Tot canvi implica una modificació dels nostres costums i rutines, i quan es tracta d’un trasllat, l'adaptació és part ineludible del procés. Però què passa quan aquest canvi d'habitatge afecta també als nens? Pot arribar a influir de manera negativa en la seva actitud i estil de vida?
Per en Javier Urra, psicòleg i primer Defensor del Menor a la Comunitat de Madrid, canviar de pis o de ciutat, en principi no ha de suposar un problema: "Els nens es caracteritzen per ser adaptables. Ells viuen el present, no tenen nostàlgia ni es projecten en el futur". Ara bé, aquest procés afectarà o no segons l'edat del menor i les circumstàncies en les quals es realitzi aquesta modificació. "Si és un nen de 8-9 anys, no hi haurà gaire problema, però si parlem d'un adolescent ja és diferent. Pels adolescents cada canvi suposa un trencament, perquè ells mateixos estan en un procés de canvi", explica Urra que assenyala algunes claus per facilitar el trasllat.
CONSELLS PER CANVIAR DE LLAR AMB NENS
-
01.
Fer-los-en partícipsEls nens, encara que siguin petits, formen part de l'estructura familiar i per això cal tenir-los en compte quan es pren una decisió com la de canviar d'habitatge. El primer que cal fer és comunicar-los la situació i explicar-los les raons d’aquest trasllat.
-
02.
Viure-ho com un procés normalitzatL'actitud dels adults és fonamental perquè aquest canvi afecti el mínim als més petits. Si els adults viuen el trasllat com a una cosa negativa, els nens ho percebran i acabaran sentint-ho de la mateixa manera. Per això, el més important és normalitzar-ho i no dramatitzar. "Si la família ho viu com a un càstig, el nen ho viurà així també", diu Urra.
-
03.
Plantejar-ho com un repte i fer-ho atractiuCanviar sempre té un cost, però també suposa una sèrie de desafiaments: nous amics, nou barri, nous llocs per conèixer ... Si es planteja d'aquesta manera, el nen ho viurà amb una actitud més positiva. Passejar per l'entorn i "descobrir" junts les novetats de la zona és una bona estratègia perquè el nen gestioni aquest canvi emocionat i amb il·lusió.
-
04.
No anticipar-se, potser la canalla ho accepta perfectamentA vegades els adults ens anticipem a situacions i assumim que el canvi de llar portarà un trauma al menor, quan en realitat no és així. La vida són canvis i això és una cosa que el nen ha d'aprendre. Per tant, cal relativitzar les coses i normalitzar la situació.
Gestionar l'estrès i el rebuig
Tot canvi genera cert grau d'estrès, sobretot si s’ha de realitzar una mudança, desfer-se d'antigues pertinences, etc. Javier Urra insisteix que el paper dels pares és fonamental perquè els fills no visquin aquesta situació amb tristesa.
En qualsevol cas, cal estar preparats per a una certa actitud de rebuig inicial i comparacions que, molt probablement, vagin en detriment de la nova casa. Es tracta d'una nova etapa que, amb l'ajuda dels adults, minvarà amb el temps. Però, què passa si el nen mostra una actitud exageradament tràgica? "En aquest cas seria un símptoma que hi ha alguna cosa més, aquesta tristesa no és pel canvi de casa", sentència en Javier, que ens recorda que el trasllat "no ha d’afectar de forma negativa als nens".
Fotografies d'Annie Spratt i David Clarke a Unsplash
