Els metres quadrats més exclusius d’Espanya són a Formentera (Illes Balears), on vil·les i xalets se situen un rere l’altre a tocar de platges de sorra blanca. Es tracta de la zona més cobejada per compradors amb un alt nivell adquisitiu, que veuen en aquest entorn idíl·lic una oportunitat de trobar habitatges únics.
A Espanya, les poblacions amb els preus de venda d’habitatge més alts tenen en comú construccions luxoses, entorns atractius i una alta qualitat de vida assegurada. I, a més, gaudeixen d’un mercat estable que no s’ha vist afectat per la crisi de la COVID-19.
Pot interessar-te: El mercat de l’habitatge, com ha canviat amb la COVID-19?
Formentera, una illa exclusiva amb platges paradisíaques
A l’agost del 2020, d’acord amb les dades del portal immobiliari Idealista, el preu mitjà d’habitatge en venda a Espanya era de 1.735 euros per metre quadrat. Però, en les zones més exclusives, aquest preu es va arribar a multiplicar per quatre.
És el cas de Formentera, que encapçala la llista d’Idealista dels 25 municipis més cars per comprar un habitatge a Espanya. A l’illa, el preu mitjà per metre quadrat va arribar a l’agost als 7.643 euros, un valor molt per sobre de la mitjana nacional i de la mitjana de les Illes Balears, que se situava llavors en els 3.060 euros per metre quadrat.
Aquesta illa del Mediterrani, la menys poblada de l’arxipèlag balear, és el millor exemple per il·lustrar l’exclusivitat dels municipis més cars. “Les persones que compren una casa a Formentera són, majoritàriament, estrangeres i amb un poder adquisitiu alt o molt alt”, explica Felip Portas, soci de MA Formentera Houses. Entre altres qualitats de la zona, destaca “la mida petita de l’illa, una marca turística molt potent a l’esquena i platges que any rere any es posicionen entre les millors del món”.
D’acord amb Portas, la majoria dels habitatges es destinen a usos de segona residència i vacacionals. Fins fa pocs anys el mercat el compartien, sobretot, compradors nacionals i italians, però recentment s’ha vist un canvi de tendència: “Està entrant amb força el mercat francòfon, francesos, belgues i suïssos, amb un interès que va en augment”, explica.
Un dels motius que explica els elevats preus en aquest enclavament és, a més del seu entorn privilegiat, el fet que l’oferta és molt limitada. “És un lloc molt petit amb molt poques propietats”, assenyala Portas. “El mercat de l’oferta no dona per a més, ja que no hi ha sòl urbà per fer-hi noves construccions. La majoria són cases disseminades pel territori, i hi ha també molt de sòl rústic”. De fet, l’illa forma part del Parc Natural de Ses Salines, que també inclou Eivissa, motiu pel qual s’apliquen també mesures especials de protecció. Per exemple, l’única manera d’accedir-hi és amb vaixell des de Dénia (Alacant) o Eivissa, i només s’hi poden utilitzar cotxes i motos amb l’autorització prèvia del Consell Insular.
Entorns privilegiats i qualitat de vida
Les tres localitats que segueixen Formentera en la llista de municipis més cotitzats també són a les Illes Balears. Es tracta de Deià (Mallorca), amb un preu de venda de 5.909 euros per metre quadrat; Sant Joan de Labritja (Eivissa), amb 5.165 euros per metre quadrat, i la ciutat d’Eivissa, amb 4.910 euros per metre quadrat.
“Els cinc municipis més cars d’Espanya a l’hora de comprar un immoble tenen en comú una oferta d’habitatge limitada, en què abunden habitatges exclusius com vil·les i xalets, unida a limitacions geogràfiques que impedeixen que aquesta oferta creixi els anys vinents”, remarquen els experts d’Idealista. Pel que fa a les Illes Balears, cal afegir-hi un entorn únic de clima mediterrani, que garanteix la qualitat de vida al llarg de tot l’any.
Altres comunitats autònomes espanyoles que apareixen a la llista de les regions més cares són el País Basc, Catalunya i la Comunitat de Madrid. La primera acull la cinquena localitat més cara, Sant Sebastià (Guipúscoa), on el metre quadrat arriba a una mitjana de 4.818 euros.
La capital donostiarra gaudeix d’un entorn dinàmic amb una bona situació socioeconòmica, a més de bons serveis, seguretat i una ubicació a tocar de la costa i la natura. En aquest cas, un gran percentatge dels habitatges es destinen a primeres residències. “Entre la demanda nacional destaca la preferència per la primera residència, sobretot en el cas de la ciutat de Sant Sebastià o d’Eivissa”, expliquen a Idealista.
El sisè lloc de la llista l’ocupa Vaquèira (Lleida), amb un preu de 4.793 euros per metre quadrat. La representació madrilenya ocupa el dotzè lloc amb la capital, que va aconseguir un preu per metre quadrat de 3.687 euros a l’agost.
Un mercat poc afectat per la COVID-19
Durant l’últim any, i segons les dades d’Idealista, el preu mitjà de venda s’ha mantingut estable a les Illes Balears. Des de MA Formentera Houses assenyalen que tampoc han notat un canvi en els preus arran de la crisi de la COVID-19: “No hem identificat una baixada de preus, però tampoc es va donar l’any 2008”, assegura Portas. “Amb aquestes últimes crisis hem detectat que, com que Formentera és un lloc petit i exclusiu i depèn de clients amb un poder adquisitiu molt alt, les crisis l’afecten poc”.
Independentment d’això, Portas preveu dos escenaris per als mesos vinents: un en el qual més propietaris comencin a vendre habitatges perquè les conseqüències de la crisi els han tocat de prop, i un altre radicalment diferent en el qual creixeran els compradors que busquen una residència de luxe en un entorn únic per evadir-se de la situació derivada pel coronavirus..
“En aquest últim grup hi ha persones que tenen poder adquisitiu per permetre’s una casa a l’illa, en un lloc de baixa prospecció del virus, on poden venir a fer un hipotètic futur confinament o a teletreballar”, explica. “Ja hem tingut demanda d’aquesta mena de compradors durant l’estiu”.
Pel que fa a la resta de localitats, cal esperar a veure si la tendència canvia. “Es tracta de localitats que per les seves característiques i encant sempre estan entre els municipis més cars d’Espanya. Els mesos vinents podrem comprovar si les conseqüències de la crisi sanitària afecten el preu dels seus habitatges de manera lleu o abrupta”, indiquen els experts d’Idealista.
En el Podcast de Banc Sabadell, Anna Gener, CEO de Savills Aguirre Barcelona, valora la situació i reconeix que actualment hi ha certa paràlisi en el sector immobiliari perquè l’univers de compradors s’ha reduït. A les zones que tenen una demanda “robusta i consistent”, com Barcelona o Madrid, els preus no han canviat de manera substancial. En el futur, tot dependrà de com evolucioni la crisi sanitària. El retorn al ritme de comercialització que hi havia abans de l’esclat de la pandèmia dependrà de la situació econòmica, que influeix directament en la seguretat que senten els ciutadans respecte als seus ingressos, i de les condicions dels préstecs hipotecaris.
