“Ara no puc estalviar perquè tinc un sou molt baix; quan guanyi més, ho faré”. De ben segur que has sentit aquesta frase alguna vegada, o fins i tot l’has pronunciada tu mateix. De fet, s’ha convertit en un dels arguments més repetits pels espanyols per justificar per què no estalvien.
Però, segurament, també has vist que ascensos i augments de salari no es materialitzaven en aquest estalvi, sinó en més despeses. Això és el que Luis Pita, expert en estalvi de Preahorro.com i autor del llibre Ten peor coche que tu vecino (Ed. Lid) denomina el parany de la despesa creixent.
Què és la despesa creixent?
“El penúltim any de carrera vaig fer unes pràctiques com a enginyer. Em vaig proposar estalviar part dels diners, però no me’n vaig sortir. ‘Bé –em vaig dir–, tinc un salari molt baix; quan en tingui un de millor, estalviaré’. Quan vaig acabar la carrera, vaig començar a treballar en una empresa amb un bon sou. Saps quant havia estalviat dos anys després? Exactament el mateix: res de res”, recorda Pita.
“Guanyava més del doble, però també gastava més del doble, així que continuava arribant a final de mes amb el compte a zero”, il·lustra. Això és, precisament, el parany de la despesa creixent. I el pitjor de tot és que és hi caiem de forma totalment inconscient.
“És molt fàcil gastar diners quan en tens a la teva disposició”, relata l’expert. D’una banda, la ment humana està dissenyada per gastar ara i no més endavant. Busquem la recompensa immediata i ens costa ajornar les gratificacions. És el que les finances conductuals denominen el biaix del present.
Per això, “el més habitual és que la teva despesa s’adapti automàticament al teu nou salari. Tens més, gastes més, així de fàcil”. I el pitjor de tot és que en molts casos són despeses innecessàries. “Creem necessitats que abans ni tan sols ens havíem arribat a plantejar, com sopar en restaurants cars o menjar fora de casa tres vegades per setmana”, indica Pita.
D’altra banda, la societat t’empeny a consumir més i a buscar determinades facilitats a mesura que vas avançant en la teva carrera professional. Un càrrec important ha de conduir, vestir i viure d’una manera determinada que casi amb la seva responsabilitat. És l’anomenat efecte arrossegament o el biaix de la conveniència social i és molt difícil escapar-se’n. El problema és que tot això té un preu: la teva llibertat financera, la salut de les teves finances.
Resisteix-te a la despesa creixent
Caure en el parany de la despesa creixent és molt fàcil. Però evitar-la també ho pot ser. La clau és avançar-s’hi amb una resposta automàtica. Gastem més quan guanyem més, així que la solució és tan fàcil com estalviar un 80% del teu augment de sou.
“Si ja estàs a gust i content amb el teu nivell de vida, per què canviar-lo per gastar més en coses que no necessàriament et faran més feliç?”, assenyala Pita. La seva recepta és senzilla: no cremar tots els diners de la pujada i guardar-ne una part, aproximadament el 80%. La resta, un 20% d’aquest augment, “es pot utilitzar i gastar com a premi a la feina ben feta, que també és important”. Així, entrenes el teu cervell per estalviar sense adonar-te’n. Aquesta estratègia també la pots aplicar a la teva prima anual per estalviar i anar construint la teva llibertat financera.
Encara més enllà, pots fins i tot posar límit al parany de la despesa creixent sense una pujada de sou. “N’hi ha prou preestalviant o separant cada mes una part del salari a principi de mes”, explica Pita. Aquí pots veure com fer-ho de manera senzilla.
