Estalviar un euro al dia equival a 365 euros a l’any. Els comptes es fan ràpid i, tot i que es tracta d’una quantitat no massa elevada, pot suposar una enorme diferència davant de qualsevol imprevist. És especialment rellevant si ens fixem en les últimes dades del Banc d’Espanya que posen de relleu que els espanyols estalviem fins a un 60% menys que la mitjana de les famílies de l’eurozona.
Els espanyols consumeixen més i estalvien menys. En concret, el 2018 la taxa d’estalvi no va arribar al 5% de la renda bruta disponible, molt per sota del 12% de mitjana dels nostres veïns europeus i més lluny encara dels alemanys, que pràcticament quadrupliquen la nostra capacitat d’estalvi amb un 18,4%, seguit dels holandesos, amb el 16,3%. Però els espanyols no només estalviem poc sinó que ho fem de manera poc eficient.
Noves fórmules d’estalvi
En minvar la capacitat d’estalvi de la ciutadania, han sorgit diverses fórmules d’estalvi domèstic que posen de relleu que no importa tant la quantitat sinó el sistema, i que serà el temps el que marcarà la diferència entre l’èxit i el fracàs. Són fórmules d’estalvi a l’abast de qualsevol butxaca i on el mètode és clau. Una d’elles (la més senzilla si és possible) consisteix en estalviar un euro al dia, tots els dies de l’any sense excepció.
No hi ha cap misteri ni hi ha gat amagat i la quantitat estalviada (365 euros) pot servir per fer front a algun imprevist, donar-se un caprici o realitzar una compra elevada (per exemple, unes ulleres, una ortodòncia, uns bitllets d’avió o pagar la tornada a l’escola) sense comprometre les finances del mes. O servir de base per seguir estalviant la mateixa quantitat al llarg dels anys. Una ajuda bàsica però clau per evitar, per exemple, sol·licitar un microcrèdit.
El mètode dels 365 dies
Un nivell més és que el requereix el mètode d’estalvi dels 365 dies. El període és el mateix (365 dies) però la quantitat és notablement més alta: seguint aquest mètode d’estalvi es pot arribar a estalviar fins a 1.456 euros. El funcionament és senzill i consisteix en estalviar un euro el dilluns, dos euros el dimarts, tres el dimecres, i així fins al diumenge. Al final de cada setmana, en sumar les quantitats diàries (1 + 2 + 3 + 4 + 5 + 6 + 7), l’estalvi puja a 28 euros i cada setmana el compte es posa a zero.
Si ho multipliquem per 52 setmanes que té l’any, els comptes surten sense necessitat d’haver realitzat un gran desemborsament, sinó fruit del mètode i la constància. Es tracta d’un mètode senzill que juga amb quantitats petites i progressives que en cap cas (7 euros és el màxim diari) suposen un desgavell per a l’economia diària familiar i que, altrament, pot alleugerir l’estrès financer com ho faria una paga extra.
Control de despeses
Aquest any ha sortit a la palestra també un altre mètode, el Kakebo: procedent del Japó, on utilitzen aquest sistema de control de despeses. En la pràctica no és més que un llibre de comptes de despeses domèstiques però aquesta espècie d’agenda en la qual es registren les despeses i els ingressos ha causat furor. Certament, l’estalvi no és una acció, sinó una conseqüència del balanç que l’usuari va realitzant mes a mes, i l’ajuda a millorar els seus comptes.
Un altre mètode d’estalvi porta el nom de Harv Eker, autor del llibre que descriu un sistema d’estalvi que, a diferència dels anteriors, es realitza per avançat en distribuir la quantitat de diners que s’ingressa mes a mes de la següent manera: 55% per a necessitats bàsiques (rebuts, lloguer, alimentació…), 10% per a l’estalvi, 10% destinat a formació i desenvolupament personal, 10% per a inversions a llarg termini (com ho seria un viatge o un cotxe), 10% per a oci, 5% per a donatius.
Mètodes n’hi ha molts però la clau de l’estalvi, està en la capacitat de dur aquesta acció a terme de manera sostinguda en el temps. És a dir, que no estalvia qui més té o qui pot disposar-ne en un moment determinat, sinó qui persisteix. De res serveix reduir despeses si no promovem un estalvi sistemàtic i continuat que permeti disposar d’un coixí a llarg termini.
