És bona idea comprar una casa amb algú que no és un familiar? | EDE
movi-image-comprar-casa-no-familiar-pareja-1
Envia'ns suggerències
Habitatge
3 min del teu temps

És bona idea comprar una casa amb algú que no és un familiar?

Fri Oct 18 10:53:52 CEST 2019

Un dels problemes que afecten més els joves a Espanya és l’accés a l’habitatge. La crisi econòmica, la baixada generalitzada dels salaris i les conseqüències de la bombolla immobiliària han allunyat la possibilitat de comprar un immoble, malgrat que es tingui una feina estable.

El Banc d’Espanya ha advertit que aquesta circumstància ha incrementat el percentatge de joves, i no tan joves, que decideixen llogar una casa, ja sigui sols o amb companys, per compartir despeses.

El problema és que actualment el preu del lloguer ha pujat considerablement per l’augment de la demanda i, de fet, segons aquest organisme, ja ha arribat als nivells d’abans de la crisi. Comprar es torna a veure com una bona opció tenint en compte que els lloguers fa anys que experimenten grans pujades. Tanmateix, si la meva capacitat adquisitiva no em permet comprar una casa, i no tinc parella o família amb qui compartir despeses, és bona idea comprar una casa amb un amic?

Segons la legislació vigent, és possible adquirir un habitatge amb la persona que vulguis, hi tinguis parentiu directe o no. El més normal és que siguin dos propietaris com a màxim, encara que de vegades es pot donar el cas que siguin tres persones sense que tinguin parentiu directe, si el vincle és bo.

Quan signes les escriptures d’una casa, automàticament ets propietari. Però cal tenir en compte que adquirir una casa amb una altra persona no et fa propietari de la meitat, no estàs comprant mitja casa, sinó que estàs comprant una casa a mitges, que no és el mateix, perquè un habitatge és un bé indivisible. Per això, les decisions sobre l’habitatge no depenen només d’un.

Aspectes positius i negatius de comprar una casa amb un amic

La part positiva de comprar una casa amb una altra persona és que ens dona la possibilitat de tenir accés a la compra mateixa, que altrament potser no tindríem. I un cop som propietaris hi podem viure o la podem llogar, ja que la llei ho permet.

D’altra banda, hi ha diversos factors que se’ns poden girar en contra. Imaginem que les coses no surten com havíem pensat i que una de les dues parts vol llogar l’immoble; no ho podrà fer si no hi ha consens. Si un dels dos vol continuar vivint a la casa i no vol que un tercer hi entri a viure, no es pot llogar. Qualsevol decisió sobre l’immoble ha de ser consensuada; si un no vol, legalment no se’l pot obligar.

Un cas diferent és la venda de l’immoble. Imaginem que un dels dos vol vendre. En aquest cas, té dret a treure la seva part a la venda, ja que el Codi civil estableix que “cap propietari no està obligat a romandre en la copropietat”. L’altre copropietari té dret de tempteig i, per tant, té preferència a l’hora d’adquirir la casa. Si no pot o no vol comprar, aleshores aquesta part de la propietat surt a la venda —ja que una casa no es pot partir en dos— i qualsevol persona la pot comprar. Això sí, el nou propietari no hi pot entrar a viure si l’altre propietari no vol, ja que l’ús no està vinculat a la propietat.

Si comprem una casa amb una altra persona hem de ser conscients que les seves circumstàncies passaran també a ser les nostres. Si un dels dos no paga la lletra, l’altre haurà d’abonar la quantitat sencera, ja que la hipoteca no es pot dividir. El préstec hipotecari el subscriuen les dues persones o més que adquireixen la casa de manera solidària, tot i que el copropietari pot exigir a l’altra persona que l’hi reintegri.

Per tant, encara que a priori sembli una bona idea, comprar una casa amb un amic no és una opció preferent des del punt de vista legal, si tenim en compte que ho fem per viure-hi i no com una inversió.

Un habitatge s’adquireix mitjançant un contracte en el qual es plasmen una sèrie de drets i obligacions que en un moment donat se’ns poden girar en contra. Cal pensar que a la vida les circumstàncies canvien i que no ho podem controlar tot. Així doncs, una casa a mitges pot comportar una sèrie de problemes, entre els quals hi ha el fet d’haver d’abonar la totalitat de la lletra (en cas d’impagament d’una de les parts) o forçar-nos a prendre decisions pressionats per l’altra persona, com ara vendre o llogar quan no es vol fer.

Estardondeestés funciona en una àmplia varietat de navegadors, però el teu ha quedat una mica obsolet, actualitza'l a una versió más actual:

Fotografia de Simone Hutsch a Unsplash
-Temes relacionats-
up