Els pares d'avui coneixen de primera mà les sensacions de compartir habitació amb un germà. Aquesta situació és ara menys freqüent, i la caiguda de la natalitat hi té força a veure. Segons les últimes dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), la mitjana de fills per dona ha baixat dels gairebé 3 fills en 1975 als 1,34 del 2016. La incorporació de la dona al mercat laboral o la inversió que suposa comprar-se un pis són alguns dels factors relacionats amb aquests canvis.
Paral·lelament, aquestes realitats van vinculades al tipus d'habitatge que acull a les famílies i la mentalitat amb la qual avui s'afronta la maternitat/paternitat. La proliferació de llibres, tallers o grups sobre criança influeixen a l'hora de tenir fills, i fan que la decisió sigui més meditada. Aquesta preocupació pel benestar dels fills incideix també a l'hora de valorar el nombre d'habitacions de l'habitatge o com distribuir-les: necessita cadascun el seu dormitori?
Compartir és conviure… i agilitat
Al marge de les habitacions que hi hagin, mentre els nens són petits solen preferir compartir dormitori. La Marta Santandreu, de 41 anys i directora d'institut, viu a Sueca (València) i va decidir que les seves dues filles, que ara tenen sis i quatre anys, compartirien habitació: “Tenen horaris i necessitats semblants, i guanyem agilitat en les rutines diàries. Però, sobretot, elles són felices juntes i aprenen a compartir i conviure, uns valors que també els volem transmetre”.
La Laia González, de 41 anys i que temporalment ha deixat de treballar com a coordinadora pedagògica en un projecte públic per ocupar-se dels seus fills, va créixer en un ambient de sis germans, i tenia clar que buscava una família nombrosa: “Volíem tenir tres fills, encara que no fos fàcil amb els preus de Barcelona”. Viuen en un pis de tres habitacions. Els dos fills més grans, de set i cinc anys, comparteixen dormitori, en el qual aviat hi instal·laran una llitera. I la petita, de dos, encara dorm amb la parella. A més, el pediatre del Centre d'Atenció Primària Guineueta, Jordi Clanxet, li va aconsellar que el millor pels petits era justament que compartissin habitació.
Adolescència, l'edat de l'espai propi
“Per a mi, el moment clau és l'adolescència”, diu la Cecilia Trujillo, de 38 anys i redactora freelance. Va créixer en una família de quatre germans. Ella, el seu marit i els seus dos fills, de vuit i cinc anys, viuen en una casa de lloguer de tres habitacions, però s'han comprat un pis de quatre que està en construcció a Sant Cugat del Vallés (Barcelona). Els nens dormen en el mateix dormitori: “No es desenganxen l'un de l'altre. De fet, cada matí els trobem ficats en el mateix llit!”.
Marta Santandreu, mare de dues nenes: “En l'adolescència tot canvia, creix la necessitat d'intimitat i de tenir un espai propi”.
El nou pis els hi permetrà disposar d'un estudi per a ella, i una habitació per a cada fill quan tots dos siguin adolescents. Però fins aquest moment, els nens continuaran en la nova llar com fins ara, compartint dormitori i amb una habitació per jugar. “Seria absurd separar-los ara, però en l'adolescència és diferent. Necessitaran espai per a cadascun, llavors ja canviarem la distribució”, preveu la Cecilia.
La Marta comparteix aquesta opinió: “En l'adolescència tot canvia, creix la necessitat d'intimitat i de tenir un espai propi”. En el seu pis hi han més habitacions, així que per ells, que cadascuna tingui el seu dormitori no suposarà un problema. No obstant això, esperaran a que les nenes ho demanin: “Quan elles ho tinguin clar farem el canvi, però és una cosa que encara veiem lluny”. Per la Laia, també és una qüestió a tenir en compte, però que enfocaran més endavant: “Lògicament disposar d'un pis més gran té avantatges, però els nens ara estan contents i no és una necessitat immediata. Esperarem a que arribi el moment per fer el pas”.
Fotografies de Kelly Sikkema i Markus Spiske a Unsplash
