Les carteres d'inversió que es regeixen sota els principis mediambientals, socials i de bon govern (ESG, sigles d’environmental, social and governance en anglès) superen ja el bilió de dòlars en actius d'empreses respectuoses i amb projectes certificats de cada un dels seus tres criteris. Xifra equivalent a la mida de les economies d'Indonèsia o Mèxic. Un fenomen que s'ha reactivat durant la pandèmia. Només entre l’abril i el juny d'aquest any, període que va registrar un espectacular rally alcista dels mercats de capital després de la davallada de les setmanes inicials de la propagació global de la COVID-19, els moviments inversors cap a aquest tipus d'actius van superar els 71.100 milions de dòlars.
Els analistes comencen a creure que l'aposta del mercat per les empreses que avancen cap a la neutralitat energètica i l'economia verda, amb polítiques socials i transparència corporativa, ha arribat per quedar-se. Entre altres raons, perquè disposen d'un ampli marge per créixer. Les carteres vinculades a objectius ESG són encara una porció reduïda dels 41 bilions de dòlars que atresoren els fons d'inversió a tot el món. És a dir, han deixat de ser testimonials després del coronavirus. O dit d'una altra manera, han arribat per quedar-se. Si bé l'examen de qualificació inversora a les empreses amb projectes ESG és cada vegada més exigent.
Per a Federico Servetto, director d'Estratègia de Clients de Banc Sabadell, són diverses les forces que impulsen aquest canvi: una nova regulació nacional i europea, un sistema financer que facilita la inversió en productes amb millors ràtios ESG i una societat cada vegada més sensibilitzada amb la destinació i l'ús que fan les companyies dels recursos. Els inversors busquen que les seves decisions tinguin impacte sense renunciar a la rendibilitat i, en aquest context, els criteris ESG s'han posicionat com una eina útil per fer realitat aquesta nova demanda.
APRÈN MÉS SOBRE EL TEMA: Accedeix de manera gratuïta al contingut formatiu ’Invertir de forma sostenible i rendible’ i amplia els teus coneixements sobre la matèria amb el guiatge dels millors experts.
Els criteris ESG defineixen unes bones pràctiques en la gestió de les empreses i unes mètriques per poder analitzar-les, seguir-les i valorar-les. Amb l'objectiu de verificar si una companyia, en concret, compleix amb aquests requisits, hi ha organitzacions que estudien les empreses i els atorguen una qualificació creditícia, una nota ESG, d'acord amb les seves activitats dels últims anys. Dues de les més reconegudes són MSCI i Sustainalytics. La majoria són de companyies de cotització pública i presenten resultats trimestrals i auditats. «En conseqüència, la informació que s'analitza és recent i contrastada. Quan invertim en un fons diversificat, la qualificació ESG que obtindrem provindrà de les qualificacions ESG de les empreses que es trobin en cartera», explica Servetto.
Per aconseguir accedir a informació oficial corporativa determinant per redirigir les carteres d'inversió, Morgan Stanley revela tres passos fonamentals que ajudaran a valorar els riscos i les oportunitats, fins i tot abans que l'empresa faci públiques les seves dades rellevants en aquests tres principis rectors. Hi ha vies per fer-ho. Matthew Slovik, director de Finances Sostenibles Globals d'aquesta entitat, recorda que les companyies elaboren una llista de prerequisits als seus informes corporatius sobre creixements d'ingressos, expansió de mercats o gestió interna que anticipen les previsions de beneficis i l'aportació dels assumptes sostenibles en els plans estratègics de les empreses. Així com informació dels seus balanços comptables, on es poden trobar valors d'ofertes públiques de vendes (IPO), mitjançant les quals es posa al mercat algun actiu financer societari o, de manera més precisa, si els vehicles de les empreses utilitzen carburants nets o fòssils.
Pot interessar-te: La rendibilitat de la inversió socialment responsable
Tres passos cap a la informació preferencial, que no vol dir privilegiada
La informació precisa «és un factor que cada vegada estan reconeixent més els inversors en el seu objectiu de reduir els riscos i incrementar els seus beneficis sota els criteris ESG», explica Melissa James, directora gerent de Global Capital Markets a Morgan Stanley. Les companyies s'han conscienciat de la conveniència d'aportar formulacions amb certificació corporativa sobre els seus negocis sostenibles, els seus projectes amb finalitat social i sobre la resistència dels seus models de negoci i la seva gestió interna. Perquè d'ells depèn que el mercat conegui la seva capacitat de creació d'ocupació, la seva productivitat o la qualitat de la seva marca i la seva reputació empresarial. I en aquest sentit —explica— «hi ha un pont que connecta les expectatives inversores i el moment de la divulgació de dades ESG per part de les companyies».
- Integració de la sostenibilitat a la finalitat corporativa. Els inversors han de ser conscients que la informació ESG de les empreses és una missió que distingeix la gestió tradicional, merament funcional, de l’adaptada als temps futurs, i que s'ha d'ajustar al significat que marquen als seus plans estratègics. Amb implicacions per a accionistes, empleats, consumidors i reguladors. I amb el propòsit de generar, primer, i maximitzar, després, el valor de la seva acció, mitjançant la integració de criteris ESG. Endinsar-se en les anàlisis de l'impacte que les inversions, els projectes i els costos d'aquests serveis sobre temes com la lluita contra el canvi climàtic, els canvis socials o l'execució dels seus comptes de resultats ja ha passat a ser indispensable.
- Identificació de riscos i oportunitats. Accedir a dades a l'etapa primerenca d'aquesta informació rellevant contribueix a analitzar fidelment la visió dels inversors i, al mateix temps, a determinar les prioritats sostenibles d'una empresa. L'adopció de la guia d'estàndards internacionals de la Sustainability Accounting Standards Board (SASB) proveeix les empreses d'un protocol uniforme i adequat de subministrament de les dades que reclamen els inversors. Encara que també haurien de considerar les normes de la Global Reporting Initiative, que inclou les expectatives a stakeholders, i el ventall de recomanacions de la Task Force on Climate-related Financial Disclosures. Start-ups i pimes haurien de valorar la contractació d'experts per prioritzar la informació adreçada a certificar les seves accions ESG. Per a les de major dimensió, haurien d’acudir a consultories per formalitzar convenientment les estratègies sostenibles.
- Autenticitat comunicativa. Els inversors, en la seva presa de decisions, han de conèixer si una empresa és o no eficient a l’hora de plasmar de manera oficial els seus criteris ESG a partir dels dos punts anteriors. Per, a continuació, determinar si les dades són consistents i comparables, una responsabilitat que recau a la política de comunicació de cada companyia. Comprovar si és propensa a emetre notes corporatives internes, si els seus directius participen en la transmissió d'aquesta informació en canals externs. Gairebé el 90 % de les firmes de l'S&P 500 publiquen informes destinats a inversors. La demanda creixent d'aquests criteris en els mercats ha d'incentivar les empreses a culminar aquest repte informatiu. I els inversors a exigir dades precises i en temps real.
Pot interessar-te: Escolta el Podcast de Banc Sabadell amb Isabel Garro, sòcia fundadora i CEO de 3A4B
