movi-image-futuro-ahorros-1
Envia'ns suggerències
Estalvi
4 min del teu temps

Quin és el futur dels nostres estalvis?

25/11/2020

En moments de crisi, és lògic que les famílies intentin estalviar més o invertir els seus diners en productes més conservadors. No obstant això, l'actual conjuntura de tipus propers a zero està obligant a prendre més riscos a la recerca de rendibilitat.

El dramaturg anglès Samuel Johnson solia dir que “algú que gasta i estalvia diners és la persona més feliç, perquè gaudeix per partida doble”. No obstant això, l'experiència mostra que el comportament de la societat no és igual en relació amb les seves finances en cada moment del cicle econòmic. De fet, durant els períodes de recessió, les llars tendeixen a reduir els seus nivells de consum i a privilegiar l'estalvi, ja que la incertesa sobre la durada de la crisi les empeny a preservar el capital per poder fer front a les possibles vicissituds que puguin arribar. En el cas dels espanyols, aquesta tònica es va complir durant el segon trimestre de l'any, que va coincidir amb l'estat d'alarma imposat per la COVID-19 i en el qual les famílies van situar la seva taxa d’estalvi en el 31,1 %, el sostre històric des que l’Institut Nacional d’Estadística (INE) va començar a computar aquesta dada el 1999. És més, supera per sobre dels deu punts l'anterior registre, marcat en el segon trimestre del 2009, que va ser del 20,1 % i que, curiosament, va coincidir amb l'anterior recessió global.

Aquesta comparació ha de servir per fer-se una idea de l'impacte econòmic que està tenint la crisi actual a moltes llars. I és que, no en va, entre l’abril i el juny, la seva renda disponible bruta va caure un 8,8 %, fins als 193.460 milions d'euros, mentre que la seva despesa en consum es va situar fins i tot per sota, en els 133.222 milions d'euros, el que significa una contracció del 23,9 %. Amb aquestes dades, l'estalvi final de les famílies en aquest trimestre va ser de 60.204 milions d'euros, davant dels 36.856 milions d'euros del segon trimestre del 2019. “La por de perdre en èpoques de crisi econòmica ens fa sobrereaccionar i, amb freqüència, ens porta a perdre la racionalitat”, indica Diego Valero, president de Novaster, al Podcast de Banc Sabadell.

 

Estalvi i COVID-19

Donant per fet que l'estalvi és la part dels ingressos que no es destina al consum i que es guarda per atendre necessitats futures, és evident que es tracta d'un termòmetre clau per mesurar la solidesa financera de les famílies. Una gran part de la seva evolució té a veure amb la confiança que hi hagi a les llars sobre la seva economia personal i, també, en relació amb la situació i la marxa de país, tant en el terreny polític com en l'econòmic. Si no tenen gaire seguretat que la crisi durarà poc temps, intentaran estalviar el màxim possible per no veure amenaçat el seu nivell de vida, tot i que, si disposen d'un matalàs previ suficient, potser estaran disposats a no rebaixar tant els seus nivells de consum.

Si en els anys 2018 i 2019, d'acord amb les dades de l'INE, la taxa d'estalvi dels espanyols es va situar en mínims històrics, després de l'esclat de la crisi sanitària actual va començar a créixer i va provocar un fenomen que es coneix com a estalvi precaució; un problema, per exemple, per incentivar una reactivació més dinàmica de l'economia, tenint en compte que es produeixen menys transaccions comercials i que es posposen, per a més endavant, decisions de compra importants en una llar, com ara l'adquisició d'un cotxe. I tot això, malgrat que, com adverteix Diego Valero, “el cervell provoca que vegem l'estalvi com una pèrdua”, però és que, en moments d'alentiment, les famílies prefereixen privilegiar la protecció del seu patrimoni i de la seva liquiditat abans que la inversió o el consum.

El problema es produeix quan, a conseqüència de la caiguda dels ingressos, les famílies han de començar a utilitzar aquests estalvis que han generat i comencen a esgotar-se, sobretot en aquelles famílies que pertanyen a nivells socioeconòmics més febles. En aquest tipus de casos, les opcions són complicades, ja que, a més d'optar a possibles ajudes públiques, no els queda cap altra opció que reduir al màxim les despeses i intentar elevar els ingressos amb el treball o amb la venda d'actius que formin part del seu patrimoni.

En què s’ha d’estalviar

Si el coronavirus ha servit, entre altres coses, per disparar l’estalvi, el dubte és si, en un context en què els tipus d'interès es troben propers a zero, quan no estan en negatiu, s'està provocant un transvasament de liquiditat cap a la renda variable o cap a productes amb un cert marge de risc, però també amb més perspectives de rendibilitat que la que ofereix avui la renda fixa. La realitat és que, segons els resultats oferts per l'Associació d'Institucions d'Inversió Col·lectiva i Fons de Pensions (Inverco), en col·laboració amb el Banc d'Espanya, la resposta és un contundent no. Al tancament del mes de juny, els espanyols comptaven amb 964.945 milions d'euros en efectiu i dipòsits, que representa un 40,95 % dels 2,36 bilions d'euros dels actius financers de les famílies.

Tot i que els espanyols inverteixen cada vegada més els seus estalvis, encara ho fan majoritàriament en productes conservadors amb una rendibilitat escassa

No obstant això, és destacable que, gràcies tant a l'increment en el volum de l’estalvi com al descens en el consum, també va créixer un 22,5 % durant el segon trimestre el volum d'operacions financeres, de manera que les noves adquisicions d'actius financers per part de les famílies van arribar al juny als 65.820 milions d'euros. El perfil d'aquests moviments va tornar a tenir un caràcter conservador, ja que prop de 40.000 milions d'euros es van destinar a contractar nous dipòsits, seguits per les adquisicions netes de renda variable cotitzada i de les participacions en institucions d'inversió col·lectiva, com fons d'inversió i sicavs. També va créixer l'endeutament durant el segon trimestre, que s'ha situat als 768.544 milions d'euros.

Pot interessar-te: Com es calcula la capacitat d'endeutament i per a què serveix

Malgrat aquests resultats, la seguretat per a l’inversor que ofereixen productes com el deute públic, els dipòsits a termini o comptes remunerats no ve acompanyada per una rendibilitat gaire atractiva. Per exemple, si el 2008 es podien estar comercialitzant dipòsits que oferien rendibilitats de fins a un 5 % l'any, avui aquesta classe de productes amb prou feines ofereix, de mitjana, un tipus d'interès que superi el 0 %. En productes de deute públic, com bons o lletres del tresor, la situació és molt similar, tenint en compte el context general dels tipus dels principals bancs centrals.

És a dir, que els tipus més baixos fan que sigui menys atractiu estalviar i més interessant invertir en renda variable i en productes amb una mica de risc per intentar, almenys, batre el comportament de la inflació, però el problema sorgeix quan, com succeeix en l'actualitat, la volatilitat en els mercats i la incertesa porten certes dosis de por als estalviadors.

El dilema de Keynes

Aquesta tendència que es produeix a Espanya no és exclusiva. Tal com afirma l'informe “Capital Markets Union Key Performance Indicators”, elaborat per l'Associació de Mercats Financers d'Europa (AFME), les llars europees han augmentat significativament la seva proporció d'estalvi en forma de dipòsits fins a una taxa del 16 % del seu ingrés disponible en el primer trimestre del 2020, enfront del 12 % del 2019. No obstant això, la majoria d'aquests estalvis es va invertir en dipòsits bancaris de baix rendiment, de manera que aquests especialistes advoquen perquè des de les institucions s'implementin iniciatives perquè les famílies estalviïn a través d'instruments a llarg termini que els donin seguretat financera per a la jubilació, i procurin superar la incertesa a curt termini i les limitacions de liquiditat que existeixen com a conseqüència de la pandèmia.

En aquest sentit, cal citar el dilema de Keynes per subratllar la importància que els estalvis de les famílies tornin al més aviat possible i, en la mesura del possible, a formar part del seu consum per reactivar l'economia. Afirmava el conegut economista John Maynard Keynes que, quan la taxa d'estalvi augmenta de manera generalitzada, és possible dedicar menys recursos al consum, de manera que les empreses veuen reduïts els seus ingressos, l'ocupació i els salaris que poden oferir al mercat, i això, al seu torn, torna a repercutir en les famílies, que hauran de tirar dels seus estalvis per mantenir el seu nivell de vida. En definitiva, a parer seu, l'estalvi és essencial per dinamitzar la recuperació econòmica després d'una crisi, però sempre que arribi als mercats, que s'inverteixi en actius financers i que aquests actius financers es converteixin en capital que financi el teixit empresarial, de manera que injecti liquiditat a les companyies perquè puguin millorar la seva capacitat productiva.

Fotografia d'Evie S. a Unsplash
-Categories i etiquetes-
up