Espanya va tancar el 2020 amb la caiguda econòmica més gran des de la Guerra Civil. Però els pronòstics nacionals i internacionals auguren que aquest any serà l'inici de la transformació i la recuperació de la productivitat al país. Amb l'impuls del Fons de Recuperació Europeu, també conegut com a Next Generation EU, el Govern confia en un increment del producte interior brut (PIB) d'un 9,8 % al llarg del 2021. La posada en marxa d'aquestes ajudes, de les quals Espanya espera rebre fins a 140.000 milions d'euros, tindrà un paper determinant per apuntalar el camí cap a un teixit productiu «més resilient, verd i digital», destaca l'informe Perspectivas de España 2021, de KPMG.
Des de l'esclat de la pandèmia fins al desembre, Espanya va ser el país que més percentatge del seu PIB va destinar a ajudes estatals a les empreses: un 7,3 % enfront del 6,4 % de França o el 6 % d'Itàlia. Els fons europeus podrien arribar durant l’estiu vinent. Segons la legislació que en regularà la gestió, aprovada recentment, la iniciativa privada tindrà un paper protagonista amb especial focus en el lideratge de la transformació digital i sostenible de la societat i de les empreses espanyoles.
«És un pla de sis anys i estem en els primers mesos del primer any. Hi haurà oportunitats per a les empreses durant un llarg període», va recordar Blanca Montero, sotsdirectora general, directora de Negocis Institucionals i responsable de Fons Europeus de Banc Sabadell al webinar 'Fons europeus de recuperació: impacte en sectors i empreses', organitzat per HUB Empresa de Banc Sabadell.
Com poden accedir les empreses a aquests ajuts?
Els Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica, coneguts com a PERTE, són l'instrument que canalitzarà i guiarà els sectors tractors d'inversió d'aquests ajuts. El Govern ha d'establir registres perquè les empreses interessades s’hi puguin apuntar. Els projectes que estan sent més ben rebuts en el sector privat són els destinats a la modernització i a la digitalització industrial, a la transició energètica justa i inclusiva i al desenvolupament d'infraestructures i d'ecosistemes resilients. El segueixen en popularitat els que tenen per objectiu impulsar la formació i el desenvolupament de capacitats, la lluita contra la despoblació i l'aposta per la ciència per impulsar els sistemes sanitaris.
Pot interessar-te: Les empreses han d'adaptar les seves estratègies com més aviat millor per poder accedir al Fons de Recuperació Europeu
«Cal que les empreses decideixin ja en quines línies, entre les que ha definit el Govern, estan interessades a participar i comencin a definir els seus projectes, tenint en compte els criteris que ha establert la Unió Europea. Perquè el 100 % dels fons ha d'estar compromès el desembre de 2023 i se sufragaran projectes de gran envergadura, i per planificar tot això es necessita temps», assegura Noelle Cajigas, sòcia responsable de Mercats de KPMG a Espanya.
Abans que s’obrin les convocatòries i s’enviï el pla nacional a Brussel·les, Montero va coincidir a instar les empreses a fer una «Reflexió estratègica» sobre el futur de l'empresa i de les seves necessitats financeres, així com a iniciar converses amb els seus stakeholders. La subdirectora general de Banc Sabadell va recordar, a més, que les pimes tindran diverses formes de participar com a contractistes, licitacions o via subvencions per finançar actius privats. «No podem oblidar que les pimes tindran un paper fonamental com a proveïdors de béns i serveis de les grans empreses», va afegir.
Regna el desconeixement
Tot i la gran expectació i de la repercussió mediàtica que han provocat les ajudes europees, encara hi ha molta confusió sobre el procés per presentar projectes que puguin ser finançats per Next Generation EU. Segons l'estudi de KPMG, el 46 % dels directius d'empreses diuen que estan disposats a demanar aquests fons; mentre que un 24 % ho descarta i un 30 % encara no ho ha decidit.
No obstant això, el sentiment general que regna és el desconeixement. El 46 % dels interessats en accedir als fons reconeixen que no saben si disposen de projectes elegibles. Entre les raons principals d'aquest desconeixement al·leguen la manca d'informació sobre els requisits concrets del pla, els pocs detalls sobre el procés de presentació o la poca experiència en els sectors tractors del pla. També apareixen com a obstacles la càrrega burocràtica o la manca de recursos interns.
En qualsevol cas, Montero diu que el paper de les entitats financeres serà clau, tant per complementar les necessitats econòmiques que tinguin les empreses com per oferir-los un servei d'informació, d'assessorament professionalitzat i d'acompanyament en el procés que els aporti seguretat i confiança i els permeti beneficiar-se dels fons i aprofitar-los de manera òptima.
Pot interessar-te: Banc Sabadell t'ajuda a descobrir les claus del Fons de Recuperació Europeu
