Moltes persones viuen amb un problema del qual ni tan sols en són conscients: no estalvien. El problema, de fet, no és que siguin capaços d’estalviar o no. El problema és que estalviar és un objectiu que ni tan sols s’arriben a plantejar. I aquest és el principi del drama.
No disposar d’estalvi acaba sortint molt car. Sense estalvi perdem capacitat de negociació davant del nostre cap o clients. Sense estalvi vivim amb la permanent angoixa d’estar a poques setmanes -o dies- de la fallida. Sense estalvi és molt possible que s’hagin de demanar diners prestats, no per construir riquesa o per a l’educació -que són les úniques raons que haurien de justificar demanar un préstec-, sinó per pagar les despeses corrents, i el conseqüent pagament d’interessos acaba per empobrir més a la persona.
Ser capaços d’estalviar és l’habilitat mínima per començar a plantejar-se altres objectius econòmics més ambiciosos o per, simplement, poder gaudir millor de la vida.
Educació i estalvi
En el futur, si tot va com esperem, els nens aprendran educació financera a les escoles perquè una persona que no sap portar els seus diners és una persona que possiblement no sàpiga liderar la seva vida.
Si una persona no és capaç d’estalviar una quantitat mínima que podem estimar al voltant del 10% dels seus ingressos està, inevitablement, abocada a patir problemes econòmics en el futur.
L’estalvi és el requisit mínim d’entrada per començar a jugar en una lliga financera on els diners no són un problema. Estalviar és només el principi, però sense aquest punt de partida és impossible ni tan sols plantejar-se arribar més lluny econòmicament.
Tal i com comentem en la nostra conversa la neurocientífica Marta Romo i jo, la capacitat de començar a estalviar ens indica també que tenim autocontrol, ens permet obtenir una gratificació postergada i parla d’una capacitat de planificació, entre altres habilitats bàsiques i necessàries per aconseguir resultats positius en qualsevol aspecte de la vida, inclosa la dels diners.
L’hàbit d’estalviar
Els espanyols suspenem en matèria d’estalvi. És un fet. Però parlem clar: la majoria de les persones no estalvien no perquè no tinguin diners sinó perquè no han cultivat aquest hàbit.
Estalviar no depèn de la quantitat que una persona ingressa. És fals que la raó de no estalviar sigui que una persona guanya pocs diners. Qualsevol pressupost es pot ajustar un cinc o un deu per cent i dedicar aquesta quantitat a l’estalvi.
L’experiència demostra que qui no té l’hàbit en allò petit tampoc el tindrà en allò gran. I, per això, qui no té l’hàbit de l’estalvi quan la seva capacitat d’ingressos és petita difícilment el tindrà en el moment en què aconsegueixi generar més diners. Pel contrari, qui és intel·ligent en allò petit serà intel·ligent en allò gran.
Sigui quina sigui la circumstància de cada persona, crec que tots ens hauríem de fer el favor de començar a estalviar ara mateix perquè és una condició necessària perquè puguem invertir en nosaltres, en algun actiu o, com a mínim, per estar suficientment tranquils com per començar a pensar en com millorar la nostra situació en comptes de pensar en com arribarem a final de mes. Descobreix com estalvia la gent com tu amb aquesta calculadora.
I per on començo a estalviar?
El primer és controlar les nostres despeses. I per això hem d’explicar-nos la veritat a nosaltres mateixos. La veritat protegeix a qui la practica, també en allò econòmic. I com ens expliquem la veritat? Amb una eina senzillíssima que s’anomena control d’ingressos i despeses. Amb un control exhaustiu d’ingressos i despeses mensual descobrirem ràpidament en què estem gastant diners, cosa que sembla ser un misteri per a moltes persones.
Gastar menys del que es guanya és un acte mínim de responsabilitat amb nosaltres mateixos, amb les nostres famílies i amb la societat. Però si tens ganes de millorar els resultats econòmics que obtens, la proposta és no gastar més d’un 50% d’allò que ingressem en les despeses del dia a dia.
Idealment el 100% dels nostres ingressos s’haurien de repartir de la següent manera: un 10% per a educació o formació; un 10% per a inversió; un 10% per a luxes; un 10% per estalviar i un 10% per a donació. La resta (efectivament, el 50%) és la quantitat de diners que podem gastar per això que anomenem ‘viure’: habitatge, alimentació, subministraments, roba, etc.
El delme educatiu
Els problemes de diners no es solucionen amb diners: els problemes de diners es solucionen amb idees noves. Per aquesta raó, aquest 10% del teu pressupost que t’aconsello que destinis a educació o formació és el que anomeno el delme educatiu. Com més complicada sigui la situació econòmica d’una persona, més importància té aquest delme educatiu en la seva vida. Perquè el que realment canviarà els seus resultats econòmics serà començar a fer les coses d’una altra manera, i per això es necessita primer pensar d’una manera diferent.
I això és una cosa que s’aconsegueix principalment gràcies a l’educació: una educació humanista que ajudi a tenir una mirada global del món i una educació pràctica que faciliti un coneixement aplicable per començar a generar resultats en la salut, les relacions i la vida professional i, com a conseqüència de tot allò anterior, en l’economia.
Quant estalvi?
La clau en l’estalvi està en aconseguir l’equilibri. Aquesta és una paraula important quan tractem els diners. Si estalvies massa et converteixes en un avar que només pensa en guardar per al futur. Si no estalvies res, et converteixes en un malgastador que només pensa en el present.
La quantitat adequada per a cada persona pot variar en funció de moltes circumstàncies, però de manera orientativa podríem dir que un 10% dels ingressos és una quantitat recomanable mínima.
Treu la calculadora i comprova per tu mateix el següent: una persona que amb un sou mitjà a Espanya (2.000 €/mes) estalviï el 10% dels seus ingressos durant 30 anys i els inverteixi al 7% (la rendibilitat aproximada mitjana de la borsa a Espanya en els últims anys) amb interès composat (reinvertint allò guanyat), podria jubilar-se pels seus propis mitjans.
Aquest és un escenari pessimista on aquesta persona decideix no aprendre res addicional sobre diners per millorar aquesta rendibilitat, on confia simplement en el creixement natural de la Borsa, i on no augmenta els seus ingressos amb els anys.
Ara imagina’t el que podria passar si a més aprengués alguna cosa per superar aquesta xifra del 7%. Això és el que podria ocórrer si decideix fer una cosa tan senzilla com estalviar només el 10% i res més.
