La bombolla immobiliària va marcar un punt d’inflexió en la compra d’habitatge i en l’economia en general al nostre país. L’any 2008 es va produir una explosió que va fer tremolar els fonaments de tot el territori, ja que els problemes del totxo van llançar una ona expansiva cap al mercat de la banca. Aquesta última dècada, per tant, ha viscut una infinitat de vaivens. El mercat de l’habitatge ha aconseguit sobreposar-se a la caiguda estrepitosa del mercat i ara viu un bon moment.
A finals de 2008, fa just deu anys, el preu de l’habitatge es va frenar i va entrar en negatiu. Va ser un any complicat, perquè la crisi al mercat d’habitatge va crear un efecte dominó sense aturador, que es va endur per endavant milers de llocs de treball directes i indirectes. En aquesta època, centenars d’immobiliàries van fer fallida i van haver de tancar. El mercat estava fracturat i els espanyols encaraven la crisi econòmica.
Al cap de dos anys, el 2010, en plena crisi, es van entreveure unes pujades lleus i momentànies, i el 2013, segons l’INE, el preu va baixar un 6 %. El preu va continuar caient fins aproximadament al 2016, quan va començar a pujar lleument. De l’època de la bombolla van quedar al nostre país multitud de pisos construïts, alguns sense acabar.
2016, l’any de la recuperació
El 2016 es pot fixar com l’any de la recuperació, ja a finals de 2015 algunes comunitats autònomes van registrar lleus pujades, entre les quals hi havia Madrid i la Comunitat Valenciana. En aquests dos últims anys, el mercat està essent positiu. Madrid i Barcelona s’han erigit com les grans ciutats on hi ha més compra d’habitatges. Un dels motius pels quals el mercat s’està reactivant és la pujada del preu del lloguer. Aquestes ciutats estan experimentant una gran pujada dels preus i, per això, els llogaters s’estan animant a comprar, això sí, lluny del centre, on el preu per metre quadrat està pels núvols.
Madrid ha recuperat un 40 % respecte al mínim històric de 2015 i Barcelona ha remuntat gairebé un 50 %. El litoral de la Comunitat Valenciana i algunes províncies de la costa d’Andalusia, com ara Màlaga, també han experimentat pujades substancials en la venda.
L’anomenada gentrificació, que fa referència a la transformació i la rehabilitació dels nuclis urbans més cèntrics, és una de les causes de la pujada del lloguer. Això està provocant que residents tradicionals hagin d’abandonar els seus barris de tota la vida i anar-se’n a llocs més perifèrics, on els costos són més accessibles. Per tant, la tendència està expulsant del centre els compradors potencials, que no tenen més remei que allunyar-se per llogar i, per descomptat, per comprar.
Cal tenir en compte que el preu per metre quadrat no té res a veure en una ciutat o en una altra, o fins i tot dins de la mateixa ciutat. Per tant, és difícil traçar un mapa de tendència. Tanmateix, segons dades de l’INE, a l’estiu de 2018 la venda d’habitatge es va disparar per damunt del 16 %.
És un fet que el mercat s’ha reactivat. Tant és així que l’any passat es van tornar a observar inversors interessats a comprar béns immobles, atès que en aquests moments hi ha una baixa rendibilitat de l’estalvi i una gran demanda de cases. El Banc d’Espanya ha assenyalat que, l’últim any, un 10,4 % dels compradors destinen l’immoble al mercat del lloguer, i els registradors de la propietat han indicat que una de cada tres compravendes es fa sense hipoteca. El mercat està en alça i continuarà pujant.
Dubtes sobre la tornada de la bombolla immobiliària
La pregunta que plana sobre l’ambient és: estem assistint a una nova bombolla immobiliària? La resposta és que no. Així ho afirmen, amb rotunditat, alguns experts, que assenyalen que els preus de l’habitatge estan molt per sota dels màxims als quals es va arribar el 2007, just abans que esclatés la bombolla. A més, les dades són molt heterogènies, i varien segons cada regió i cada lloc concret. És més, en algunes ciutats espanyoles el preu de l’habitatge encara està baixant.
De moment, amb vista al 2019 tot just encetat, el protagonista continuarà essent l’habitatge de segona mà, encara que cada vegada més s’estan tornant a comprar immobles d’obra nova. La compra d’un habitatge depèn directament de la situació personal del comprador, d’una feina estable, d’una bona nòmina, etc. En aquests moments, l’atur està en el seu mínim històric en l’última dècada, i ha registrat el seu sisè mes consecutiu de caiguda, per la qual cosa sembla que la tendència en la compra continuarà pujant.
El 2019 està mirant cara a cara al mercat i es preveu que durant els primers mesos els preus dels habitatges poden continuar pujant una mica, però després tendiran a estabilitzar-se. Segons l’Observatori del Mercat de l’Habitatge a Espanya, publicat el passat mes d’agost, més de 87 % dels enquestats preferirien viure en una casa de propietat que no pas de lloguer. Tots els factors són importants i, entre aquests factors, el cultural també ho és. Ja ho vam viure una vegada, caldrà esperar a veure on ens porta el mercat en els propers dotze mesos.
