Envia'ns suggerències
Habitatge
3 min del teu temps

I si crio els meus fills fora de la ciutat? Pros i contres

El naixement del primer fill sovint porta aparellats una sèrie de canvis i decisions importants. Moltes estan relacionades amb l’estil de vida, l’oci i la rutina diària. D’altres són econòmiques. Les despeses es multipliquen i toca establir límits i prioritats per compaginar l’economia de la llar amb l’arribada d’un nou membre a la família. Per a molts habitants de les ciutats, aquests canvis van lligats a una mateixa pregunta: ens mudem?

Formar una família en localitats petites té molts avantatges des del punt de vista econòmic, però també alguns inconvenients. És important tenir-los clars i valorar les preferències en cada cas, per evitar futures mudances o canvis en moments poc apropiats. Els analitzem.

L’accés a l’habitatge

A l’hora d’indicar l’avantatge principal de viure fora de les grans ciutats, la majoria coincideixen a assenyalar els preus. Sobretot, els de l’habitatge. No en va, els espanyols dediquem de mitjana el 30% de les despeses de la llar a pagar l’habitatge, aigua, electricitat, gas i altres combustibles, segons dades de l’INE. Una reducció del preu mensual del lloguer o la hipoteca pot ajudar a afrontar les despeses extra que genera un nadó.

En termes generals, els preus són més baixos als pobles que a les ciutats. El 2018, el municipi amb els lloguers més baixos d’Espanya va ser Rúa, una petita localitat de menys de 5.000 habitants d’Orense, on el preu mitjà va ser de 3,40 euros/m², segons dades de Fotocasa. La mitjana més alta es va registrar a la ciutat de Barcelona: 16,06 euros/m². Gairebé quatre vegades més.

De tota manera, no cal anar als extrems per comprovar les diferències de preu. A la Comunitat de Madrid, el cost mitjà del lloguer va ser de 13,16 euros/m². A Castella i Lleó, una de les comunitats amb més municipis petits (de menys de 2.000, 5.000 i 10.000 habitants), de 5,49 euros/m².

El mateix passa amb els habitatges de segona mà en venda. La diferència entre el preu mitjà de la Comunitat de Madrid i el d’Extremadura (molt més rural) va ser de 1.772 euros menys per metre quadrat.

Però l’accés a l’habitatge també té les seves complicacions al món rural: hi ha menys opcions (sobretot de lloguer) i en molts casos les edificacions són antigues i no es conserven en bon estat. Mudar-se a localitats de menys de 10.000 habitants implica, de vegades, haver de comprar i reformar un habitatge.

Serveis de sanitat i educació

Una dels desavantatges de marxar lluny de la ciutat és passar a disposar de molts menys serveis. Almenys, a prop. Durant els primers anys d’un fill, els més importants són els mèdics. A mesura que passa el temps, també van guanyant pes els educatius.

La majoria dels municipis, per petits que siguin, tenen serveis mèdics d’atenció primària. Malgrat això, és probable que sigui necessari desplaçar-se amb freqüència per visitar metges especialistes. El mateix passa amb les escoles: cada comarca té centres d’educació primària i secundària. La limitació, en aquest cas, apareix a l’hora de trobar formació alternativa o especialitzada (com classes d’idiomes, música i altres disciplines) i altres activitats (com clubs esportius).

Evidentment, viure en pobles també té avantatges en aquest sentit. Hi ha menys saturació i més personalització, tant en la relació amb els metges com amb els mestres. Això garanteix, normalment, un tracte més pròxim, que dona seguretat als pares i als nens.

 

 

 

Diferències quant a salut i qualitat de vida

Els defensors de la vida fora de les ciutats assenyalen que a les localitats petites es viu amb menys estrès, menys soroll i un aire més net. Al món rural, a més, s’accedeix a productes i aliments de qualitat a un preu molt més reduït que a la ciutat. En altres paraules, s’hi porta un estil de vida més sa, un tret que cada vegada té més importància per a moltes famílies.

També és més fàcil trobar-hi habitatges més grans. Cases en lloc de pisos, més habitacions i espais exteriors, en els quals els nens poden jugar. Moltes vegades, la llibertat que donen les localitats petites davant de les ciutats perquè els nens puguin tenir autonomia i moure’s amb més facilitat inclina la balança.

A més, hi entra en joc el fet que hi ha més contacte familiar, que és important per al desenvolupament emocional de la canalla i també dona confiança als pares. En tenir fills, molts decideixen mudar-se al camp per comptar amb l’ajuda de la família i els amics.

Entre els desavantatges, hi ha perdre rapidesa i agilitat per fer certs tràmits. Al contrari que a les ciutats, on es troba qualsevol article amb rapidesa (i sovint a qualsevol hora del dia), als pobles és necessari organitzar-se. De vegades cal agafar el cotxe i desplaçar-se a una altra localitat (o fins a la ciutat) per aconseguir alguna cosa que, vivint a la ciutat, estaria a unes parades de metro de distància.

Moltes famílies decideixen mudar-se de la ciutat al camp per motius econòmics. Però rarament són els diners l’únic que les empeny a prendre aquesta decisió. Els que se’n van a viure a un poble també acostumen a buscar un estil de vida més tranquil. O hi van amb la idea d’educar els seus fills en un entorn més petit i familiar. Depèn, com sempre, de les prioritats i els gustos de cadascú.  

Estardondeestés funciona en una àmplia varietat de navegadors, però el teu ha quedat una mica obsolet, actualitza'l a una versió más actual:

Fotografies de Markus Spiske i Hush Naidoo a Unsplash
-Temes relacionats-