Vivim en l’era de les dades i de la hipertransparència. Cap empresa pot romandre en un segon pla, callada i reactiva, quan se li reclama que participi activament en l’àmbit social, ja sigui amb accions relacionades amb la responsabilitat social corporativa (RSC), a través de les interaccions comunicatives que rep per mitjà de les xarxes socials i internet o, simplement, pel paper molt més participatiu dels diferents stakeholders, especialment els consumidors, que demanen cada vegada més un diàleg immediat i directe amb les entitats.
En aquest context, els informes corporatius cada vegada han anat guanyant més pes en els últims anys, com a eines útils i eficaces per explicar a tercers el valor d’una entitat i el seu grau de confiabilitat. Però les noves demandes dels diferents grups d’interès, inclosos els reguladors i els supervisors, estan afavorint una revisió contínua dels pilars bàsics sobre els quals se sustenten els estàndards corporatius d’informe (reporting) perquè incloguin nous elements, en principi intangibles i de mesurament molt complicat, com són la sostenibilitat o les polítiques d’RSC.
D’acord amb l’estudi «Survey of Corporate Responsibility», de KPMG, aquests paràmetres inèdits d’anàlisi afavoreixen a les empreses una millor comprensió de riscos potencials, no necessàriament financers, però que afecten el negoci. A més, proveeixen els directius i gestors de més elements de coneixement per a la presa de decisions en entorns d’incertesa, com el que actualment s’està vivint a escala global a conseqüència de la crisi sanitària. Les dades, de moment, confirmen la tendència imparable de la convergència dels informes corporatius cap a la inclusió d’aquests criteris de sostenibilitat i RSC. No en va, segons els resultats de l’estudi de KPMG, el 87 % de les companyies espanyoles més capitalitzades ja inclouen en aquests documents l’anàlisi d’informació no financera. També es confirma el creixement a tot Europa de l’elaboració d’aquests informes mitjançant els criteris de l’International Integrated Reporting Council (IIRC), entitat que s’ocupa de vetllar per l’homogeneïtzació d’aquesta classe d’estàndards, i cada vegada perd més pes el marc més tradicional que delimita la Global Reporting Initiative (GRI).
Et pot interessar: El compromís social de les empreses guanya encara major protagonisme durant la crisi
Suport des de Brussel·les
Fa uns quants anys, es va aprovar la Directiva 2014/95/UE sobre divulgació d’informació, que trasllada als consells d’administració la responsabilitat sobre si la informació no financera que s’inclou en els informes corporatius és fiable. Un any més tard, el Consell d’Estabilitat Financera va afirmar que el canvi climàtic era un risc tant per al teixit productiu com per al sistema financer en el seu conjunt, i va crear el Grup de Treball sobre Divulgació Financera relacionada amb el Clima (TCFD, per les sigles en anglès), de cara a intentar fomentar que les entitats treballin de manera contínua en millorar la informació que ofereixen sobre aquest tipus de riscos.
Aquestes iniciatives europees, complementades amb l’aprovació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides i, en el cas particular d’Espanya, amb el Pla d’acció nacional d’empreses i drets humans, confereixen un panorama certament ampli sobre la importància creixent (i imparable) dels criteris ESG a l’hora de valorar i analitzar qualsevol empresa. De fet, aviat s’aprovarà al nostre país la Llei de canvi climàtic i transició energètica, el primer esborrany d’avantprojecte de llei de la qual es va enviar fa uns dies a les Corts.
Et pot interessar: Així són les inversions que recompensen les empreses responsables i sostenibles
Els principis d’integració dels informes corporatius
L’IIRC, en col·laboració amb el Corporate Reporting Dialogue, ha presentat recentment un informe sobre la transparència i la rendició de comptes, en què desenvolupa els set principis clau per a tot informe corporatiu que tingui un enfocament empíric: materialitat, integritat, precisió, equilibri, claredat, comparabilitat i confiabilitat. De fet, el text assegura que, atès que els stakeholders ja no tenen un caràcter passiu, sinó que participen activament en el diàleg fluid amb les empreses, cal establir mecanismes de governança d’alta qualitat per a «empoderar» totes les parts interessades i que puguin influir en el canvi de l’organització.
En aquest sentit, segons un estudi de Deloitte, aquest tipus de documents és el principal instrument de generació de confiança per part de les empreses cap a reguladors i inversors i, només actuant proactivament i incorporant en el seu relat elements no financers que estan a primera línia de les tendències i demandes socials (com la reducció d’emissions, els drets humans i els ODS, o les polítiques d’inclusió i integració), evitaran convertir-se en espectadors passius de com aquests stakeholders i altres grups d’interès posen en dubte la seva capacitat d’identificar riscos i oportunitats que podrien afectar el seu negoci, i en treuen les seves pròpies conclusions pel seu compte.
Per aconseguir una integració eficaç dels informes corporatius amb les necessitats de comunicació i accés a la informació dels principals subjectes que es veuen afectats per les empreses, tant l’OCDE com el G-20 han establert diferents documents de recomanacions, que es poden sintetitzar en cinc idees clau:
- Un tractament equitatiu i veraç de tots els subjectes interns i externs relacionats amb l’organització.
- L’aposta per la transparència implica que s’han de divulgar dades i confirmar fonts sempre que sigui possible.
- S’han d’establir canals fluids de comunicació entre el govern corporatiu i els grups d’interès, propiciats a través dels informes.
- L’empresa ha de proporcionar un marc eficaç i efectiu d’inclusió dels temes clau que interessen als stakeholders, com la sostenibilitat.
- El consell d’administració és responsable del que contenen els informes corporatius i les seves possibles conseqüències.
Com integrar els principis de sostenibilitat en un informe
Segons l’estudi anual d’EcoAct España «Estado del Reporting de Sostenibilidad de las grandes empresas cotizadas», les organitzacions amb més aportació qualitativa als criteris ESG no són aquelles que més activitats duen a terme en aquestes àrees o que hi inverteixen més diners, sinó les que, a més de fer-ho, intenten innovar i diferenciar-se de la resta per generar el màxim impacte possible.
En aquesta línia, des de la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial creuen que és prioritari que qualsevol entitat es marqui uns objectius molt clars del que vol comunicar a l’exterior en un informe d’aquestes característiques, ja que, de manera gairebé automàtica, comença a generar-se un vincle entre la gestió de riscos amb nous models potencials de negoci relacionats amb tot el que té a veure amb la sostenibilitat.
Des de Nacions Unides consideren que per aconseguir l’èxit en aquesta tasca només hi ha una possibilitat: establir unes mètriques eficaces, com en qualsevol altre àmbit de l’empresa, i analitzar periòdicament els resultats sota estrictes termes d’eficiència i rendibilitat.
Et pot interessar escoltar les claus sobre sostenibilitat en temps de coronavirus amb Oriol Guimerà, dissenyador estratègic i de productes, al podcast de Banc Sabadell.
