Fa 18 anys que la Kandy es va jubilar. Llavors, va canviar la toga per una motxilla. Va visitar 86 països en nou mesos i, quan va tornar a Espanya, ho va tenir clar: havia trobat la felicitat. Des d’aleshores no ha parat, fins al punt de guanyar-se el sobrenom de ‘iaia motxillera’.
Temps per conèixer el món
“On més viatjo és a l’Àsia, perquè és el que més m’agrada i on més gaudeixo. Allà hi ha molta pau”, explica la Kandy, i afegeix: “Faig uns sis viatges a l’any, d’entre 15 i 25 dies. Després torno a casa a descansar i per estar amb la família, i al cap de poc de seguida penso: ‘On podria anar, ara?’. I trio la destinació que més em ve de gust. La meva vida es resumeix en això: viatjar. Em produeix una alegria immensa, moltíssim entusiasme i il·lusió”.
Cándida García (o Kandy, com la coneixen els seus amics i familiars) va néixer a Íscar, un poble de Valladolid, i amb 20 anys es va traslladar amb els seus pares a Guipúscoa. Allà va començar a regentar un càmping, en una època en què a Espanya n’hi havia molt pocs. I a conèixer viatgers que arribaven en furgonetes i que feien la volta al món. “Jo pensava: això es pot fer?”, recorda. I va ser així com es va convertir en el seu objectiu.
Més endavant, va començar a treballar com a advocada i les obligacions laborals i familiars no li van permetre viatjar més enllà dels dies de vacances. “Però no tenia pressa, sabia que arribaria. Només havia d’esperar a la jubilació amb qualitat de vida i salut. I quan aquest moment va arribar, vaig decidir fer la volta al món per conèixer-lo, amb la idea de tornar a anar als llocs que m’haguessin agradat més”, explica.
L’últim viatge de la Kandy va ser a Myanmar i el següent serà a Sri Lanka. El lloc que coneix millor és l’Índia. “Ja hi he anat 22 vegades. Et pots imaginar com me la conec, per a mi és gairebé com un poble. Vaig a llocs del sud, poc turístics, i la gent em reconeix quan hi arribo. Em diuen ‘the Spanish Mum’. Són gairebé com la meva família”, comenta.
Actitud davant de la monotonia
Quan va tornar de fer la volta al món, la Kandy es va sentir cansada i fins i tot més prima. Reconeix que és una sensació que no l’ha abandonat des de llavors, però no la canvia per estar-se asseguda davant de la televisió.
“Ja ho deia la mare Teresa de Calcuta: ‘Prefereixo estar cansada que oxidada’. Per a mi, la monotonia de ser sempre a casa és horrible”, explica. “M’encanta que cada dia tingui una sorpresa. Si em quedo aquí, sé el que passarà, però quan estic de viatge sempre hi ha sorpreses. No hi ha res programat”.
Igual que la Kandy, molts jubilats aprofiten aquesta etapa de la vida per dedicar temps al que més els agrada o a aprendre alguna cosa nova. “No importa de quina activitat es tracti. N’hi ha tantes!”, els anima la Kandy. “Pots matricular-te a la universitat, fer senderisme, aprendre un idioma, pintar... De vegades exclamen: ‘Amb la meva edat?’. Però mai és tard per créixer. Tots tenim alguna il·lusió, i això és bonic. El que és horrible és dir: ‘Jo ja soc gran, ja he fet el meu camí’. És aleshores que un envelleix. Mentre tinguis un somni i una il·lusió, no envelleixes. Envellirà el teu cos, però el teu esperit i la teva manera de veure la vida no canvien. I fins i tot sembla que cada dia ets més jove”, afirma.
La jubilació, el moment per fer el que sempre has volgut
Si viatjar forma part de la teva llista de desitjos, hi ha un primer pas inevitable: atrevir-s’hi. “Diria a tots els que estan dubtant que esborrin la paraula ‘por’ del seu vocabulari i encara més de la seva ment”, diu la Kandy per explicar que no pots tenir por d’una cosa que no coneixes.
En tots els anys que fa que viatja, no ha patit un robatori ni una sol cop, i una vegada fins i tot li van tornar una cartera que s’havia oblidat en un restaurant amb més de mil euros. “El cambrer va buscar-me en diversos hotels fins que em va trobar”, explica. “I això que, en aquell país del sud-est asiàtic on era, aquesta quantitat pot correspondre a un any de sou”, assenyala.
El segon consell que dona la Kandy és contractar una bona assegurança de viatge. “Dona seguretat i, en cas d’emmalaltir, s’accedeix a bons centres mèdics i hospitals en qualsevol país del món”.
El tercer: portar poc equipatge. La seva motxilla no sol pesar més de tres quilos quan fa viatges de dues o tres setmanes. Quan va fer la volta al món, en pesava sis. “Acostumo a portar el que duc posat i alguna cosa de recanvi, i a la nit rento el que he portat de dia”, explica. “L’important és tenir en compte que a la majoria de països podem trobar de tot i més barat que a Espanya. Per això no cal portar coses ‘per si de cas’. Si necessito res, ja ho trobaré allà”.
Pel que fa als diners, la Kandy és clara. “Jo soc mileurista i amb els diners que tinc m’arriba per viatjar. El més car és el trajecte, que pot costar 600 o 700 euros, així que em queden 400 o 300 euros per gaudir la resta del mes”, explica. “En alguns països, com els asiàtics, tot és molt barat, i per això en tinc de sobra. Estalvio més diners viatjant que quedant-me a casa a Espanya”.
L’últim consell de la Kandy és tenir il·lusió. “El viatge cal gaudir-lo tres vegades. Preparant-ho, vivint-lo i recordant-lo”, diu. “Per a mi, viatjar és el més complet”.
Nous viatgers de motxilla
Els últims anys, la història de la ‘iaia motxillera’ ha motivat moltes altres persones a seguir el seu exemple i sortir a conèixer el món. Moltes no s’atreveixen a viatjar soles, tal com va fer la Kandy durant molts anys, de manera que l’acompanyen, animades per la seva experiència.
“En un viatge a l’Índia vaig conèixer una noia que em va parlar de la seva mare. Em va dir que li encantaria viatjar, però que no s’atrevia a fer-ho sola, així que la vaig convidar a ella i a unes amigues a acompanyar-me en el següent”, relata la Kandy. “Al final del viatge m’abraçaven i em deien que si no hagués estat per mi, no s’haurien atrevit mai a fer-ho. Des de llavors, acostumo a viatjar acompanyada”.
Normalment, escriu a la seva pàgina de Facebook ‘Kandy abuelita mochilera’ les dates i la destinació del seu següent viatge. I és estrany que faltin candidats per acompanyar-la.
