Comprar una casa és una de les decisions econòmiques més importants de la vida d’una persona. Hi ha molts tipus d'habitatge, des d'habitatges lliures de primera o de segona mà a habitatges de protecció oficial. A més de la tipologia, la ubicació i el preu solen ser els dos factors que més condicionen l'elecció. Però, cada vegada més, cobren importància les característiques pròpies de l'immoble.
QUINS TIPUS D'HABITATGE HI HA?
- Què és un habitatge lliure?
Els habitatges lliures són aquells que pertanyen a empreses o particulars i que al construir-se no han rebut cap tipus d'ajuda del sector públic, per la qual cosa el seu preu de venda es regeix per la llei de l'oferta i la demanda.
Dins el grup dels habitatges lliures, hi ha habitatges nous i de segona mà.
· Habitatges lliures d'obra nova. Tenen l'avantatge que el comprador pot entrar a viure directament al pis o a la casa, ja que, per norma general, no serà necessari realitzar reformes i les instal·lacions, els materials i el mateix disseny són més actuals, eficients i de més qualitat que en un immoble de segona mà. Aquest tipus d'habitatge està gravat amb l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA), que suposa un 10 %. A més, solen comptar amb zones comunitàries i serveis que fan que les despeses de comunitat siguin més elevades. Pel que fa al preu, acostuma a ser més elevat (sobretot si la compra no es realitza sobre plànol) i a no ser negociable.
· Habitatges lliures de segona mà. Entre els avantatges de comprar un habitatge lliure de segona mà destaca que el preu sol ser inferior i negociable en comparació amb el dels immobles d'obra nova. Aquests habitatges es graven per l'Impost de Transmissions Patrimonials (ITP), que se situa entre el 6 % i el 10 % sobre el seu preu i que s'abona a la comunitat autònoma on s'ubica l'habitatge. Malgrat que sovint requeriran fer-hi reformes, aquestes revaloren de forma considerable l'immoble.
- Què és un habitatge protegit?
Els habitatges protegits o HPO (habitatges de protecció oficial) compten amb finançament públic. El seu preu, per tant, és més assequible que el dels habitatges lliures, ja siguin d'obra nova o de segona mà. Els HPO compleixen unes característiques específiques, com ara les dimensions, que oscil·len entre els 70 i els 90 m2, i el preu màxim de venda o de renda, calculat i imposat per l'Administració a través de la «qualificació provisional», que s'atorga abans del projecte, i la «qualificació definitiva», duta a terme després de la seva finalització.
Entre els avantatges d'un habitatge HPO es troben un preu més baix i la possibilitat de beneficiar-se d'ajuts financers que proporciona l'Estat i les comunitats autònomes. Per contra, un habitatge de protecció oficial s'ha de destinar a domicili habitual del comprador i no es pot vendre lliurement fins que no hagi passat un termini marcat per l'administració corresponent, que sol situar-se entorn als 10 anys.
És possible comprar o llogar un habitatge protegit, però quins són els requisits per accedir a un habitatge HPO?
- Ingressos. Els ingressos dels compradors o inquilins no han de superar uns màxims establerts per l'Administració. L'IPREM (Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples), un índex emprat a Espanya com a referència per a la concessió d'ajuts, subvencions o el subsidi d'atur, fixat anualment pel Consell de Ministres, indica que el 2021 l'ingrés màxim dels sol·licitants correspon a 6.778,80 euros l'any.
- No tenir un habitatge lliure en propietat.
- Registre. Estar inscrits en un registre públic de demandants d'HPO, gestionat per cada regió.
- Ajuts. No haver aconseguit ajuts en finançament públic d'habitatges en els últims 10 anys.
- Primera concessió. No haver rebut una concessió d'un HPO amb anterioritat, llevat que es demostri que es tracta d'un habitatge inadequat per a les circumstàncies familiars o personals.
A més, hi ha habitatges protegits de règim especial, reservats per a persones amb ingressos familiars anuals que no superin en 2,5 vegades el salari mínim interprofessional. També existeixen les promocions públiques autoconstruïdes o habitatges promoguts, la construcció de les quals està impulsada pel mateix beneficiari, que generalment ha de ser propietari del solar en el qual s'edificarà l'habitatge.
Finalment, hi ha els habitatges de preu taxat (HPT), que no han estat qualificats com a habitatges protegits, són nous o usats, amb més d'un any des de la seva construcció i als quals s’hi pot accedir amb préstecs específics qualificats, ajudes i subvencions.
TIPUS I CARACTERÍSTIQUES DELS HABITATGES
Amb un mercat immobiliari que resisteix l'impacte de la COVID-19, la recuperació de l'activitat i uns preus que es mantenen estables, quines són les tendències que marquen la cerca d'un nou habitatge?
- Habitatges unifamiliars i immobles amb zones comunes
Durant el primer semestre de 2021, la demanda de compra de xalets ha crescut un 150 % respecte al mateix període de l'any anterior, segons el cercador immobiliari Lacooop. Les restriccions a la mobilitat imposades per frenar els contagis per coronavirus han impulsat l'interès per aquest tipus d'habitatges, amb espais amplis, lluminositat, així com per aquells amb zones comunes. Aquesta tendència que va començar l'any 2020 s'ha mantingut també durant el 2021. Segons les dades del Col·legi de Registradors de la Propietat, Béns Mobles i Mercantils d'Espanya, durant el primer trimestre d'aquest any els habitatges unifamiliars van ocupar el 21 % del total de compravendes, el tercer resultat més alt de la sèrie històrica.
Pot interessar-te: Habitatge a Espanya: on és més barat i més car comprar?
- L'obra nova, a l'alça
Segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), la demanda d'habitatges de nova construcció va pujar un 18 % al juny respecte al mateix període de l'any anterior. En comparar les cerques d’immobles d’obra nova i de segona mà, s’observa que la proporció d'usuaris que busca únicament habitatge nou i descarta comprar un immoble de segona mà ha passat del 18 % registrat l'any passat al 21 % aquest any, segons dades de Fotocasa.
Les raons d'aquest augment de l'interès pels habitatges de nova construcció també s'expliquen, en part, per l'esclat de la pandèmia. Les conseqüències derivades d'aquesta crisi han elevat el temps que les persones conviuen a casa seva, passant a desenvolupar-hi el seu treball o fer-hi esport, entre altres activitats. Tot això fa que els compradors busquin immobles amb unes característiques determinades que són més fàcils de trobar en els habitatges nous que en les de segona mà.
Pot interessar-te: L'obra nova, una aposta a l'alça
- La importància de l'eficiència energètica
Una altra de les conseqüències derivades de la COVID-19 ha estat l'augment per la conscienciació sobre l'eficiència energètica. Per aconseguir aquesta eficiència, els habitatges han d'estar construïts amb materials sostenibles, que millorin l'aïllament de les cases, i amb més protagonisme del consum de les energies renovables i l'avenç cap a l'autosuficiència energètica. Tot i que comptar amb un habitatge sostenible suposa un increment en els costos de construcció, aquesta inversió es rendibilitza gràcies a l'estalvi en el consum d'energia.
Més enllà dels habitatges d'obra nova, també és possible aconseguir que un immoble ja construït sigui més sostenible. La reforma de les llars perquè siguin més eficients i respectuoses amb el medi ambient també ha augmentat en l'últim any. I en aquest punt serà de gran impuls el Fons Europeu Next Generation EU, ja que el Govern destinarà 6.820 milions d'euros a la rehabilitació d'habitatges a Espanya procedents del programa europeu.
Pot interessar-te: Desgravacions fiscals i ajuts per a la rehabilitació energètica d'habitatges
