Qualsevol inversió espera un determinat retorn. Una relació en la qual hi entra un tercer factor: el risc. El seu nivell és directament proporcional al benefici de la inversió. La premissa és senzilla: a més risc, més potencial de guany però, fins a quin punt és aconsellable assumir riscos per invertir i obtenir la màxima rendibilitat? El terreny de la inversió és incert per la qual cosa és convenient moure-s’hi amb cautela, tot i que amb la idea de que qui no arrisca, no guanya.
Existeixen molts tipus d’inversions financeres com, per exemple, accions en borsa, fons d’inversió o la compra d’una propietat. Totes elles es poden dividir en dos tipus segons el temps en el qual s’obté el benefici buscat: llarg i curt termini. Però independentment del temps, invertir és un verb arriscat per naturalesa en el qual la informació i l’assessorament professional han de ser els millors consellers.
A part, qualsevol persona que vulgui invertir amb la màxima rendibilitat ha de complir, alhora, amb una sèrie de premisses que el defineixin com un perfil adequat per poder assumir el risc associat al tipus d’inversió (descobreix el teu perfil inversor aquí). Voler no sempre és poder. O, com va dir l’emblemàtic inversor i empresari Warren Buffett, “a menys que puguis veure com els teus valors perden un 50% sense ser pres de pànic, no hauries d’invertir en borsa”.
Ho sap bé Frederico Contente, fundador de Steer, escola independent de trading i professor d’Educació Financera a Lisboa i Porto: “El risc és una cosa extremadament personal. Una persona només ha d’arriscar allò que està disposat a perdre”. Segons Contente, quan un inversor busca la màxima rendibilitat necessita fer un canvi de paradigma i no pensar en quant guanyar sinó en quant està disposat a perdre… per guanyar. “Encara que sembli una contradicció, només així s’aconsegueix gestionar la pèrdua, que és allò que el portarà a rendibilitzar al màxim els seus guanys”, matisa.
Gestió del risc
Per norma general, segons coincideixen els experts, les inversions més rendibles si parlem de mercats financers, normalment, són inversions de renda variable. “El problema és que com més potencialment rendible sigui, també tindrà més risc implícit. Per això és important fer una gestió de les pèrdues molt ajustada i continguda”, valora Contente. La cultura financera és, segons ell, l’únic element capaç de revertir la màxima que diu que si l’inversionista desitja aconseguir alts rendiments ha d’estar disposat a acceptar alts riscos.
La presa de decisions formades és clau. A més cultura financera, el risc disminueix i el seu potencial de rendiment augmenta. És a dir, la inversió no és un joc d’atzar sinó una estratègia per la qual cal estar preparat i on invertir pot ser guanyar, però sobretot és assumir la possibilitat de la pèrdua com a part del procés. Invertir és un verb tan arriscat com pacient, per això la visió a llarg termini és la clau de l’alta rendibilitat.
Què diu la història
Però, existeixen inversions amb alts rendiments i baix risc? Sí, almenys és el que els experts en inversions Pim van Vliet i Jan de Koning ponderen en el seu llibre, El petit llibre dels alts rendiments amb baix risc (Deusto, 2018). Els anomenen ‘valors avorrits’, però són els que la història ha coronat com els més rendibles. Aquests holandesos van analitzar el comportament en el temps –des de 1929 fins a 2017- de les accions més conservadores i les més arriscades del mercat amb una sorprenent conclusió.
Si el 1929 s’haguessin invertit 100 euros en títols dels considerats ‘avorrits’, avui es tindria un valor superior a 26 milions d’euros, mentre que els valors ‘de risc’ només haurien donat 780 euros. Aquest càlcul torna a posar de rellevància que no només el risc determina la rendibilitat, sinó el criteri, ja que com va dir el savi financer Buffett: “El risc més gran prové de no saber el que s’està fent”.
