere de Sky Travel havia aconseguit el seu propòsit, proporcionar viatges i escapades durant els mesos més complicats de l’any per al comerç. El menys important era que fos veritat, perquè tothom havia interioritzat el concepte i en parlava.
Pot interessar-te: Inbound Màrqueting: Vendre a través d’històries
Un èxit en clau de màrqueting
El màrqueting tracta d’això, les empreses s’esforcen en enviar missatges i intenten que es facin virals. No sempre s’aconsegueix, sovint la publicitat passa per davant del consumidor amb més o menys sort, fins que de tant en tant un anunci transcendeix les pantalles i tothom en parla.
El Nadal és una de les èpoques de l’any preferides pels creatius, l’extinta Airtel (ara Vodafone) va llançar el 1998 la seva particular felicitació de Nadal a través del petit Edu que, llistí de telèfon en mà, trucava un a un a tots els contactes per felicitar les festes. "Hola, sóc l’Edu, Bon Nadal!" es va convertir en la frase del moment, i avui en dia, 22 anys després, se segueix utilitzant. A més, per segon any consecutiu, la cançó d’aquest Nadal ha estat "Mi padre és un elfo", que és la banda sonora de la campanya de El Corte Inglés desenvolupada per l’agència Sra. Rushmore. Aquests són alguns exemples, però n’hi ha molts més.
Les campanyes de màrqueting no es realitzen només per vendre productes, també es dissenyen per crear conceptes, promoure opinió i moure la gent en una o altra direcció. Quan Barack Obama es va presentar a les eleccions presidencials dels EUA era un complet desconegut per gairebé tot el món. El gran salt de senador a president estatunidenc es va produir en tan sols un any i mig gràcies, en part, a la gran campanya de màrqueting en xarxes socials. Obama era sinònim d’esperança, de trencar amb els estereotips, de superació i de lluita contra la desigualtat racial. Molts consideren l’exmandatari un gran producte de màrqueting. Al seu torn, Donald Trump també ho és.
El Blue Monday va marcar una fita en màrqueting, ja que va aconseguir una cosa molt complicada: crear un concepte d’una cosa etèria, sense un producte físic a vendre que, a més, ha perdurat en el temps, fins i tot després que es demostrés que és fals; per això segueix sent tan potent. Malgrat tot, el Blue Monday segueix sent el dia més trist de l’any, encara que ens sobrin raons per demostrar tot el contrari. Una data carregada d’oportunitats de negoci, per exemple, per què no animes els teus clients amb una oferta especial?
