Viure de rendes és una realitat per a alguns, però, al marge de les persones amb grans béns heretats, darrere de l’acumulació de patrimoni hi ha molta feina. Si és el teu objectiu, descobreix les claus que hi ha darrere d’aquest esforç i com encaminar-te cap a aquesta posició amb les millors decisions financeres en cada etapa.
Estalvi, estalvi i estalvi
En primer lloc, per arribar a viure de rendes és necessari un considerable estalvi inicial i una acumulació de capital procedent de fonts d’ingressos com el sou i la rendibilitat de la inversió. Segons subratlla l’experta María José Aibar en el manual Finanzas personales: “És important destinar una quantitat mensual a generar un romanent, i començar com més aviat millor a generar un estalvi per a la jubilació”.
Per començar a acumular diners, es pot fer a poc a poc però de manera constant amb fórmules com l’estalvi automàtic, l’estalvi en la cistella de la compra (de fins a 1.063 euros anuals segons l’OCU) i fins i tot l’estalvi en els subministraments de la llar. Si volem aconseguir el nostre objectiu a més curt termini, també podem augmentar les quotes d’estalvi, per exemple, vivint només amb l’estrictament necessari i reutilitzant al màxim els béns personals.
A part de l’estalvi, també pot ser que s’obtinguin grans quantitats de diners en menys temps en cobrar, per exemple, una petita herència o una indemnització important. És en aquests moments que cal prendre una decisió sobre què fer amb els diners a llarg termini i valorar la possibilitat d’invertir-los en patrimoni.
Ha arribat el moment de comprar
Amb la voluntat que els diners estalviats es multipliquin per poder viure’n, amb tot el que s’ha acumulat al llarg d’anys es pot invertir en un bé immobiliari que aporti rendibilitat, com un pis o una plaça d’aparcament en una zona on hi hagi molta demanda i poca oferta.
Malgrat això, segons el professor de la Universitat de Barcelona Gonzalo Bernardos, l’evolució de qualsevol actiu, entre ells l’habitatge, té un caràcter cíclic, de manera que donen beneficis altament variables; per a ell, el que normalment separa l’èxit del fracàs és el moment de l’adquisició, que ha d’escaure’s al final d’una etapa recessiva o quan en comença una d’expansiva.
Per prendre la decisió encertada, cal assessorar-se i informar-se molt bé abans de comprar una casa, intentar comprar a bon preu (precisament a l’inici d’aquestes etapes recessives) i amb descompte, i tenir en compte uns quants consells sobre com fer la compra per no equivocar-se, ni pagar més del compte.
Si tenim estalviats gran part dels diners, el fet de no haver de sol·licitar una hipoteca farà molt més barat i àgil tot el procés de compra. Però perquè la nostra aspiració es compleixi, abans caldrà prendre una sèrie de decisions prèvies, com ara si es prefereix un habitatge nou o un de segona mà, trobar les zones més rendibles i amb major creixement, i decidir si serà un habitatge per estrenar o per reformar; tot això, amb la finalitat d’obtenir la major rendibilitat dels lloguers. Per a això, és molt útil conèixer els preus per zona.
Reformar i llogar
En el cas de no haver comprat un habitatge nou, pot ser que calgui posar-lo a punt per llogar-lo en condicions i poder demanar-ne una mensualitat que sigui optima. Una reforma pot costar-nos bastants diners si no es planifica adequadament; d’altra banda, són moltes les millores que podem fer nosaltres mateixos si disposem de temps suficient, com ara pintar les parets i netejar o bé col·locar un parquet nou, fet que representa un estalvi substancial.
Una vegada preparat l’immoble, també podem estalviar costos en la comercialització del bé immobiliari si apostem per anunciar nosaltres mateixos l’habitatge en els principals portals de lloguer i venda de pisos i per gestionar les visites.
D’altra banda, si s’acudeix a les agències immobiliàries cal tenir en compte, segons Bernardos, que en les fases recessives, quan escassegen els clients i hi ha molta oferta, és quan el preu de l’habitatge és més negociable, mentre que en les fases d’auge resulta més difícil aconseguir bons preus i opcions entre les quals triar.
Reinvertir el guany
A l’hora de triar el tipus d’immoble que es compra, és important tenir en compte l’equilibri futur de les finances personals i patrimonials, i que és millor tenir cinc lloguers petits que un de gran. Quan es reinverteixen els diners guanyats en altres immobles, també cal considerar la possibilitat que una de les propietats deixi d’estar llogada, de manera que sempre serà més segur tenir diversos immobles llogats que només un de molt gran. En altres paraules, segons José M. Marín i Gonzalo Rubio a Economía financiera (Ed. Antoni Bosch), invertir en diversos projectes permet diversificar el risc davant d’una mateixa rendibilitat esperada.
Renunciar a la feina
Si ho convertim en un cicle continu, aquest estalvi ha de permetre’ns en menys de deu anys tornar a comprar barat un altre immoble i dur a terme la mateixa operació de reforma i lloguer (si fos necessari). D’aquesta manera, podrem continuar engrandint el patrimoni personal fins que els beneficis que proporcioni ens permetin deixar de treballar per compte d’altri.
El càlcul que indica quan és possible renunciar a la feina ha de tenir en compte tant els ingressos mensuals que suposen totes les rendes com les despeses personals. Depenent de la ciutat i del nivell de vida de cadascú, es pot establir en 15.000 euros a l’any, encara que en segons en quines zones no és possible per menys de 30.000 euros anuals.
Una vegada dins de la fase de viure de les rendes i després d’haver deixat l’ocupació complementària, serà important distribuir els ingressos i procurar diversificar-los, per exemple, invertint-ne una part en borsa i accions. L’objectiu és aconseguir llibertat financera i que una determinada quantitat de diners continuï creixent a través de les inversions amb estalvi actiu.
