Construccions que gràcies a la seva configuració i orientació arquitectònica permeten satisfer les necessitats climatològiques dels seus habitants. Això és el que són les cases bioclimàtiques. I es basen en l’optimització dels recursos que proporciona l’entorn.
Formen part d’un nou concepte arquitectònic basat en la necessitat de crear construccions més eficients, sostenibles i respectuoses amb el medi ambient, entre les quals hi ha també les cases ecològiques i els habitatges energèticament eficients o cases passives.
Les edificacions bioclimàtiques volen donar el màxim confort a partir de l’ús d’especificacions tècniques i materials i, sobretot, tenint cura de l’orientació de l’habitatge per aconseguir una temperatura ideal, amb un consum energètic pràcticament nul, tant a l’estiu com a l’hivern.
Quins en són els beneficis principals?
Els diversos avantatges d’aquestes construccions estan despertant un interès creixent i un augment de la demanda de les edificacions bioclimàtiques.
Entre els beneficis principals, destaquen un considerable estalvi energètic, un clar augment del confort i qualitat de vida dels seus habitants, i beneficis relacionats amb la salut, com una major presència i contacte directe amb la llum solar. A més, l’ús de ventilacions naturals creuades evita haver d’instal·lar sistemes d’aire condicionat, fet que redueix notablement l’aparició d’al·lèrgies o migranyes. Finalment, hi ha una evident disminució de l’impacte mediambiental, que donarà lloc a un entorn sense contaminació.
Per beneficiar-se de tots aquests avantatges, serà necessari aplicar les especificacions següents:
- Fer un estudi exhaustiu del clima i l’orientació de l’habitatge per rendibilitzar al màxim la captació de radiació solar durant els mesos d’hivern, i per aprofitar les ombres per protegir i refrescar els diferents ambients durant els mesos més calorosos de l’any. Per aconseguir-ho, és necessari projectar la construcció amb la façana i la zona amb més finestrals orientades al sud (sud-sud-est i sud-sud-oest), i tenint en compte que l’orientació oest és desfavorable, la menys productiva.
- Aïllament tèrmic d’alt impacte. Triar un aïllament tèrmic adequat permet reduir el consum d’energia fins a un 30%, atès que fa disminuir la pèrdua d’escalfor a l’hivern i fa que augmenti a l’estiu. En el cas de l’arquitectura bioclimàtica, el gruix recomanat de l’aïllant tèrmic hauria d’oscil·lar entre els 15 i 20 cm, en funció de la zona en què s’edifiqui i les seves condicions climàtiques específiques..
- Finestres amb altes prestacions. Per aconseguir una eficiència energètica alta, resultarà imprescindible triar i instal·lar adequadament finestres de primera qualitat, ja que gran part de la pèrdua d’escalfor (entre el 25% i el 30% del consum de calefacció) es produeix per deficiències en aquest tipus de tancament.
- Eliminació dels ponts tèrmics. Els ponts tèrmics són les juntes entre materials de característiques diferents que creen un trencament de la continuïtat de la capa aïllant, i que fan perdre l’escalfor concentrada dins d’un habitatge. Per això, en dissenyar un habitatge bioclimàtic caldrà projectar capes d’aïllament contínues, sense interrupcions, una opció que permetrà mantenir la temperatura adequada a l’interior, sense gaires pèrdues.
- Estanquitat. En segellar les unions entre els diferents materials de la construcció, s’aconsegueix crear un efecte d’estanquitat que evita les filtracions d’aire no desitjades, de manera que també s’impedeix l’entrada de pols i altres al·lergògens i així s’aconsegueix un aire filtrat amb baixa concentració de diòxid de carboni.
Aquests cinc factors són la base per construir un habitatge més eficient gràcies al baix consum energètic, més sostenible i més rendible a mitjà termini, atès que el sobrecost inicial, en comparació amb una edificació convencional, s’amortitza a tot estirar en 10 anys.
La ventilació, un factor imprescindible
Un sistema de ventilació apropiat permet conservar les temperatures ideals a l’estiu i l’hivern, a més d’afavorir la salut ambiental. Per això, als habitatges bioclimàtics és necessari dissenyar una ventilació estratègica que combini la ventilació natural, la ventilació convectiva i, quan el disseny de l’edifici ho fa possible, la ventilació convectiva en golfes.
La ventilació natural és la que es produeix en obrir les finestres de l’habitatge per crear corrents d’aire. Perquè aquesta ventilació es pugui dur a terme, serà necessari instal·lar finestres en façanes oposades, sense elements que obstaculitzin el flux d’aire i en façanes transversals a la direcció dels vents dominants, analitzats en el procés d’estudi de la climatologia.
D’altra banda, la ventilació convectiva és la que es produeix quan l’aire calent ascendeix i és reemplaçat per l’aire fred. En dissenyar una estructura amb obertures a la part superior de l’habitatge, l’aire calent pot ascendir amb més força, de manera que es renova amb major facilitat.
Cal tenir en compte que la pèrdua d’escalfor a l’hivern i l’excés d’escalfor a l’estiu es produeixen a través de la teulada de la construcció. Per evitar-ho, i si el disseny del projecte ho permet, és recomanable crear una obstrucció a manera de tap entre l’últim pis i la teulada de l’habitatge, com si es tractés d’unes golfes, de manera que es reduiria aquesta transferència d’escalfor. Per evitar la concentració d’escalfor de la ventilació convectiva de les plantes inferiors, és convenient obrir registres a les golfes que possibilitin la renovació de l’aire, encara que durant els mesos més calorosos de l’any serà imprescindible que es mantinguin tancats.
Disseny dels habitatges bioclimàtics i impacte paisatgístic
A més dels aspectes esmentats, el tipus d’arquitectura té un paper clau en la construcció dels habitatges bioclimàtics. Per norma general, l’arquitectura bioclimàtica suposa un mínim impacte en el paisatge, és a dir, que no resulta visualment invasiva en l’entorn.
El disseny d’una casa bioclimàtica influeix també en el consum d’energia, per la qual cosa aquest tipus d’habitatges es construeixen amb materials naturals i ecològics i solucions constructives de geotèrmia, amb una forma regular, compacta i d’una altura determinada que permet la ventilació adequada dels interiors i l’aprofitament total de l’energia natural que proporciona el clima de la zona en la qual es projecta l’habitatge. Sota aquestes premisses indefugibles, és possible gaudir d’una casa bioclimàtica d’arquitectura tradicional o contemporània.
L’arquitectura bioclimàtica s’ha convertit en una de les solucions constructives que fa possible reduir la contaminació, gràcies a l’optimització i explotació dels recursos naturals i l’energia que proporciona l’entorn, minimitzant l’impacte ambiental i la petjada de carboni.
