Sis de cada 10 espanyols volen fer reformes a casa seva després del confinament provocat per la COVID-19, segons l’Asociación Nacional de Distribuidores de Cerámica y Materiales de Construcción (ANDIMAC). A més, el percentatge d’interessats a millorar els seus habitatges a Espanya supera en 10 punts la mitjana de la Unió Europea i, d’aquesta manera, arriba al 61 % de les llars del nostre país. Aquesta predisposició més gran es pot explicar per la durada i la rigidesa de les mesures de confinament imposades a Espanya, cosa que ha obligat els espanyols a romandre més temps a casa.
Gastem més en bricolatge i parament de la llar que abans de la crisi sanitària. En els mesos de juny i juliol, aquest ha estat el sector amb la segona quota més alta de mercat segons el rànquing de Pulso, l’eina de Banc Sabadell que, a partir de les interaccions amb terminals de punt de venda (TPV) del banc, permet analitzar en temps real l’evolució econòmica. Així mateix, la por dels rebrots i, per tant, d’un segon confinament està impulsant actuacions relacionades amb les piscines, els aires condicionats i la jardineria, com demostren les dades d’ANDIMAC, que, a més, situen les terrasses i els espais oberts i recreatius entre les preferències principals per als habitatges espanyols per a després de la COVID-19.
Les dades de la patronal mostren que el nombre de persones que s’han interessat a conèixer l’estat de manteniment de casa seva gairebé s’ha multiplicat per quatre. Les obres més freqüents se solen fer en cuines i banys, però enguany s’augura un nombre important de reformes per agençar les llars per passar-hi les vacances. Però també per teletreballar, amb obres dedicades a reduir l’excés de sorolls, les humitats o les pèrdues de temperatura.
Et pot interessar: COVID-19: nous reptes del sector immobiliari
Espais més oberts i a l’aire lliure
Recuperar l’antiga terrassa coberta, unir la cuina amb el menjador, renovar el balcó... El coronavirus ha portat molts canvis a la població, però entre els més importants es pot destacar la necessitat de sentir-se més lliure. Les terrasses, els jardins i les piscines s’han convertit, d’aquesta manera, en els grans protagonistes de qualsevol habitatge. Tant és així que, segons el XXI Informe sobre el mercado de la vivienda de Tecnocasa, després del confinament, la majoria de les persones que busquen comprar una casa incorporen el balcó com a requisit bàsic.
Així mateix, també és tendència unir estances per donar més continuïtat als espais i augmentar la sensació d’amplitud. La cuina que s’obre al menjador o fins i tot el menjador que connecta directament amb la terrassa, per aconseguir espais més extensos. Però el confinament també ha posat sobre la taula la importància de la privacitat i la transformació dels espais. En aquest context, els espanyols s’han trobat amb la necessitat de delimitar ambients de manera flexible, com a substituts dels envans tradicionals. Un exemple en són els mobles barrera com ara un sofà o una consola, jugar amb la doble alçària, els paravents, les portes corredisses…
D’aquesta manera, el menjador i el dormitori han pres més importància que mai. El primer ha passat a ser l’estança multiusos: practicar ioga, fer jocs per als més petits de la casa o mirar una pel·lícula en família. D’aquí ve la importància de la distribució dels mobles, pensant sempre que aquesta distribució pugui ser dinàmica i adaptar-se fàcilment a les necessitats dels habitants. D’altra banda, el dormitori ha deixat de ser només el lloc de descans per convertir-se també en l’espai on teletreballar o on evadir-se de la resta de la casa. Per això és important que aquests llocs, que la majoria de vegades són més petits, disposin de mobles multiusos, bona llum i absència de sorolls.
Llars més sostenibles i connectades
Un altre dels elements que s’han constatat en passar més temps que mai a casa és l’augment de la factura dels subministraments. Davant la impossibilitat de reduir determinades despeses, són molts els qui s’han plantejat com fer les seves llars més sostenibles. I és que vivint en una llar sostenible, per exemple de 90 m², es redueix entre un 40 i un 80 % el consum energètic. Per això, és important, per exemple, disposar d’un bon sistema d’aïllament, que, a més de reduir el soroll que entra des de l’exterior (imprescindible en temps de teletreball), ajuda a mantenir la temperatura de la llar i redueix les factures del gas i la llum.
Et pot interessar: La guia de l’estalvi energètic
En aquest context, sembla que el teletreball ha arribat per quedar-se. Al repte de la conciliació familiar i la productivitat laboral s’hi afegeix aquí la necessitat de tenir l’espai i el mobiliari adequats per treballar. És imprescindible disposar d’un espai professional que aïlli el treballador de la resta de l’habitatge. Per tant, es tracta de trobar la manera d’integrar bé aquest espai de treball dins de casa, amb absència de sorolls, llum natural, endolls i espai per a l’emmagatzematge.
L’arribada del teletreball ha derivat també en un ús cada vegada més gran de la tecnologia i, per tant, en una demanda de connectivitat més exigent. En aquest sentit, els professionals que mantinguin aquesta modalitat de teletreball buscaran millorar la seva connexió a través de xarxes per cable i no dependre tant del wi-fi.
Et pot interessar: Com puc convertir la meva casa en un espai intel·ligent?
