Els tipus d'interès estan en mínims històrics. Les principals economies del món acumulen cotes baixes pròximes a zero o fins i tot en negatiu i sembla que aquesta situació, d'acord amb les estimacions d'entitats com el Banc Central Europeu (BCE) o la Reserva Federal dels Estats Units (Fed) per 2021, es mantindrà durant els propers trimestres. Si aquestes previsions es compleixen, els Estats Units acumularan quinze anys consecutius amb el seu tipus d'interès de referència per sota del 2,5 %, el període més llarg de la seva història. El progrés tecnològic, una gestió més efectiva de la política monetària per part dels bancs centrals o l'envelliment de la població són algunes de les causes que expliquen aquesta situació que, des del punt de vista de la inversió, es tradueix en un increment del volum d’estalvi per part de les famílies i un menor dinamisme en els mercats de renda variable.
Com afecta aquesta situació l'estalviador minorista
Per a Antonio Saiz, director d'Oferta d'Estalvi i Inversió de Banc Sabadell, els tipus d'interès baixos tenen dos efectes directes per a les persones. Així ho explica en el Podcast de Banc Sabadell, on assenyala que «des del punt de vista de com ens financem, sigui a través de préstecs o d’ hipoteques ens beneficia». No obstant això, afegeix «com estalviadors ens desincentiva la inversió en els productes més conservadors, com els dipòsits, que no rendeixen res pel que no permeten recuperar tan sols l'efecte de la inflació». Aquesta última conseqüència implica, en definitiva, que si es pretén obtenir una rendibilitat pel patrimoni acumulat, almenys, per batre el comportament de la inflació, cal apostar per actius de més risc, per als que no totes les persones estan preparades psicològicament.
«L'estalviador ha d'entendre que, en el context actual, s'han d'assumir riscos, però si prendre'ls li genera una excessiva incertesa, potser és que aquest tipus d'inversions no són per a ell». En aquest sentit, Saiz justifica que «perquè aquest risc resulti menys agressiu, cal que es vagi implementant a poc a poc en la gestió de la cartera, pensant en el mitjà termini, però amb la certesa que, en aquesta conjuntura de tipus baixos, no queda altre remei que assumir-ho».
No obstant això, per als inversors més conservadors, l'horitzó que se'ls presenta és complex o, almenys, més incert, ja que la minsa rendibilitat que li ofereixen els seus actius preferits, com els bons, les lletres del Tresor, els dipòsits o comptes remunerats, els obliga a incrementar la seva exposició a la renda variable, fet davant el qual molts no se senten còmodes. Tal com assenyala Saiz, «és habitual que el risc generi rebuig, però, per minorar-lo, hi ha moltes tipologies de fons d'inversió que, a més de permetre una diversificació més gran, també aporten seguretat i transparència, ja que, darrere d'ells, hi ha professionals molt experimentats que treballen activament per aconseguir un bon retorn per als partícips».
De quina manera invertir
Tot i que no hi ha receptes màgiques, sí que hi ha pautes que augmenten les possibilitats d'assolir l'èxit. Per a això, per exemple, es poden complementar els ingressos que es rebran a través de la pensió quan s'arribi a l’edat de jubilació o poder aconseguir el 'matalàs' financer suficient per pagar la millor educació universitària dels fills.
En moments de crisi o de turbulències, és habitual que molts inversors creguin que no és adequat 'posar a treballar' els seus estalvis, i menys en renda variable, a causa de la incertesa sobre el que pot succeir, però Saiz és partidari del contrari: «Sempre és un bon moment per invertir, pensant en fer-ho de manera sistemàtica i periòdica, amb horitzons temporals llargs, de manera que es pugui anar recollint rendibilitat de manera tranquil·la i sense sobresalts.»
Una de les recomanacions d'aquest expert per tenir èxit en aquesta estratègia, amb independència del punt del cicle econòmic en què es trobi l'inversor, és apostar sempre per la diversificació, «buscant alternatives d'inversió mitjançant una gestió activa que s'adapti a qualsevol perfil de risc», indica Saiz. Això vol dir repartir el patrimoni entre diferents classes d'actius, amb un diferent horitzó temporal, sota la premissa de 'no posar tots els ous en la mateixa cistella'. Per a això, afegeix, és important «recórrer a l'assessorament professional per comprendre millor quina estratègia és més convenient dur a terme segons l'edat, les necessitats d'estalvi i la pròpia estructura d'estalvi personal».
En horitzons temporals elevats, l'experiència demostra que les possibilitats d'aconseguir una major rendibilitat augmenten. Per Saiz, «els mercats financers estan fets per a les persones que són pacients, de manera que com més temps es passi invertint en ells, el més probable és que s’optin a més plusvàlues». A més, d'aquesta manera serà factible treure partit als beneficis de l'interès compost si es van realitzant aportacions periòdiques que serveixin per generar interessos dels propis interessos que desenvolupa el patrimoni.
Apostar per les tendències líders del futur
La tercera peça del trencaclosques està formada per la pròpia estructura de la cartera, en la qual la renda variable ha de guanyar un major pes en el context actual. Saiz aposta, principalment, per la diversificació i la professionalitat que aporten els fons d'inversió, però, també, hi ha altres possibilitats com, per exemple, la compra d'accions en borsa, les divises, les matèries primeres o els bons convertibles. En aquesta línia, cal esmentar, pel creixement que estan experimentant en els últims anys els fons de megatendències.
Aquest tipus de vehicles tenen com a objectiu invertir en temàtiques que identifiquen sectors i indústries que podrien gaudir d'una importància creixent en el futur de l'economia global, en segments com, per exemple, la sostenibilitat i les energies renovables, les noves tecnologies o la digitalització de la salut. Aquests fons tenen l'avantatge que aporten una major diversificació en les carteres (per definició, no tenen restriccions geogràfiques ni sectorials) i una vocació de generar creixement i valor en el llarg termini. Des d'una òptica de gestió dels riscos, cal destacar que, al començament, poden generar pèrdues per als inversors o, almenys, menor rendibilitat de l'esperada i que, per descomptat, no hi ha cap garantia que, en els propers anys , aquestes tendències acabin per consolidar-se amb èxit.
