Ser respectuós amb l'entorn ja no és vist com una moda sinó que s'ha convertit en un hàbit de la nostra vida diària. Per això no és estrany que les finances sostenibles hagin experimentat un impuls aquest any, en què les conseqüències del coronavirus SARS-CoV-2 han accentuat la sensibilitat de la societat.
Aquest tipus de finances, conegudes com a inversions socialment responsable (ISR), impliquen que l'inversor no només té en compte qüestions estrictament econòmiques, sinó que també valora criteris ambientals, socials i de bon govern de les empreses, els anomenats ASG per les seves inicials (ESG en anglès).
Què és el mercat secundari financer i com funciona“En el futur serà impossible entendre les inversions rendibles de manera deslligada dels impactes que estem generant al nostre entorn. Ha arribat el moment de connectar els dos conceptes”, assegura Isabel Garro, sòcia fundadora de 3A4B, companyia que desenvolupa iniciatives alineades amb el desenvolupament sostenible, al Podcast de Banc Sabadell “Invertir en sostenibilitat: rendibilitat i compromís”.
“Ja no serveixen els petits canvis en les organitzacions; es necessiten canvis disruptius per afrontar els reptes”, reflexiona Sandra Pina, directora de Quiero, una consultoria centrada en el negoci, la sostenibilitat i la marca, que opina que els inversors estan premiant les empreses que aposten veritablement pel desenvolupament sostenible.
Pot ser tan rendible la ISR com la inversió tradicional?
Durant molt de temps semblava que s’havia de triar entre invertir de manera sostenible o fer-ho amb rendibilitat. Avui, però, es pot fer complint aquests dos requisits. A Spainsif, associació sense ànim de lucre que promou aquest tipus de finances, assenyalen diversos estudis que mesuren la rendibilitat obtinguda en comparació amb el risc assumit (la possibilitat de guanyar o perdre) i que mostren que la ISR és “almenys tan eficient com la inversió tradicional”. A més, la ISR permet un millor coneixement i gestió dels riscos de les empreses i les seves activitats. Per exemple: si els processos productius de la companyia en la qual s'inverteix són nets, es redueix la probabilitat que rebi una denúncia per contaminació que pugui comportar multes econòmiques o que la seva imatge quedi danyada. De la mateixa manera, si respecta els drets dels seus treballadors, la plantilla estarà més satisfeta i serà més fidel i això tindrà un efecte positiu en la productivitat.
Alfred Vernis, professor del departament de Direcció General i Estratègia d'Esade, afirma que no hi ha cap evidència concloent que els criteris ASG aportin una rendibilitat financera extra a les inversions, però reconeix que “en els últims anys, els fons que han invertit en temes relacionats amb l'energia verda i el canvi climàtic han tingut un comportament per sobre del mercat”.
Des del seu punt de vista és una cosa normal atès el gir que s’està produint cap a l'economia verda i les apostes en aquesta direcció de la societat civil organitzada, els consumidors, les administracions públiques i les grans empreses. “El mercat de les inversions ASG creixerà, les empreses que segueixen aquests criteris captaran més inversió i, si ho fan bé, obtindran més beneficis”.
Però, les ISR atrauen els inversors espanyols?
Sembla que cada vegada més. El patrimoni gestionat a Espanya d'aquest tipus d'inversió va arribar als 285.454 milions d'euros el 2019, una xifra històrica que suposa un increment del 36 % respecte de l'any anterior, segons es recull a l'estudi “La Inversión Sostenible y Responsable en España 2020”, elaborat per Spainsif. En el cas de l'estalviador particular, el creixement ha passat del 15 % del total el 2018 al 19 % el 2019; un percentatge encara modest que demostra que són els grans inversors els que continuen apostant per aquestes estratègies.
Els experts asseguren que això es produeix a causa del desconeixement. Segons “l’Estudi Global d’Inversió 2020” de la gestoria internacional Schroders, el 76 % dels enquestats no invertiria en contra dels seus principis. A més, el 45 % destina diners a productes sostenibles, que suposa un 7 % més que el 2018. I ho fa pel seu gran impacte ambiental (45 %), seguit de la probabilitat que aportin rendibilitats més altes (34 %), i pel fet que s'alineïn amb els seus principis socials (28 %). Quan se'ls pregunta pels comportaments que aplaudeixen de les empreses en què inverteixen els seus fons, els espanyols prioritzen el compromís social de les companyies, l'atenció a les qüestions mediambientals i el tracte correcte i professional als empleats.
OBJECTIU: TRANSICIÓ ECOLÒGICA I A LLARG TERMINI
Des que el 2015 es va aprovar l'Acord de París per frenar el canvi climàtic i els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) fixats per l'Organització de les Nacions Unides (ONU) per al 2030, els inversors han augmentat la pressió sobre el compromís de les empreses. Al mateix temps, la legislació està contribuint a reforçar aquests enfocaments. El Pla de Finances Sostenibles de la Comissió Europea n'és una mostra. Aquest programa defineix què es pot entendre per “sostenible”.
El Fons de Recuperació de la Unió Europea (UE) per pal·liar les conseqüències econòmiques de la crisi sanitària de la COVID-19 també posa el focus en les transicions ecològica i digital per ser més sostenibles i resilients.
“Gestionar aquests fons europeus és una responsabilitat molt gran, però hem de ser capaços d'invertir en les àrees que ens facin perdurar a llarg termini. Ens exigeix compromisos com ser una regió neutra en carboni el 2050 o fer una transició de sectors de més a menys emissions. Ens obliga a tornar a inventar el món, a avançar com a societat sense deixar ningú enrere”, afirma Isabel Garro, sòcia fundadora de 3A4B, companyia que desenvolupa iniciatives alineades amb el desenvolupament sostenible, al Podcast de Banc Sabadell “Invertir en sostenibilitat: rendibilitat i compromís”.
