Te’n vas de vacances? Segueix aquests consells per evitar robatoris a casa teva | EDE
movi-image-vacaciones-evitar-robos-1
Envia'ns suggerències
Habitatge
4 min del teu temps

Te’n vas de vacances? Segueix aquests consells per evitar robatoris a casa teva

Mon Oct 07 12:13:18 CEST 2019

La majoria de nosaltres tendim a agafar-nos les vacances en el període estival i molts viatgem. Segons dades del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), al baròmetre de juny de 2018, el 42,5% dels espanyols planejava fer algun viatge turístic.

Això implica deixar l’habitatge sense ocupants durant uns dies. Destaquen l’agost i el setembre, amb 7,59 dies i 6,79 dies el 2018 respectivament, segons l’Enquesta de Turisme de Residents de l’INE. Aquest període vacacional pot anar acompanyat de fets indesitjats com els robatoris amb força en domicilis. Hi ha cap manera de protegir casa nostra?

Què podem fer per evitar robatoris a l’estiu?

Segons el Portal Estadístic de Criminalitat, el 2018 van augmentar, per primera vegada des de 2013, un 1,7% els robatoris amb força en domicilis. Dels 105.095 de 2017 passem a 107.012 robatoris. Si bé la xifra no arriba als 127.444 casos de 2013, aquest repunt és significatiu i és un motiu afegit per prendre precaucions. Especialment en algunes comunitats, com veurem.

Creuant les dades estadístiques amb la població registrada a l’INE per comunitat, es mostra el nombre de robatoris per cada 100.000 habitants. El top 3 l’encapçala Múrcia (382), seguida per la Comunitat Valenciana (352) i Catalunya (344). 

Què podem fer per evitar robatoris a l’estiu?

El primer punt del decàleg de la Policia Nacional consisteix a comprovar que portes i finestres estan tancades quan marxem. A més, també s’aconsella no abaixar del tot les persianes. A l’estiu fa calor i mantenir-les baixes no és sospitós, però sí tancar-les completament.

Hi ha diverses maneres d’actuar quan marxem de casa de vacances. Al llarg de l’article en veurem algunes sense cost, unes altres de low cost i algunes en què val la pena una inversió elevada. La primera és no deixar-hi res de valor, tot i que no sempre és possible.

Com a segona opció, sempre recomanable encara que no sortim de viatge, hi ha la de fer un inventari dels objectes de valor, tant per dificultar-ne la possible venda de segona mà com per modificar el contingut de l’assegurança. Això podria fer pujar lleugerament la nostra quota mensual o anual.

En una tercera via podem recórrer a la instal·lació d’una caixa forta encastada a l’habitatge. El preu d’una caixa forta petita per a documents s’acosta als 400 euros, si bé ascendirà fins als 2.500 euros en cas d’armaris de mida petita.

Mètodes per simular la nostra presència a casa

Una manera de fer pensar als pispes que som a casa són els clàssics temporitzadors d’endoll. Tenen un preu que va dels 5 als 15 euros per endoll, segons la qualitat i les funcions, i poden, per exemple, encendre llums per nosaltres. En aquest sentit, la domòtica també ens pot ajudar.

Els packs d’inici amb bombetes intel·ligents Philips Hue (113 euros, 3 u.), Belkin WeMo (79,99 euros, 2 u.) o les més assequibles TP-Link (24,99 euros, 1 u.) fins i tot poden simular que passem per diferents estances si configurem una programació des de l’smartphone.

Aquests sistemes són, comparats amb d’altres, molt assequibles i duradors. El 84% de les bombetes LED tenen una vida de més de 10.000 hores segons l’OCU; i alguns fabricants informen de rangs de 25.000 a 30.000 hores (3 anys i 5 mesos enceses).

Així i tot, és altament recomanable que algú vagi a l’habitatge a recollir el correu i hi faci acte de presència. La Policia Nacional recomana donar un joc de claus a un conegut de confiança que hi pugui passar, i no deixar mai una còpia de les claus amagades sota testos o catifes.

Porta amb gaires panys, blindades o cuirassades?

Hi ha el mite que com més panys té una porta, més segur n’és el tancament. No és cert: la porta només serà tan segura com el més resistent dels panys. Només augmenten el temps necessari per obrir l’habitatge, i aquest sol ser baix, de 3 a 5 minuts segons Prosegur. Així doncs, es recomana recórrer a un expert en portes blindades i cuirassades.

Una porta blindada és una barrera resistent que té un cost (sense instal·lació) d’uns 800 a 1.200 euros. Solen ser de fusta i tenir alguns components d’acer, com ara el marc o una xapa intermèdia.

D’altra banda les portes cuirassades van dels 1.700 als 2.500 euros, també sense comptar la instal·lació. L’estructura està fabricada íntegrament d’acer i el xassís té tres certificacions segons la resistència que presenta.

Però, si busquem una opció més resistent encara, entre 2.000 i 4.500 euros podem trobar portes de seguretat. Aquestes superen les blindades en el fet que el sistema de tancament també ha estat verificat. Sovint invertim en portes aparentment molt resistents l’obertura de les quals resulta senzilla.

Com protegim les finestres?

Les portes blindades són a l’entrada de l’habitatge el que les reixes són a les finestres. Tot i que les reixes resulten menys estètiques, també són particularment útils en baixos i xalets. Segons un estudi fet per Securitas Direct el 2018, els xalets ocupen el 43% d’incidències rebudes.

movi-image-vacaciones-evitar-robos-2

El portal de preus de reformes Fixr situa el cost d’instal·lació de reixes en 175 euros per a una finestra d’1,2 x 1,2 metres, equivalent a una finestra convencional. Si és en alumini en lloc d’acer, pot baixar a 135 euros, mentre que per a reixes de forja amb ancoratge químic (més segures) ascendeix a 350 euros per finestra. Si és per evitar entrades, no suposa un preu gaire elevat.

Com a alternativa una mica més assequible hi ha la contractació d’alarmes per a llar amb mòduls de finestra. No eviten que els lladres entrin, però sí que donen un avís als serveis d’emergència i es converteixen, amb la placa d’avís “Aquesta casa està protegida”, en un element dissuasiu.

S’aconsella no informar que marxem

Més enllà del nostre entorn pròxim, la Policia Nacional recomana no divulgar la nostra absència. Tampoc mitjançant les xarxes socials. Publicar una fotografia nostra en un altre país informarà públicament i instantàniament que trigarem hores o dies a tornar a casa, i pot no ser una bona idea.

Tampoc no es recomana habilitar un missatge que informi que marxem a la bústia de veu o, si treballem a casa, incorporar al correu un recordatori de vacances. Aquest tipus d’informació es pot fer servir en contra nostre.

Fotografia de Samuel Zeller a Unsplash
-Temes relacionats-
up