Tant si es tracta d’un terrat privat de l’habitatge com d’una zona compartida amb la resta de veïns, la normativa obliga a demanar permís a la comunitat abans de construir.
Tenir un terrat enmig de la ciutat té avantatges. Funciona com a solàrium, és perfecte per estendre la roba, es pot convertir en un petit hort o es pot adequar per fer festes les nits d’estiu. Això sí, la comunitat ho ha de permetre.
Segons el que estableix l’article 396 del Codi civil i la Llei de propietat horitzontal, el terrat —entès, literalment, com la part superior d’un edifici quan és plana— és un element comú de l’edificació, per la qual cosa el seu ús i gaudi s’ha d’establir amb la conformitat de tots els veïns. Aquest tema acostuma a ser motiu de conflicte, ja que no és senzill que tots els veïns es posin d’acord.
D’ús privat
Encara que el terrat sigui un element comú, a vegades les escriptures de l’edifici recullen que el terrat és propietat privada d’un veí (sol pertànyer a l’habitatge de l’últim pis o àtic, com si fos una terrassa) i, per tant, aquest propietari pot disposar en exclusiva del dret a l’ús i gaudi del terrat, tal com estableix el Codi civil. Si és d’ús comú també es pot gestionar amb tots els veïns la compra de l’espai.
En aquests casos, hi ha molts propietaris d’un habitatge que es plantegen construir o ampliar la seva casa, ja que el terrat es pot convertir en un traster amb espai extra d’emmagatzematge, en una terrassa amb piscina inclosa o fins i tot fer que un pis estàndard es converteixi en un dúplex amb una agradable sala envidrada a la part superior.
Permisos necessaris
Per poder construir al terrat, i encara que al Registre de la Propietat se certifiqui que aquest espai és d’ús privatiu, torna a ser necessari el permís dels veïns, ja que es tracta d’un element comú que forma part de la configuració exterior de l’immoble i, com passa amb els balcons, cada comunitat té la seva normativa. Així, el propietari ha de presentar el seu pla d’obres a la junta, que l’ha d’aprovar per unanimitat, tal com estableix la Llei de propietat horitzontal. Si un veí s’hi oposa, no es podrà construir res, ja que en cas de denúncia fins i tot podria ser obligatori enderrocar allò que s’hagi construït.
Cal tenir en compte que aquesta llei també especifica que la construcció en qüestió no pot alterar la seguretat i l’estructura de l’edifici, la seva configuració o l’estat exterior ni pot perjudicar els drets d’un altre propietari.
Si s’obté el permís de la comunitat, el propietari ha de sol·licitar la llicència municipal a l’ajuntament corresponent, i és des d’allà on s’avalua si l’obra en qüestió és viable o no d’acord amb la normativa urbanística pertinent. A l’ajuntament cal facilitar les dades del sol·licitant i de l’habitatge on es faran les obres, la descripció de la reforma, el pressupost estimat i l’acta de conformitat de la junta de propietaris. Si es dona el vistiplau, el propietari ha d’abonar les taxes corresponents.
Disposar del terrat en propietat no implica només que el propietari en faci ús com vulgui, sinó que també té l’obligació de conservar l’espai. En cas que calgui una reparació —provocada per danys externs i no pel propietari—, és la comunitat de veïns qui s’ha de fer càrrec de les despeses.
