Totes les llars tenen uns subministraments domèstics ineludibles, despeses fixes i variables de caràcter periòdic. L’aigua i l’electricitat sempre són entre elles, a les quals es poden afegir el gas, l’accés a internet i també les assegurances, l’alarma i altres subscripcions com l’streaming.
El nombre de subministraments continua augmentant a mesura que el model de pagament per serveis es consolida (lloguer d’habitatges, el carsharing, les oficines flexibles o el coworking, entre d’altres). Per aquest motiu, és fonamental negociar de forma periòdica aquests subministraments per estalviar cada mes.
L’estalvi en un subministrament es manté en el temps
Posem per cas el contracte actual de fibra a la llar (FTTH) amb un import de 50 euros mensuals, IVA inclòs. Si renegociar la nostra tarifa o trobar un preu millor en una altra companyia resulta interessant és perquè l’estalvi (posem que sigui de 5 euros) se sosté en el temps.
El mes vinent haurem estalviat 5 euros, el següent 10, i arribat el moment el temps dedicat a buscar ofertes (considerem-ho una inversió) haurà valgut la pena perquè ens dona beneficis en forma de despeses reduïdes. Aquest és el principal motiu per revisar de tant en tant els nostres contractes.
El calendari de negociació de subministraments
Una estratègia interessant a l’hora de negociar aquestes subscripcions és marcar-nos una data en la qual tornar a buscar ofertes. Com a exemple per no saturar-nos, podem programar centrar-nos cada sis mesos en un subministrament específic. Al gener mirarem la millor oferta de llum, al juliol d’internet, al gener de l’any següent una millor tarifa de mòbil, etc.
És una manera de no oblidar-nos de revisar els pagaments sense carregar-nos de feina ni estar permanentment buscant ofertes. També de donar temps a la negociació anterior per fer rendible el temps que hi vam invertir.
En seran l’excepció les ofertes que caduquen en una data determinada que alteri el nostre calendari. Per exemple, el descompte del 15% en la quota fixa de gas que durava un any.
Quins serveis podem negociar?
A l’hora de negociar els subministraments, convé tenir en compte què ofereixen i quant se’ns demana per ells. No tots els subministraments són iguals, i molts estan compostos d’una quota fixa a la qual se’n suma una de variable, o inclouen elements no negociables.
Per exemple, la tarifa plana de fibra a la llar pot negociar-se a la baixa reduint la velocitat (Mbps), però no té consum. L’electricitat pot negociar-se tant en potència com en consum —elements on podem fer un esforç i reduir-los—, o en el lloguer del comptador.
Les assegurances de la llar tenen tres components fixos (continent, contingut, i clàusules o cobertura) i cap de variable, mentre que els serveis de subscripció de televisió solen comptar amb un peatge per accés més el preu variable de continguts premium de pagament com a suplement.
Més serveis per menys diners
Si el nostre objectiu principal és l’estalvi, queda clar que buscarem que tant la quota fixa com la variable siguin tan baixes com sigui possible. Alguns serveis fan inviable la negociació (com Netflix i Spotify), mentre que d’altres sí que estan oberts a donar cert marge, com són les companyies de seguretat o telefonia. Per a aquells que sí que permetin la negociació, aquests podrien ser els objectius:
-
Abonar menys diners pels mateixos serveis.Augmentar els serveis prestats per la mateixa quota.Una combinació de tots dos que augmenti serveis i redueixi preu.
L’últim punt és l’ideal i hauria de ser la regla bàsica. D’altra banda, més serveis per una quota més alta no és una negociació dirigida a l’estalvi, encara que sol ser la postura per defecte del subministrador. Descobreix com ser un bon negociador aquí.
