Futur
3 min del teu temps

Com es prepara un pressupost familiar

Si una cosa no es mesura, no existeix. I estalviar sense tenir present quant es gasta és molt complicat. Per aquest motiu el pressupost familiar és la millor eina de què disposen les famílies per a l’estalvi a llarg termini. És una manera de reflectir les despeses i poder veure com es redueixen amb el temps.

Hi ha moltes formes de crear un pressupost i fer-lo servir per ficar diners a la guardiola. En aquest article plantegem tres maneres de fer un pressupost molt bàsic i també oferim diversos exemples a l’hora d’utilitzar-ne les dades i estalviar mes a mes.

Quatre mètodes per mesurar quant gastem

La despesa es pot mesurar com els diners que deixem de tenir. Sumar al que hi ha al compte del mes anterior (posem 234 euros) la nòmina (l’arrodonim en 1000 euros) i descobrir a final de mes uns 534 euros donaria una despesa de: 234 + 1000 - 534 = 700 euros. Aquest mètode, però, és molt poc precís.

Una de les millors maneres d’apuntar dades és fer un desglossament despesa per despesa com el que apareix al full de càlcul que es mostra més amunt (Excel, aquí plantilla) o al full de càlcul de Google (a baix, aquí plantilla). A més, si tenim les apps mòbils les podem portar amb nosaltres.

La major dificultat rau en el fet que cal recordar-se d’anotar la quantitat quan es fa la despesa i mirar de no crear gaires conceptes diferents. Val més apuntar conceptes agrupats i genèrics que serveixin per a diverses despeses.

També tenim la clàssica llibreta. No és un mètode gens tecnològic, però ens servirà per anotar les despeses a fi de comparar-les mes a mes. I aquí hi ha la clau del pressupost: apuntar les dades per millorar els nostres hàbits i poder plantejar l’objectiu del mes següent.

També podem fer ús d’aplicacions que van néixer per simplificar els nostres comptes, com ara Fintonic (Android i iOS), Controlar despeses (Android), Fudget (iOS) 1Money (Android) o Coinkeeper (iOS), entre d’altres. Totes funcionen com un balanç comptable senzill i ens ajudaran a fer comptes.

Fer servir el pressupost per controlar despeses

Un cop hem anotat durant mesos les nostres despeses, podem plantejar nous objectius d’estalvi. I aquí també hi ha diversos mètodes, com ara el de la reducció d’algunes partides o buscar hàbits alternatius.

Si durant els últims mesos hem gastat 12 euros en cafè i això suposa el 15% de les despeses (és un exemple inflat) ara ens podem plantejar reduir lleugerament aquesta xifra. Potser invertint en un termos per dur a la feina per estalviar aquests 1,5 euros diaris. Les despeses formiga són les que més destaquen en els pressupostos.

A més, sabent el que gastem mes a mes en gasolina, assegurança o manteniment del cotxe, podrem comparar aquesta despesa amb l’abonament de transport de la nostra ciutat.

Un altre exemple, relacionat amb sortir a sopar fora: podem veure si ens compensa organitzar sopars a casa nostra. O, sabent-ne l’import mitjà, si ens sortirà a compte demanar menjar a domicili. Uns quants euros d’estalvi de cada hàbit, sumats diàriament o setmanalment, aporten un estalvi important.

Ara bé, és difícil traçar plans sense tenir clara la direcció. Prendre decisions d’estalvi un cop coneguts els nostres hàbits de consum és més fàcil que partir de zero. Per aquest motiu, els pressupostos es comencen fent anotacions com les de dalt, encara que siguin en un quadern.

Desafiaments amb el pressupost familiar

Les taules dinàmiques que s’han mostrat a dalt poden espantar a primera vista, però no són gaire complexes. Tenen l’avantatge de combinar dades per oferir resultats sintetitzats. Què vol dir, això?

Que afegint altres conceptes, com ara etiquetes de “necessari” o “caprici” o les persones que fan la despesa, podrem configurar un pressupost que ens digui qui gasta més diners i en què per dissenyar plans d’estalvi familiars.

-Temes relacionats-