L'Organització Mundial de la Salut (OMS) va qualificar el maig del 2019 la síndrome del treballador cremat, conegut com a burnout, com una patologia física o mental relacionada amb l'ocupació. "És una síndrome derivada d'un estrès crònic al lloc de treball que no s'ha gestionat amb èxit", assenyalava al seu diagnòstic, i feia ressaltar tres dimensions: l'esgotament, l'augment dels sentiments negatius i la reducció de l'eficiència professional. No obstant això, no serà fins al 2022 que aquest problema laboral entri de facto a la Classificació Internacional de Malalties de l'OMS i, així, se li donarà visibilitat i es facilitarà el reconeixement de baixes per malalties relacionades amb l'àmbit professional.
La pandèmia de la COVID-19 ha transformat tots els aspectes del dia a dia de les persones: des de com es desplacen fins a com han canviat les seves oficines habituals per despatxos a casa en el marc del teletreball. Aquesta metamorfosi tan brusca, però, també està deixant la seva empremta en la salut física i, sobretot, mental dels treballadors, que s'anticipa com un dels principals danys col·laterals i a llarg termini després de l'actual crisi sanitària. Segons el primer estudi global sobre l'impacte psicològic de la COVID-19 en la salut dels treballadors, fet per la consultoria Affor, el 68,8 % dels empleats espanyols tenen mal de cap amb freqüència, el 84,7 % pateix alteració de la son i el 86,2 % confessa sentir nerviosisme, irritabilitat o tensió.
El teletreball estalvia temps en el trasllat a l'oficina i permet a moltes persones gaudir d'una flexibilitat amb la qual no comptaven abans, però dificulta la separació d'espais i de temps professionals i personals i fa més difícil la desconnexió. L'últim estudi de Cigna, titulat COVID-19 Global Impact, destaca que el nombre de treballadors espanyols que estan sempre atents i disponibles en línia en el que es defineix com la cultura de l'always on se situa en un 74 %. El teletreball ha fet més difícil que “l'adeu” en sortir de l'oficina signifiqui el final de la jornada laboral. Un 44 % dels espanyols reconeixen, a més, que els és més complicat desconnectar ara durant els caps de setmana que abans de la irrupció de la pandèmia.
Pot interessar-te: Dret a la desconnexió digital: què és i per què és tan difícil respectar-lo en temps de la COVID-19
Tot això, unit a la incertesa generada per la crisi de la COVID-19, a la dificultat de conciliar la vida personal, a la fatiga pandèmica o a la sensació de soledat que de vegades comporta treballar des de casa, ha fet que el 45 % dels empleats en actiu reconeguin patir estrès laboral. Es tracta d'11 punts per sobre dels nivells detectats un any enrere durant les setmanes del confinament. "L'estrès és un dels principals factors de risc per a la salut física i mental del segle xxi", assenyala Ana Romero, directora de Recursos Humans de Cigna Espanya.
Causes del burnout i com prevenir-lo
Cada vegada són més les organitzacions que inverteixen més recursos en el benestar mental dels treballadors i que premien la gestió emocional a l'hora de buscar nous candidats. El burnout és el graó final d'una cadena de situacions que acaba prenent el control de la persona en detriment de la seva salut mental, de la seva motivació laboral, de l'ambient de treball i de la productivitat de l'empresa. Per això, la clau és identificar-lo i prevenir-lo a temps.
En aquest procés per mantenir l'autoestima i la destresa laboral és crucial que la comunicació entre empleats i supervisors flueixi de manera natural i freqüent per evitar malentesos i fomentar l'intercanvi d'idees i la sensació de pertinença, especialment en els temps marcats pel distanciament social.
També hi juga un paper molt important la relació entre companys. Els espanyols passen de mitjana 36,6 hores setmanals desenvolupant les seves activitats professionals; motiu pel qual l'ambient que es respira a la feina té una especial rellevància en la constància i motivació. Tanmateix, a Espanya regna un entorn laboral optimista en què el 79 % dels ciutadans diuen tenir una bona relació amb els seus companys d'empresa i un 67 % amb els seus superiors.
Tot i que el 51 % reconeix no tenir oportunitats per créixer professionalment dins de la seva companyia, el que pot fer augmentar la complaença i la falta d'interès. D’aquí que sigui important comptar amb estratègies de motivació i de conciliació, així com d'equips de recursos humans especialitzats en la gestió del personal.
Pot interessar-te: Digitalització i gestió de persones, els principals reptes per a les empreses en la nova realitat
Un altre punt a tenir en compte de cara al món post-COVID-19 és com gestionar la reincorporació física a l'entorn laboral. En un retorn a l’antiga normalitat, que no es donarà, té importància la posada en marxa d'una estratègia per adquirir de manera progressiva els antics hàbits i rutines en un moment en què la telenormalitat s'ha imposat i el contacte amb companys i clients és, a més, un híbrid molt més virtual.
Estratègia de salut mental
L'aïllament, la manca de contacte físic, els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) o els problemes físics associats als canvis d'hàbits en l'àmbit laboral són una amenaça per a la salut mental dels ciutadans. Per això, el Govern d'Espanya ha anunciat que una de les seves prioritats serà actualitzar Estratègia de Salut Mental. El líder de l'Executiu ha assenyalat recentment que les converses amb les comunitats autònomes ja han començat per posar aquest full de ruta en marxa "en breu", ja que és "un dels grans desafiaments" que deixa el coronavirus. El seu objectiu serà proporcionar assistència en aquest camp de forma universal, de qualitat i adaptada a la salut mental, que amenaça ser la "pandèmia" del futur.
Pot interessar-te: La realitat virtual, gran aliada de la salut mental
