La telemedicina es pot definir com la prestació de serveis d'atenció mèdica per part dels professionals de la salut que utilitzen tecnologies de la informació i comunicació (TIC) quan la distància és un factor important, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Un estudi realitzat per l'Associació Mèdica Americana (AMA) revela que prop del 75% de les visites que es realitzen a metges o serveis d'urgències "són innecessàries o es podrien fer de manera segura i efectiva per telèfon o videoconferència".
En aquest context, aquest servei, que estava vivint un auge durant els últims anys, s'ha disparat arran de la COVID-19 per diverses raons. Un d'ells, evitar el col·lapse dels hospitals amb consultes que es poden atendre via telemàtica. Un altre factor dels que més impuls està donant a aquest tipus d'atenció a distància és la por dels mateixos pacients a anar als centres en un entorn de pandèmia.
Aquesta accelerada ha permès redescobrir el gran potencial i la increïble utilitat que té la telemedicina. No només per a l'agilització dels processos, sinó perquè els pacients, independentment de la seva ubicació, tenen l'oportunitat d'accedir als millors professionals, fet especialment sensible en les zones rurals o que pateixen de despoblació.
De fet, s'espera que aquesta tendència, que ha florit durant aquests mesos, no pari de créixer a escala mundial. Si des de Frost & Sullivan estimen un creixement del 60% aquest any 2020, des de Research and Markets esperen un augment del 80% durant aquest mateix període. De la mateixa manera, aquests experts projecten taxes de creixement per als pròxims cinc anys properes al 40%. Per altra banda, des de CB Insights ressalten com la telesalut ha experimentat nivells rècord de finançament en el primer trimestre de l'any, i ha superat els 1.500 milions de dòlars.
Entre els seus principals avantatges en destaquen la reducció dels temps en l'accés a l'atenció sanitària especialitzada (en general les consultes són de menor durada que les presencials), evitar el desplaçament dels pacients amb els consegüents beneficis pel que fa a l'estalvi de temps i de diners, l'augment de les consultes que es duen a terme o la disminució de les llistes d'espera (que es poden arribar a reduir fins en 30 dies amb l'ús de la telemedicina segons diversos estudis).
Et pot interessar: Digitalització de la societat: com serà el consumidor post-covid-19
Augmenta l'interès a Espanya
Arran de les dades ofertes per l'últim estudi de Cigna, 'COVID-19 Global Impact', gairebé el 60% dels espanyols optaria per accedir a consultes mèdiques en línia si ho pogués fer, un percentatge molt superior al 48% registrat el gener d'aquest mateix any. Sobre això, sis de cada deu enquestats assenyalen que el seu principal ús seria realitzar consultes mèdiques sobre patologies o símptomes lleus, com ara refredats, mals d'estómac o erupcions cutànies.
A més, la possibilitat d'obtenir prescripció de receptes, comptar amb assessorament pel que fa a especialistes metges, accedir a teràpia psicològica en línia, realitzar el seguiment de patologies cròniques o millorar l'estil de vida serien els altres usos principals de la telemedicina per als espanyols.
Et pot interessar: La salut, la proximitat i la sostenibilitat guiaran al nou consumidor
Sobre això, segons l''Estudi sobre la consulta de salut virtual i els seus beneficis pel sistema sanitari' liderat per Barcelona Health Hub, en les últimes dècades el sistema sanitari espanyol, tant públic com privat, ha realitzat importants inversions en les TIC.
Malgrat que el potencial de desenvolupament i utilització de les aplicacions de salut digital a Espanya encara és gran, alguns estudis comparats a escala internacional situen Espanya en el grup de països amb un índex més alt de maduresa digital en el sector sanitari. Aquest indicador s'ha d'interpretar en termes relatius. No indica necessàriament que el sistema sanitari espanyol, públic i privat, tingui una excel·lent posició digital, sinó que, en termes comparats, Espanya se situa en millor posició que altres països europeus.
Això sí, com posa de manifest l'estudi, la consolidació de la consulta de salut virtual a Espanya només pot tenir èxit amb la col·laboració de tots els agents del sistema. S'han de produir canvis normatius (a Espanya, actualment el diagnòstic i la prescripció realitzats sense visita presencial prèvia no són acceptables èticament), financers i organitzatius que facilitin el seu fiançament i és important que tant professionals sanitaris com pacients participin en aquesta transformació.
Qualitat Espanya
Les empreses que ofereixen serveis tecnològics en l'àmbit de la salut estan en auge i Espanya és un bon exemple de l'alta qualitat que poden proporcionar com posen de manifest les següents plataformes 'made in Spain'.
És el cas de DyCare i la seva aplicació ReHub per a pacients amb problemes musculoesquelètics. Aquesta eina, la primera solució de teràpia de recuperació digital del món, permet una rehabilitació en remot, amb plans personalitzats que poden ser monitorats a distància per un metge o un fisioterapeuta.
També destaca Elma Care, que combina una assegurança de salut integral amb consultes mèdiques a distància. A través de la seva app, es pot fer un seguiment de l'historial clínic, consultar les prescripcions mèdiques, o rebre assessorament d'especialistes cada dia de la setmana.
En el cas de mediQuo, s'ofereix un servei en línia de consultes mèdiques les 24 hores del dia. Amb més de 600.000 usuaris, la crisi de la COVID-19 ha augmentat la demanda en més d'un 150%. Precisament, un estudi elaborat per mediQuo mostra que el 76% de la població utilitza Internet per buscar informació relacionada amb la salut, abans i després d'anar al metge i més del 50% dels sanitaris utilitzen WhatsApp com a canal de comunicació amb els seus pacients.
Per la seva banda, Mediktor recull els símptomes del pacient a partir d'un qüestionari de preguntes i, amb un algoritme basat en intel·ligència artificial, realitza un diagnòstic de la malaltia, pronostica el nivell d'urgència i l'especialitat mèdica a la qual el pacient s'ha de dirigir. L'empresa assegura que el seu sistema encerta en el 91% dels casos i que, a diferència d'altres plataformes, està provat clínicament.
Una altra de les plataformes que permet atendre malalties a distància és Psious. A través de la realitat virtual ajuda a tractar trastorns psicològics com l'acrofòbia (por a les altures), l'agorafòbia (por als espais oberts) o l'aerofòbia (por a volar). Compten amb més de 70 experiències dissenyades.
En l'àmbit de la fertilitat femenina despunta WOOM. Aquesta app completament personalitzada, ajuda a optimitzar les possibilitats d'aconseguir un embaràs. A més d'oferir consells, permet compartir dubtes i experiències amb altres usuàries.
Et pot interessar: 'Mindfulness': per què, si ho apliques a la feina, pot portar la teva empresa a l'èxit
