Gairebé tres mesos. Aquest va ser el període que va durar l’estat d’alarma imposat a Espanya arran de la crisi sanitària, i que va suposar una aturada considerable en l’activitat econòmica del país. Una de les conseqüències principals n’ha estat el minvament d’ingressos en famílies i empreses, que, en l’anomenada ‘nova normalitat’, busquen la manera de remuntar.
No en va, ni tan sols les rebaixes estan salvant el comerç al detall. Segons una enquesta de la Confederación Española de Comercio (CEC), la primera setmana de rebaixes (oficialment va arrencar l’1 de juliol, encara que enguany, i arran de l’estoc acumulat, moltes empreses van decidir avançar-les a mitjan i finals de juny) va registrar una caiguda de la facturació d’entre un 20 i un 30 % respecte al mateix període de l’any anterior.
Xifres que confirma Pulso, l’eina de Banc Sabadell que, a partir de les interaccions amb terminals de punt de venda (TPV) del banc, permet analitzar en temps real l’evolució econòmica. Si filtrem els resultats d’aquesta eina pel sector ‘Roba’, podem apreciar que l’activitat comercial segons el pagament amb targetes a Espanya dels últims set dies representa el 83 % del mateix període de l’any anterior. Tanmateix, si ho comparem amb les dades de fa 30 dies, el percentatge és del 77 %. Això apunta a una tímida recuperació relacionada amb l’inici de la temporada de rebaixes.
Aquesta difícil situació ha fet que un 30 % de les pimes a Espanya no hagin aconseguit mantenir actius els seus negocis a conseqüència de la COVID-19, segons un informe de Facebook elaborat en col·laboració amb el Banc Mundial i l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE).
En aquest sentit, els negocis que sí que han pogut continuar s’han hagut d’adaptar a les exigències higienicosanitàries imposades pel Govern, com ara el control de la capacitat del local, la implantació de dispensadors de gel hidroalcohòlic, l’adequació de l’espai per mantenir la distància de seguretat i la desinfecció del mobiliari i les instal·lacions. Tot això ha suposat un cost afegit, al mateix temps que les vendes han caigut en picat.
Què és la ‘taxa COVID’?
Arran d’aquesta situació i amb l’objectiu d’intentar pal·liar els efectes de la pandèmia, alguns negocis com ara clíniques dentals, perruqueries, tallers, botigues i bars estan cobrant l’anomenada ‘taxa COVID’. Es tracta d’un suplement que apareix reflectit en la factura i amb el qual es busca contrarestar les despeses a què han hagut de fer front per reobrir els seus establiments (des d’elements de protecció del personal, com ara mascaretes i guants, fins a la instal·lació de mampares de metacrilat). Per tant, la idea és que aquest extra, que pot anar dels 0,50 als 30 euros, compensi aquestes despeses del negoci.
Això sí, la denominació de taxa és incorrecta. Com explica Eugenio Ribón, diputat 3r de la Junta de Govern de l’ICAM i president de l’Asociación Española de Derecho de Consumo, “aquest terme és un tipus de tribut, que només és aplicable quan la prestació de serveis o la realització d’activitats es fa en règim de dret públic. Això vol dir que aquesta taxa no pot ser establerta ni traslladada al consumidor per un bar, restaurant, perruqueria o qualsevol altre negoci, a iniciativa pròpia, si no té una cobertura legal específica”.
Per a Javier Santacruz, professor de l’Instituto de Estudios Bursátiles (IEB), “la ‘taxa COVID’ no és una conducta generalitzada. S’està produint en activitats o sectors concrets on hi ha poder de mercat i, per tant, dominància a l’hora de fixar preus. Al capdavall, és una pujada de preus per més que es disfressi de taxa”.
Segons les dades de la Federación Nacional de Asociaciones de Trabajadores Autónomos (ATA), la facturació dels autònoms el 2020 representarà, de mitjana, la meitat que el 2019. Així mateix, dels autònoms que ja tenen el seu negoci en actiu, només el 12,1 % afirmen que la seva activitat funciona al 100 %, mentre que el 72,4 % expliquen que ho fan, com a màxim, al 50 %, segons l’enquesta duta a terme per l’ATA entre el 12 i el 14 de juny.
D’altra banda, Lorenzo Amor, president d’aquesta federació, indica que “amb la desescalada les empreses es van activar, però a partir del 15 de juny l’ocupació s’ha mantingut o fins i tot ha descendit, una cosa no habitual en aquesta època de l’any i que marca una tendència preocupant”.
Et pot interessar: L’empresari defensa el seu paper com a generador de benestar
És legal cobrar aquest suplement?
Aquest nou suplement ha aixecat suspicàcies sobre si és legal aplicar-lo. Per a Rubén Sánchez, portaveu de FACUA – Consumidores en Acción, “és tan il·legal com cobrar un concepte a part perquè ha calgut fer reformes per resoldre problemes de barreres arquitectòniques o perquè el propietari d’un restaurant ha hagut de comprar camises noves als cambrers. El que és legal és cobrar un preu final pel producte o servei que es ven. Per tant, si s’ha de complir una norma que obliga, per exemple, a comprar mascaretes per als empleats, aquesta quantitat que s’incrementa de cost, que en qualsevol cas és petita, es pot repercutir, però sempre en el preu final del producte”.
I aquest és precisament el quid de la qüestió. L’obligatorietat. A diferència d’una altra mena de recàrrecs, com ara el suplement per rebre el servei d’un restaurant en una terrassa, les noves condicions higienicosanitàries són de compliment obligat i en realitat no impliquen cap servei per al client.
“Cal advertir de la seva il·legalitat, ja que la desinfecció o les mesures profilàctiques de prevenció són un cost que ha d’assumir l’empresari per imperatiu normatiu i és improcedent traslladar-lo al consumidor, atès que com a clàusula contractual fer-ho seria contrari al que estableix l’article 89 TRLGDCU, que impedeix la imposició a l’usuari tant de despeses que corresponen a l’empresari com de béns o serveis no sol·licitats”, explica Eugenio Ribón. I al mateix temps, continua, “es pot incórrer en una infracció dels articles 4.1 i 5.1.c de la Llei de competència deslleial, pel fet d’induir el consumidor a creure que es tracta d’un concepte de previsió legal que ha d’assumir”.
En aquest sentit, des de FACUA – Consumidores en Acción van instar el Ministeri de Consum a pronunciar-se sobre aquesta pràctica i van enviar un comunicat en el qual es recull que “la inclusió d’aquestes despeses de manera desglossada en una factura podria ser considerada una clàusula abusiva [...], ja que es tractaria de la imposició al consumidor i usuari d’un servei no sol·licitat i no susceptible d’acceptació o rebuig per part seva, fins i tot havent-lo informat abans; pot ser considerada una pràctica constitutiva d’infracció administrativa en matèria de protecció al consumidor i, per tant, sancionable”.
A què s’enfronta llavors el comerciant? Ribón indica que no tan sols hauria de tornar a l’usuari l’import cobrat per l’anomenada ‘taxa COVID’, sinó que també s’exposa a sancions lleus, que “van acompanyades de multes de fins a 3.005,06 euros i si, segons la posició en el mercat de l’infractor, el grau d’intencionalitat, la generalització o la reincidència, la infracció es considerés greu, la multa podria arribar als 15.025,30 euros”.
D’altra banda, el consumidor, amb el tiquet com a element de prova, ho pot denunciar davant l’autoritat de consum de la comunitat autònoma. A banda que el consumidor pot recuperar els diners, com indica Rubén Sánchez, “la denúncia pot comportar l’obertura d’un expedient sancionador i, si finalment s’aplica, l’empresa pagarà per la multa una quantitat molt més elevada que la que hagi pogut ingressar mitjançant ‘taxa’”.
A Espanya, la limitació de preus és excepcional i només s’aplica sobre productes i serveis determinats de primera necessitat. En conseqüència, “l’empresari pot fixar el preu que consideri adequat, i el consumidor pot optar per un altre proveïdor de béns o serveis que li ofereixi condicions més bones. Ens enfrontem a un escenari complicat per a tothom: empresaris i consumidors. Tanmateix, la clau de la reactivació requerirà necessàriament recuperar la confiança del consumidor, que s’aconseguirà tant amb mesures de prevenció adequades com amb un comportament lleial i sense abusos. El consumidor que se senti maltractat o a qui imposin suplements indeguts buscarà altres opcions en la competència. És moment de cuidar el client i prestar-li atenció, no d’espantar-lo”, argumenta Eugenio Ribón.
Et pot interessar: Com tornar a connectar amb els clients després de la crisi
