movi-image-economia-gig-covid-1
Envia'ns suggerències
Competència i Mercats
4 min del teu temps

Quines oportunitats presenta la ‘gig economy’ després de la COVID-19?

07/07/2020

Aquest model pot tenir un paper important a l’hora de crear un sistema que afavoreixi empreses i treballadors

L’economia gig fa referència a un model d’ocupació basat en treballs esporàdics i de curta durada en els quals el contractat s’encarrega d’una part específica d’un projecte. És un terme molt lligat a l’economia col·laborativa i al treball freelance.

El treballador gig és, efectivament, un autònom, però amb algunes peculiaritats. Analitzem en què consisteix aquest sistema i quins nous reptes i oportunitats se li presenten en la nova normalitat.

Treballs puntuals i sense exclusivitat

Una de les principals diferències entre un autònom o freelancer i un treballador gig és que aquests últims s’encarreguen, sovint, de col·laboracions molt més puntuals. Una altra és que solen ser contractats a través de plataformes i apps en les quals ofereixen els seus serveis.

“Amb l’ocupació gig assistim a una nova forma de treball atípic que transforma els models d’ocupació temporal o a temps parcial”, explica el professor Joan Torrent-Sellens, catedràtic d’economia i director del grup de recerca interdisciplinària sobre les TIC a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). “Son feines que no involucren una relació formal entre ocupador i empleat, de manera que s’originen ocupacions considerablement menys estructurades, tremendament flexibles i allunyades dels estàndards habituals”.

Pot interessar-te: La flexibilitat en les relacions laborals, una conseqüència de la pandèmia

El terme gig va néixer en l’argot musical, feia referència als bolos amb què els artistes de jazz es guanyaven la vida i que cobraven després de cada actuació. Pel que fa a l’economia, la primera a fer-lo servir va ser la periodista estatunidenca Tina Brown per referir-se a treballs basats en petits encàrrecs.

Aviat va passar a relacionar-se amb un tipus de treball precari, com el dels riders (els repartidors d’empreses com Glovo o Deliveroo), i a solucions com Uber i Airbnb. No obstant això, el terme té un abast més molt més ampli, i engloba des d’aquests treballadors que ofereixen els seus serveis en apps fins a professionals qualificats que viuen de projectes ben pagats, com els creatius i informàtics de Silicon Valley. Si s’enfoca de la manera correcta, aquest sistema de treball podria reportar avantatges tant per a empreses com per a treballadors, sobretot tenint en compte els canvis que ha portat la pandèmia a l’entorn laboral.

La dualitat de l’economia gig

“D’una banda, l’economia gig podria representar una oportunitat per donar cabuda a la conciliació laboral, l’autonomia i el control de la carrera professional pròpia”, planteja Torrent-Sellens. “Així mateix, obre oportunitats de crear d’ocupació en regions desenvolupades però allunyades de l’activitat productiva, i pot oferir salaris millors a col·lectius específics de treballadors en economies en desenvolupament”.

Malgrat això, també comporta  un risc. “Comença a semblar indiscutible que les plataformes digitals han ajudat a accelerar noves tendències en l’ocupació temporal i estan contribuint al naixement d’una nova classe de treballadors a demanda o ‘persones com a servei’”, explica. Això planteja un desafiament: evitar que acabin generant treball precari.

En els últims anys s’ha mantingut un debat important sobre els drets laborals dels treballadors puntuals, que es troben desprotegits i solen rebre remuneracions baixes. I, amb el confinament i davant de treballs com el dels riders, el debat ha guanyat encara més protagonisme en la societat. A més, i com assenyala el professor de la UOC, la majoria de vegades la gig economy “només ofereix formes alternatives d’ingressos, més que ingressos com a activitat principal”.

Aquesta realitat pot canviar després d’aquest moment de transició que marca la nova normalitat, perquè el confinament també ha avivat un altre tema candent: la necessitat de digitalitzar els sectors i les empreses. “Hem començat a constatar que la transformació digital és un gran instrument per impulsar la recuperació”, subratlla el professor Torrent-Sellens. Una realitat que pot afavorir la implantació de l’economia gig d’una manera positiva per a totes dues parts.

L’economia gig per a les empreses

Encara que sol relacionar-se amb grans corporacions, la veritat és que les petites i mitjanes empreses també poden treure partit a aquesta tendència. En primer lloc, perquè permet accedir a una xarxa de talent molt més àmplia a l’hora de tirar endavant projectes relacionats amb la tecnologia i el món digital.

Comptar amb treballadors gig permet fer front a pics de treball sense haver d’augmentar la plantilla de manera temporal, i també comptar amb empleats que tenen les seves pròpies eines i materials.

Posem-ne un exemple: una petita empresa tèxtil necessita actualitzar el seu catàleg al web amb noves fotografies. En lloc de contractar un fotògraf en plantilla o assignar la tasca a algun dels seus empleats perquè la combini amb el seu treball diari, contacta amb un treballador independent i especialitzat que se n’encarrega. D’aquesta forma, estalvia temps i costos i guanya en competitivitat.

“La possibilitat de disposar d’aquest tipus de treball especialitzat a través de serveis de plataforma sense contractació pot transformar l’organització del treball a les empreses”, apunta el professor de la UOC. I afegeix que, a diferència de les grans corporacions, les pimes poden fer molt per evitar alguns riscos que es plantegen en les relacions de treball gig. “A través de la proximitat, la flexibilitat i la personalització, els gigers d’una pime-plataforma poden establir relacions duradores d’ocupació de qualitat. Sens dubte, aquesta és l’evolució del clúster d’empreses petites i pot ser molta útil en el context post-COVID-19”.

Per part del treballador

Per als treballadors autònoms, l’economia gig permet diversificar clients, triar els projectes, definir tarifes i guanyar en autonomia i flexibilitat. Són característiques que les noves generacions, de millennials en endavant, valoren cada vegada més.

Pot interessar-te: El mercat laboral que ve: agilitat i readaptació

“Les persones que aconsegueixen feina a través d’aquestes plataformes, generalment joves, valoren la capacitat de l’economia gig per aportar-los ingressos alternatius, i estimen que en un futur pròxim pot convertir-se en la seva font d’ingressos principal. Així mateix, valoren l’autonomia per gestionar les tasques que s’han de fer”, explica Torrent-Sellens.

Girem l’exemple anterior: un fotògraf professional que prioritza poder organitzar el seu temps i triar els projectes en els quals participa. Les plataformes li permeten entrar en contacte amb potencials clients, trobar diferents projectes i triar els que s’adapten millor al seu temps i els seus objectius.

Els grans problemes d’aquest sistema d’ocupació són la precarietat i la inestabilitat. “Malgrat aquesta possibilitat de completar ingressos, els treballadors de plataforma es mostren preocupats per la seguretat dels seus ingressos, la precarietat de l’ocupació i la desprotecció de les seves relacions laborals”, assenyala el professor.

Garantir condicions apropiades per als treballadors gig pot generar una situació que els afavoreixi tant a ells com a les empreses. Aconseguir l’equilibri entre oportunitat i risc, segons el catedràtic d’economia, depèn d’un conjunt de factors personals, econòmics, socials, institucionals, culturals i polítics.

Un dels punts bàsics per aconseguir aquest equilibri és entendre que aquests treballadors no obtenen beneficis més enllà del pagament, i per aquest motiu les seves tarifes per hora solen ser més altes que les dels assalariats.

 

-Temes relacionats-
up