El soroll és perjudicial per a la nostra salut i benestar. Què podem fer per posar fre a una cosa tan difícil de mesurar i neutralitzar?
No és només soroll. És alguna cosa més. La contaminació acústica és un enemic que, malgrat els decibels, avança en silenci. L’impacte que genera en la nostra salut és directament proporcional a les molèsties que produeix, encara que moltes vegades no siguem capaços d’avaluar els danys i perjudicis que ens pot causar, que no tan sols afecten les nostres orelles. Estrès, ansietat, insomni… Quins efectes té la contaminació en la nostra salut i què podem fer perquè cessi?
Anestesiats pel soroll
La capacitat de tolerar el soroll augmenta i, amb això, també ho fan els perills d’acostumar-se a una exposició altament perjudicial per a la nostra salut. De fet, l’OMS ha delimitat en 65 decibels (dB) el nivell llindar que no produeix danys en la salut, encara que milions de persones s’exposen cada dia a nivells superiors. Segons un estudi fet per la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), el 88 % dels blocs de pisos de Barcelona estan exposats a alts nivells sonors.
El 88 % dels blocs de pisos de Barcelona estan exposats a alts nivells sonors
En concret, l’informe assenyala els edificis situats als districtes de l’Eixample, Sarrià-Sant Gervasi i les Corts com alguns dels més afectats, mentre que només un 5 % dels immobles registren una mitjana considerada correcta. Malgrat que el trànsit rodat és un dels factors de contaminació més determinants a les grans ciutats, hi ha altres tipus de sorolls que, per excessius i recurrents, poden afectar el benestar del ciutadà, com ara ascensors, calderes, portes de pàrquing, oci nocturn, obres, electrodomèstics i televisors.
Però el soroll no és només molest, sinó que també és car. Segons l’OMS, costa al voltant de 750.000 milions de dòlars entre receptes mèdiques, reducció dels estalvis i altres problemes relacionats amb la pèrdua d’audició. I a tot això hi cal sumar estrès, irritabilitat o poca qualitat del son. Malgrat que no visquem a Nova Delhi, el Caire o Tòquio (les ciutats amb més contaminació acústica), convé estar a l’aguait. Per això, molts ajuntaments ja disposen del seu propi mapa del soroll.
SOS veí sorollós
De fet, tal com destaquen des de l’OCU, sobrepassar els nivells de soroll legals es considera una violació del dret a la intimitat personal i familiar (article 18.1 de la Constitució). Encara que és cert que no hi ha una norma aplicable a totes les comunitats, si un ciutadà està sotmès a nivells de soroll que incompleixen la normativa de la seva ciutat, pot recórrer a les vies següents per resoldre el problema.
Via amistosa
La primera de les opcions a l’abast de qualsevol veí i la més recomanable: intentar resoldre personalment el problema, de manera directa o per mitjà de tercers. Es pot fer mitjançant administradors de finques o recórrer al president de la comunitat de veïns. Si la petició fracassa i no cessen les molèsties es pot interposar una demanda judicial per la via civil. Però abans sempre es pot optar per la via següent.
Sobrepassar els nivells de soroll legals es considera una violació del dret a la intimitat personal i familiar
Una mesura eficaç per dissuadir el nostre veí molest, sigui un particular o una empresa. Com? Trucant a la policia perquè acudeixi al lloc, faci els mesuraments pertinents i iniciï un procediment, que finalment serà remès en forma de denúncia a l’Ajuntament. Tal com indiquen a l’OCU, a la majoria de ciutats la pàgina web del consistori ofereix informació detallada sobre el procediment que cal seguir en cas de patir molèsties per soroll i fer aquest pas, que, òbviament, ha d’estar justificat.
Via judicial
I si el problema persisteix? La comunitat de veïns pot tirar endavant un “procediment judicial civil d’acció de cessació”. En aquest procés, l’OCU recomana implicar altres afectats i testimonis en la demanda, com també incloure tots els residents. La indemnització pot incloure danys físics provats (tractaments mèdics, baixes laborals, etc.) i danys morals. De fet, segons la gravetat de la infracció i els perjudicis, es podria arribar a privar del dret d’ús de l’habitatge o local a l’infractor per un període de fins a tres anys.
Solucions domèstiques
Per reduir el soroll a casa, l’element clau és l’aïllament, una capacitat de la qual estan desproveïts la gran majoria dels nostres habitatges (construïts als anys setanta o vuitanta). Aquest procediment té un cost aproximat de 1.500 euros, segons comerços especialitzats. No obstant això, invertir en finestres amb tancaments hermètics i doble vidre és una altra solució eficaç, amb un cost mitjà de 1.000 euros.
A més d’apostar per materials que garanteixin l’hermeticitat o buscar una casa lluny de les zones més conflictives, adequar l’habitatge suposarà una inversió en qualitat de vida i salut. I encara que les reformes siguin efectives, mai no està de més tenir a mà uns taps per a les orelles, per als moments de crisi sonora passatgera, com una celebració, una festa o una obra puntual.
