Aprèn quines són les principals claus de l’estalvi i descobreix a quina tipologia d’inversor pertanys tu: valent i arriscat o prudent i conservador?
Ets dels qui destinen, sistemàticament, un percentatge dels seus ingressos a l’estalvi a principis de mes? O dels qui estalvien de manera esporàdica quan, puntualment, els sobra alguna cosa?
De tipus d’estalviadors n’hi ha molts, però no tots saben fer-ho bé. “El primer coneixement bàsic és comprendre la importància de l’estalvi i entendre que el sacrifici que es fa en el present és un benefici que es tindrà en el futur. Per tant, es pot i s’ha d’aprendre a estalviar”, apunta Pau A. Monserrat, expert en finances personals i economista d’Enfintech.com.
Per a un primer habitatge, per a la jubilació, per als estudis dels fills o per tenir un bon matalàs financer del qual es pugui gaudir en el futur, una bona planificació és necessària. El primer que cal fer és plantejar-se per a què s’estalvia. Això permetrà conèixer l’horitzó temporal i, per tant, quant cal estalviar i de quina manera s’ha de fer per aconseguir els objectius desitjats.
“L’important no és la quantitat, sinó el percentatge. Cada mes, una part dels nostres ingressos ha d’anar a estalvi i inversió. Quina part? Depèn de les possibilitats de cada persona i família, però si estalviem menys del que podríem, anem per mal camí”, adverteix l’expert en finances personals.
Com una despesa més
Tenim tendència a veure l’estalvi com una cosa voluntària, fins i tot com una cosa que fem si ens sobren diners a final de mes, i ho hem de començar a veure com si fos una despesa més. La periodicitat i la constància són fonamentals per aconseguir un bon estalvi. “Més que estalvi, es tracta d’inversió, perquè, avui dia, amb tipus d’interès negatius, estalviar, en el sentit bàsic de la paraula, és perdre diners”, assegura Pau A. Monserrat. Si no invertim els nostres estalvis en un vehicle financer que superi la inflació i compensi el risc assumit, l’increment de preus acabarà reduint la nostra capacitat adquisitiva a mesura que passa el temps.
D’estalviadors a inversors. Aquesta és la transició que, per tant, hem de fer per fugir de velles pràctiques que ja no funcionen i poder rendibilitzar els nostres diners. “A més de saber estalviar, cal saber invertir aquest estalvi. No ens serveix de res fer un esforç a principis de mes per perdre diners”, explica l’economista. Hi ha certes normes que ens poden ajudar en aquesta empresa:
1. Conèixer les bases de l’estalvi i la inversió
Formar-se en productes financers de manera continuada, bé a través d’un assessor, bé a través de recursos a l’abast de tots. A Internet hi ha quantitats ingents d’informació d’aquesta mena: Iahorro, Rankia o Bloomberg, per exemple.
2. Saber que no hi ha rendibilitat sense risc
“No existeix el producte que ens dona una mica de rendibilitat a canvi de no arriscar el capital. Excepte en èpoques molt estranyes, com quan els dipòsits estaven per sobre de la inflació, el normal és que aquests productes tinguin una rendibilitat per sota de la inflació. Per tant, aquest producte que aparentment ens assegura el capital i ens dona una rendibilitat fixa no existeix, perquè aquest estalvi se’l menja la inflació”, explica Pau A. Monserrat.
3. Invertir en fons d’inversió de renda variable
El fons d’inversió és el producte en el qual la combinació fiscalitat-rendibilitat és millor. “No inverteix en fons de renda fixa perquè sap que, amb l’escenari que tenim de tipus d’interès 0, tan bon punt pugin una mica els tipus d’interès, la renda fixa caurà. I escull rendibilitat variable, si més no en un import molt important”, especifica l’economista. Després, la part que necessita tenir disponible la pot haver destinat a fons de renda fixa a curt termini. La diversificació és important.
Un cop establertes les bases de l’estalviador ideal (aquella persona està entre l’estalviador moderat i l’arriscat), t’atreveixes a identificar a quina tipologia pertanys tu?
- El molt conservador
És aquella persona que no està disposada a arriscar gens de capital i té els diners en un compte corrent o en un dipòsit. “L’estalviador impossible, l’anomeno jo. Donada la situació actual, no tan sols no guanya diners sinó que en perd: per més que els dipòsits tinguin una rendibilitat nominal d’un 2 o un 3 %, la inflació sempre, en termes generals i normals, és superior a l’interès nominal dels dipòsits. Hi ha un interès real negatiu”, explica l’expert en finances personals.
- El conservador
No vol invertir en borsa ni en productes de renda variable. Prefereix els dipòsits, els plans de pensions i els fons d’inversió, sempre de renda fixa, perquè pensa que així no assumirà riscos. “En situacions com l’actual, és més arriscada la renda fixa que la variable. Quan els tipus d’interès pugen, la renda fixa perd valor”, puntualitza Pau A. Monserrat.
- El moderat
Inverteix en fons d’inversió de renda variable i també mixtos (renda variable i renda fixa) i fins i tot es pot plantejar plans de pensions, no tan sols de renda fixa, sinó que també assumeixin una mica de risc. I sempre sabent que la rendibilitat fiscal que obté del pla de pensions, en la fase d’aportacions, la reinvertirà. “Aquest estalviador serà més o menys moderat depenent de la seva situació econòmica, de la seva edat i de si té família o no. Una persona d’edat avançada, que a curt termini necessitarà liquiditat, no arriscarà amb productes a llarg termini. En canvi, una persona de 25 anys arriscarà més, perquè a llarg termini sap que és possible que la inversió li surti més rendible”, diferencia l’economista.
- L'arriscat
No té por. Va directament als fons de renda variable a escala mundial. I, depenent del moment, en una zona geogràfica o una altra. Inverteix percentatges més alts del seu capital en opcions d’inversió que tinguin un nivell més elevat de volatilitat. I, com que sap que la borsa es caracteritza per les seves freqüents oscil·lacions, té un objectiu a llarg termini.
