Ja has pres la decisió: t’independitzes. Primer de tot, l’enhorabona, ja que només dos de cada deu joves d’entre 16 i 29 anys ho aconsegueixen, segons les dades de l’Observatori d’Emancipació del Consell de la Joventut d’Espanya. La mitjana nacional d’edat d’emancipació està a prop dels 30 anys, tres anys per damunt de la mitjana europea.
Juntament amb la satisfacció de sentir-te un privilegiat, és possible que també tinguis una sensació de vertigen. Per intentar que els mareigs siguin només els imprescindibles, et plantegem diverses qüestions prèvies que has de tenir en compte i et donem algunes idees per ajudar-te a prendre les millors decisions en les teves primeres passes fora del niu familiar.
Toca fer números
No és qüestió d’independitzar-se costi el que costi. Si te’n vas de casa, hauria de ser per viure amb unes mínimes condicions de confort. Per això, abans de fer aquest pas, val la pena que revisis la teva situació econòmica i miris si tens els mitjans necessaris. Realment m’ho puc permetre? Aquesta reflexió és imprescindible i, perquè la resposta sigui tan realista com sigui possible, has d’avaluar com poden transcórrer els primers mesos vivint sol. Has de poder afrontar amb els teus ingressos mitjans actuals totes les despeses mensuals i seria perillós pecar d’excés d’optimisme i confiar, per exemple, que t’apujaran el sou o que trobaràs una feina millor. Fes números basant-te en allò que avui tens assegurat.
Com a regla general, no has de pagar de lloguer més del 50 % dels teus ingressos nets, és a dir, el que reps un cop descomptades les retencions. Si tens intenció de comprar, els experts recomanen que la lletra no sobrepassi el 33 % dels teus ingressos. La resta la necessitaràs per fer front als diversos rebuts i les teves despeses diàries.
Al principi, caldrà que tinguis alguns diners estalviats per cobrir l’entrada del pis o la fiança del lloguer, decorar i fer les primeres compres per tenir un material bàsic per cuinar, eixugar-te després de dutxar-te o posar llençols al llit. A més a més, pot ser que hagis de donar d’alta algun servei com ara Internet, llum o aigua i això comporti despeses inicials.
No deixis de consultar els plans d’ajuda a l’habitatge 2018-2021 del Ministeri de Foment. És possible que la comunitat autònoma on vius hagi posat en marxa alguna de les mesures previstes tant per al lloguer com per a la compra.
Per agència o entre particulars?
Un 58,9 % dels menors de 30 anys vivien en règim de lloguer el segon trimestre de 2017, davant d’un 19,3 % que ho feien en règim de compra hipotecària, segons les últimes dades facilitades per l’Observatori de l’Emancipació. En tots dos casos, és habitual preguntar-se si és millor buscar pis amb l’ajuda d’una agència immobiliària o si ho pots fer pel teu compte i posar-te d’acord amb un altre particular. És igual si has vist el pis dels teus somnis en algun dels múltiples webs o apps que hi ha per buscar casa, ja que tant els particulars com les immobiliàries hi publiquen els seus immobles.
La gran diferència és el cost, i aquí no hi ha cap normativa que fixi aquests honoraris. En el cas d’una compravenda, a canvi de fer la valoració del pis, aconseguir visites, posar en contacte els interessats, redactar els contractes d’arres, coordinar la signatura davant de notari o resoldre dubtes, les immobiliàries cobren entre el 3 i el 6 %, més IVA. Qui ho paga? Tampoc no hi ha una regla fixa: algunes immobiliàries ho repercuteixen al venedor, altres al comprador i altres a totes dues parts. És fonamental que t’assabentis abans de com se sol fer al teu municipi.
Si parlem de lloguer, l’agència també t’oferirà possibilitats, et posarà en contacte amb el propietari, t’ajudarà a negociar el preu i les condicions, redactarà els contractes i coordinarà la signatura del contracte i el lliurament de la fiança. En aquest cas, el més habitual és que es cobri com a mínim una mensualitat a l’arrendatari.
En aquest cas, el terme mitjà són les agències públiques de lloguer. Per exemple, a la Comunitat de Madrid, el Plan Alquila, per a joves d’entre 18 i 35 anys, estableix un servei d’intermediació entre arrendador i lloguer i ajuda tant en la recerca del pis com en els tràmits. Es converteixen en dipositaris de les fiances, a més d’aportar garanties per a totes dues parts i evitar certs abusos, que també intenta tallar la Llei d’arrendaments urbans, aprovada fa poc temps. Ens referim a la fiança exigida —només un mes, més dos altres mesos com a garanties addicionals— o pujades anuals —no més de l’IPC durant la vigència del contracte.
Contracto una mudança o tiro dels amics?
Ja has triat. Per tant, ara cal pensar en el trasllat i tornar a fer números. Les empreses de mudances cobren tenint en compte el volum que traslladaràs, el recorregut que s’hagi de fer, si cal embalar o si hi ha algun tipus de dificultat d’accés que obligui a recórrer a grues exteriors. Els preus són molt variables, però, perquè te’n facis una idea, moure els mobles per a un apartament petit, d’una habitació, a la mateixa ciutat i sempre que t’hagis encarregat tu de fer les caixes i tenir-ho tot embalat, et pot costar entre 300 i 500 euros. Si el trasllat és d’una ciutat a una altra, hi has de sumar uns 80 cèntims per quilòmetre.
Si no et pots permetre aquesta despesa o prefereixes fer-ho tu amb l’ajuda d’un grup d’amics, aquí tens uns quants consells:
· Llogar una furgoneta gran et costarà a partir de 30 euros el dia (vigila quin tipus d’assegurança inclou!). Si creus que conduir-la et provocarà uns nervis que s’afegiran als de la mudança, rumia abans... si hi ha algun familiar o amic que tingui una furgoneta o que es pugui posar al volant.
· Comença a idear la mudança unes quantes setmanes abans: recopila caixes de cartró, aconsegueix mantes per protegir els mobles o els objectes més delicats i ves pensant què t’enduràs i què no. Ves omplint les caixes com més aviat millor. Ja veuràs que tens moltes més coses que no et pensaves.
· Per estalviar espai, fes servir tovalloles, llençols i roba per protegir els objectes delicats a l’interior de les caixes. El paper de diari o el plàstic de bombolles també són molt útils.
· Com trasllado la roba? Pots fer servir maletes o fins i tot comprar barres amb rodes —a les botigues en diuen burros— que et facilitin penjar-ho tot en penja-robes.
· Embala en caixes petites llibres o estris de cuina que pesin. No volem que ningú es lesioni l’esquena carregant quilos de més.
· Identifica correctament cada embalum, indicant-ne el contingut i a quina habitació aniran. D’aquesta manera, els qui t’ajudin sabran on les han de deixar. No t’oblidis tampoc de posar de manera ben visible si la caixa és delicada o pesa molt.
· Aprofita per fer neteja: milers de papers que no necessites, roba, objectes que fa massa temps que acumulen pols, mobles que ja estan massa gastats, etc. Pensa a donar-los o directament portar-los a un punt verd.
· Hi ha coses que només es poden empaquetar a l’últim moment, com, per exemple, els productes d’higiene o d’ús diari a la cuina. Tampoc no és sobrer que et preparis un joc de supervivència fins que ho tinguis tot desembalat: medicaments bàsics, pijama, unes quantes mudes, carregadors, necesser, etc.
· Finalment, no perdis de vista els objectes de més valor, com ara joies o documentació important. Mira de controlar-los tu.
Moblat o buit?
Aquesta disjuntiva apareix sobretot si, com la majoria de gent, tens intenció de llogar. Hi ha pisos que s’ofereixen amb tots els mobles, altres completament buits i la majoria semimoblats, és a dir, amb els grans electrodomèstics de la cuina i els estris imprescindibles a la resta de la casa. Pensa què et fa falta. Com menys mobles hi hagi, més baix haurà de ser el preu, però de tota manera no deixis de parlar amb el propietari. Acostumen a ser flexibles i s’avenen a negociar posar-te un llit nou, treure’t el bufet del menjador o tornar a pintar les parets, si és el que vols.
El més important és que aconsegueixis estar còmode i en un ambient agradable. Perquè no se te’n vagi una dinerada en els últims mobles i la decoració de l’habitatge, segur que de la casa familiar et pots emportar algun moble o reciclar els que ningú no vol. De fet, una de les coses més atractives de començar a viure sol és triar com vols que sigui casa teva, així que fes volar la imaginació. El color de les parets no et convenç? Ja tens per on començar.
Coneix el teu entorn
I un cop establert a la teva nova casa, estén la teva sensació de llar coneixen a fons el teu barri per veure què t’ofereix. És essencial que triïs les millors botigues per comprar-hi, trobis els bars que t’animaran a sortir a fer una copa, localitzis la teva entitat bancària o t’informis d’on està el centre de salut que et correspon.
