Conviure amb desconeguts és una aventura i una oportunitat per estalviar despeses i aprendre d’altres persones. A Europa, el ‘coliving’ està canviant la forma de cohabitar a les grans ciutats
Una ruptura, una situació financera complicada, un canvi en la rutina o a la feina… Les raons per tornar a compartir pis són variades i, moltes vegades, s’escapen de la nostra pròpia elecció. Però, a banda que en la societat espanyola repartir els espais comuns és sinònim de suplici, també hi ha persones que veuen el fet de conviure com una oportunitat.
Madurar, aprendre de gent totalment diferent, dividir l’espai personal, aconseguir noves amistats i incrementar els nivells de respecte i tolerància són alguns dels avantatges que no se solen tenir en compte a l’hora de compartir pis, a més de repartir les factures mensuals.
‘Coliving’, una tendència a l’alça
El frenètic ritme de vida de la societat actual i la mentalitat millennial de valorar els moments en comptes de les possessions fan que cada vegada hi hagi més gent que prefereix llogar un habitatge abans que contractar una hipoteca.
Aquests nous nòmades es caracteritzen pel fet de tenir diverses feines en diferents ciutats del món al llarg de la seva vida, per la qual cosa a l’hora de pensar en un habitatge busquen un espai on poder viure, incrementar la seva capacitat creativa i compartir experiències amb gent semblant sense haver de lligar-se a un lloc.
Així va néixer el coliving: l’última tendència en habitatge que ve dels Estats Units i que s’ha expandit a les grans ciutats i països del món, com ara el Regne Unit, Amsterdam, Berlín i ara Espanya. Aquest model, que beu directament del coworking, va néixer a Sillicon Valley com a resposta a la saturació de joves amb talent que buscaven una oportunitat a San Francisco, a més d’un lloc on viure. De resultes d’aquesta situació, la ciutat es va quedar sense oferta d’habitatge i van començar a aparèixer edificis que feien de zones comunes i habitatges al mateix temps, unint les persones amb interessos semblants. Aquesta extensió del mercat de l’habitatge ofereix als residents espais que fan d’immoble i lloc de treball alhora.
El gran avantatge és que els llogaters conviuen en un espai on la creativitat i les sinergies creatives són les protagonistes. Les iniciatives com el coliving també permeten estalviar-se els temps de trasllat de casa a la feina, ja que ambdues es fonen en un mateix espai.
Conèixer altres persones
Una de les grans pors al voltant de la idea de tornar a viure en companyia és amb qui ens tocarà compartir el pis. Fa uns quants anys, aquest punt era una loteria (sempre que no acordéssim amb amics, parella o coneguts dividir les despeses residencials), però ara algunes aplicacions mòbils permeten triar el company dels nostres somnis, com l’espanyola Badi, fins i tot abans d’ocupar l’habitació.
També és cert, però, que si el que busquem és l’experiència completa cal tenir en compte que en la incertesa rau la gràcia de tot l’assumpte. Sempre és bo sortir de la zona de confort i enfrontar-se a reptes desconeguts: viure de lloguer és una aventura per llançar-s’hi i no saber abans amb qui ho farem n’és una part molt important.
Aprendre a conviure
Es conegui la persona o no, no hi ha res que garanteixi que la convivència serà ideal. Moltes vegades, les friccions són inevitables, però aprendre a suportar-les és un altre dels avantatges de compartir pis.
Per a això, és important establir una sèrie de regles que tots els residents han d’acceptar per evitar futurs problemes i per evitar també que un es converteixi en el líder i imposi les seves manies. El desordre i la brutícia són les causes més comunes de desacords, per la qual cosa cal intentar mantenir un mínim de neteja a les zones comunes. Pel que fa a les feines de la casa, una bona idea és fer una planificació en la qual es reparteixi de manera equitativa qui ha de fer què.
Portant a la pràctica una sèrie de pautes aprendrem a conviure amb qualsevol persona, madurarem i serem molt més tolerants i respectuosos, a més que ens coneixerem més profundament.
Compartir la rutina, millor amb amics
El millor de viure en un pis compartit és l’amistat que es forja entre els llogaters i saber que en tot moment hi haurà algú amb qui poder comptar a casa.
La rutina passarà a ser divertida, perquè podrem explicar el que ens hagi passat durant el dia als nostres companys. Esbravar-nos i riure amb els seus comentaris, tenir aquella espatlla sobre la qual plorar en els moments més durs i gaudir plegats de possibles aficions comunes.
Viure al costat d’algú afí crea un sentiment de companyonia que transformarà els residents en amics per sempre. La convivència crea confiança i, en general, acostuma a aportar resultats molt positius.
Estalviar en despeses per viatjar més
I, finalment, l’avantatge principal (i una de les grans raons) pel qual molts decideixen compartir pis és la millora econòmica. A les grans ciutats, dividir despeses és una bossa d’oxigen per a la butxaca.
Les factures, a més del lloguer, no fan tan mal quan es divideixen. Però no tan sols “compartir és viure” quant als diners físics: també s’estalvia en la cuina i els productes bàsics de la llar. Els companys de pis poden ser una gran font de saviesa culinària de la qual es pot treure profit, es poden assaborir nous plats i aprendre a cuinar-ne d’altres.
Aquests diners estalviats es poden destinar a conèixer món i gaudir d’altres experiències que, gràcies al fet de dividir despeses, es converteixen en una realitat. A més, també es pot fer un pot comú amb els diners que sobrin entre tots i organitzar una escapada de companys de pis.
