En el temps de descompte, Londres i Brussel·les van aconseguir tancar un acord comercial que permetés, des de l’1 de gener de 2021, el lliure intercanvi de béns i serveis entre el Regne Unit i la Unió Europea (UE). Aquesta bona notícia no ha servit, però, per relaxar en excés les expectatives preocupants sobre l'economia illenca per als pròxims mesos. El mateix Banc d'Anglaterra va alertar l'última setmana del 2020 que l’ «excessiva incertesa» en relació amb el futur fora de la UE, unida a les xifres sobre la pandèmia, formaven un còctel perillós que, molt probablement, provocarà que s’ajorni la recuperació del país fins al 2025.
Sembla que encara ha d’arribar el pitjor per a l'economia britànica. Almenys és el que assevera un informe de Changing Europe, organització d'investigació finançada pel Govern de Londres, que assenyala que el cost econòmic final del Brexit per al Regne Unit serà més gran que el de la COVID-19. De fet, afirma que només entre el 2021 i el 2022 el producte interior brut (PIB) del país caurà un 5 % de manera directa per aquest motiu. En aquesta línia, el canceller d’Hisenda, Rishi Sunak, va advertir recentment que la nació es prepara per afrontar la major contracció econòmica «en més de 300 anys».
Com assenyala Glen Spencer Chapman, director de la Direcció d'Anàlisi de Banc Sabadell, «la incertesa està frenant la inversió al Regne Unit i, per tant, el seu creixement econòmic. És molt difícil determinar quin serà l'impacte econòmic real en els propers anys per haver abandonat la UE. En qualsevol cas, la prioritat per al Banc d'Anglaterra continuarà sent el creixement, adoptant més mesures monetàries expansives si cal tot i que, en fer-ho, es depreciï més la lliura i es generi inflació».
Esperar i veure què passa
A curt termini, l'acord entre Londres i Brussel·les ha de servir per assegurar els suports de la lliura i de la renda variable britànica, segons assenyala l'informe de PwC 2021 UK and Global Economic Outlook. No obstant això, en aquest document s'adverteix que la paràlisi en el consum domèstic és molt probable que faci que aquest cicle sigui molt petit, i més si el Govern es veu obligat a imposar restriccions per culpa de la recessió. A més, és molt remarcable que, juntament amb les grans empreses multinacionals, conviuen a la Borsa de Londres les accions de moltes companyies de mida mitjana que estan molt exposades al mercat nacional i que els seus comptes de resultats s’impactaran enormement per la sortida de la UE, en sectors com el de l’ automoció o el de l'alimentació.
2020 serà un mal any per a la borsa britànica. De fet, va ser l'única de les grans del continent que es va acostar a la caiguda històrica de l'IBEX 35, després de contraure’s un 14,3 % durant l'exercici. Tot el contrari del que li va passar, per exemple, a la de Frankfurt, que es va revalorar un 3,9 %. Segons Morningstar, la mitjana en el rendiment dels fons d'inversió focalitzats en renda variable del Regne Unit va ser la pitjor de totes les categories —va superar la caiguda del 10 %—, mentre que 9 dels 20 fons que van obtenir un pitjor acompliment van concentrar les seves inversions al país illenc. En aquest context, Spencer Chapman afirma que «una teòrica depreciació de la lliura afavoreix les empreses britàniques amb més exposició exterior, principalment en els segments d'energia i de recursos bàsics. Els episodis de debilitament de la lliura solen coincidir amb un repunt borsari i una millor evolució de les grans empreses de l'índex amb una major exposició exterior enfront de les petites, que tenen una exposició més domèstica i orientada en el consum».
De fet, alguna cosa sembla estar canviant en les últimes setmanes. L’FTSE 100, l'índex de referència de la borsa de Londres, ha liderat els guanys en els mercats financers europeus durant el mes de gener, esperonat tant per haver finalitzat la incertesa comercial al voltant del futur de les relacions amb la UE com per haver estat el primer estat a començar a vacunar de forma massiva la població, ja que ja no depèn de l'autorització de l'Agència Europea dels Medicaments (EMA). Tant és així que, en una enquesta recent duta a terme per Bloomberg entre analistes de tot el món, s'afirma que l'FTSE 100 pot pujar per sobre del 10 % el 2021, i al voltant de la meitat de les companyies que pertanyen a aquest selectiu rebran recomanacions de compra per als propers mesos. A més, es ressalten com a oportunitats que poden ser atractives tant les accions del sector miner com les que pertanyen a empreses dels segments de l’alimentació i les matèries primeres.
Les dues cares de la lliura
Durant la major part del 2020, la lliura va anar perdent cotització enfront de les principals divises internacionals, com el dòlar o l’euro. Una tendència constant cap a la depreciació que ja es va manifestar el 2016, quan el dia després del referèndum de la sortida de la UE va cedir més del 8 % del seu valor enfront de la moneda dels Estats Units i al voltant d'un 6 % davant de la del Vell Continent. En termes generals, la depreciació de la lliura implica una reducció del poder de compra dels britànics, però també estimula el creixement directe de les exportacions de les empreses britàniques, els béns i serveis de les quals són més competitius a nivell global.
Pot interessar-te: Com influeix el risc divisa en una cartera d'inversió
Fins al moment, aquesta debilitat de la lliura havia afavorit les companyies del país més internacionalitzades, però l'acord comercial definitiu que es va tancar amb Brussel·les va provocar, el gener d'aquest any, una apreciació de la divisa britànica, que ja va marcar els màxims dels últims 10 anys enfront de l'euro. Curiosament, si s'acaba aviat aquest ral·li alcista de la lliura, entre els principals beneficiats hi hauria els accionistes d'empreses cotitzades del país, ja que podria contribuir a millorar els resultats comercials i les exportacions en un moment clau en què el Regne Unit afronta una crisi econòmica que no s’ha vist en les últimes dècades.
Per a Spencer Chapman, en tot cas, hi ha «moltes incògnites per resoldre» pel que fa a l'economia britànica en els propers mesos que, sens dubte, tindran un efecte sobre la cotització de la lliura. «Si s'aconsegueix mantenir una relació estreta amb la UE, la lliura podria continuar apreciant-se. Sembla que la presidència de Joe Biden contribuirà a un acostament entre Brussel·les i Londres. D'altra banda, temes com els problemes de subministrament d'AstraZeneca o les dificultats per controlar l'entrada de mercaderies des de la Gran Bretanya als ports d'Irlanda del Nord suposen una font de tensió i una amenaça per a la cooperació entre el Regne Unit i la UE».
